L’Agència Tributària de Catalunya (ATC) va descobrir durant l'any passat frau fiscal per un import de 294 milions d'euros, el que suposa un descens del 13% respecte als 338,5 milions de l'exercici anterior. Segons ha anunciat en roda de premsa la consellera d'Economia, Natàlia Mas i la secretaria d'Hisenda, Marta Espasa, aquesta evolució es produeix perquè el 2021 va ser un any "excepcional" en haver-hi "singulars actes en successions i donacions d'elevat import". A més a més, Espasa ha recordat que durant el 2020 es van suspendre diversos procediments tributaris a causa de l'esclat a la pandèmia, fet que va fer augmentar el nombre d'actuacions el 2021, i cosa que fa distorsionar també la comparativa amb la de 2022. 

Durant el període 2019-2022, l'ATC ha fet aflorar frau fiscal per un total de 1.055 milions d’euros, un 42% més que durant el període anterior, després de dur a terme 208.331 actuacions de prevenció i reducció del frau fiscal. Segons Mas, aquests 1.055 milions equivalen a la partida anual d'universitats o més del doble dels pressupostos del departament de Cultura. Es tracta del Pla 2019-2022, que inclou 75 mesures en la línia de sensibilitzar els contribuents envers el frau, el foment de les bones pràctiques tributàries i la creació d'un marc de confiança. D’aquestes, 59 s’han assolit plenament i 11 parcialment

1.055 milions d'euros aflorats en 4 anys

De l’import total del 2022, l'ATC va aflorar 103 milions d'euros de frau fiscal a l'impost sobre successions i donacions, un 29,45% menys respecte al 2021, 100 milions d'euros a l'impost de patrimoni, 84 milions d'euros al de transmissions patrimonials i actes jurídics documentals (-3,44%) cinc milions a l'impost sobre el joc, un 66% més respecte al 2021 i dos milions a altres impostos propis, la mateixa xifra que l'any anterior. 

En el període 2019-2022, el 39,4% del frau procedeix de l’import sobre successions i donacions (416 milions d’euros); seguit de l’impost de patrimoni, amb 329 milions d’euros; i el de transmissions patrimonials i actes jurídics documentals (289 milions d’euros), que representen el 31,2% i el 27,4%, respectivament. A més, el frau en altres tributs suposa el 2% del total, amb un import de sis milions d’euros.

En aquests quatre anys, l'agència catalana va enviar 814 requeriments d'informació que van derivar en 146 liquidacions, les quals han fet aflorar 124 milions d'euros. D'aquests, 11 milions pertanyien a contribuents amb falsa residència a altres comunitats autònomes i 113 milions per contribuents que havien declarat residir a altres països. Pel que fa al control sobre béns i actius situats a l'estranger, l'import de frau descobert va ser de 60 milions d'euros, per un total de 88 liquidacions. 

Nou pla pel període 2023-2026

Espasa ha assenyalat que aquest pla "té una valoració molt positiva" i ha explicat el nou pla pel període 2023-2026, que consta de 70 mesures, de les que 22 són noves. Entre les noves mesures hi ha el foment de l'educació tributària en Educació Primària i l'ampliació de les accions de sensibilització a l'ESO i el Batxillerat. A més, la secretaria d'Hisenda ha explicat que el Govern no es marca "mai" objectius per aflorar el frau fiscal i que la seva feina és "minimitzar-lo" amb la prevenció, el control i la regulació.