La temporada del caqui és en els mesos d'octubre i novembre, però una crisi en els darrers temps, posa en perill donar a l'abast amb un producte regional, sobretot del País Valencià, on més arbres fruiters d'aquests n'hi ha, La Unió Llauradora ha donat la veu d'alarma davant de la gravíssima situació que travessa el sector del caqui en el territori valencià, afectat per un augment dramàtic del destriament a causa de plagues i malalties. Segons l'organització agrària, els productors de caqui perdran més de 47 milions d'euros en ingressos aquesta campanya a causa de l'elevat percentatge de destriament, que arribarà a un preocupant 31% de la collita, en gran part a causa de la manca de matèries actives i eines de control biològic que permetin combatre les plagues.
Segons els càlculs de LA UNIÓ, la collita potencial de caqui per a aquesta campanya és de prop de 386.000 tones. Tot i això, a causa de l'abandonament d'algunes parcel·les i la manca de solucions eficaces per combatre plagues, es preveu una reducció de la producció del 9% respecte a la campanya passada i del 8% en comparació amb la mitjana dels últims set anys.
Pel que fa a les plagues, tant les ja existents com les importades en els darrers anys, han mostrat una resistència cada vegada més gran als tractaments agronòmics tradicionals. A més, la situació s'ha vist agreujada per la manca de productes fitosanitaris adequats i l'absència de mètodes de lluita biològica, com ara depredadors, parasitoides o feromones, que permetin un control sostenible i integrat. Tot això ha portat a una situació insostenible per als agricultors, que veuen com les seves collites es perden sense que hi hagi solucions viables a la vista.
Una campanya perduda
El destriament de caqui per plagues ha augmentat de manera alarmant a la campanya 2024-2025. Comparat amb la campanya anterior, s'ha registrat un increment del 247%, fet que significa que al voltant del 31% de la producció potencial d'aquesta temporada es perdrà. Aquest augment de la destriació es deu principalment a l'aparició d'una nova plaga: el trips sud-africà de quarantena Scirtothrips aurantii, que ha causat estralls als cultius. A més d'aquesta nova amenaça, els agricultors continuen enfrontant-se a altres plagues que afecten greument el caqui, com el cotonet (Pseudococcus longispinus) i la mosca blanca.
LA UNIÓ ha assenyalat que les pèrdues econòmiques són més que significatives, passant de 13 milions d'euros a la campanya 2023-2024 a gairebé 47 milions previstos per a aquesta campanya. L'organització indica que la situació empitjorarà a mesura que avanci la temporada, ja que la destriació serà més gran al camp, a causa de la selecció més gran de la fruita comercial que es duu a terme durant la recol·lecció, cosa que augmentarà les pèrdues econòmiques.
Tot i no tenir cap responsabilitat directa en la crisi actual, els productors de caqui del País Valencià són els més perjudicats. Segons LA UNIÓ, els agricultors s'enfronten a un sobrecost molt elevat a les seves explotacions a causa de la manca de solucions eficaces per combatre les plagues. El cultiu del caqui, en ser considerat minoritari, ha estat relegat quant a les prioritats de la reglamentació fitosanitària. Això fa que les autoritzacions excepcionals de matèries actives eficaces per al control de plagues siguin més difícils d'obtenir, cosa que agreuja encara més la crisi al sector.
Solucions proposades
Davant d'aquesta situació insostenible, LA UNIÓ ha proposat diverses solucions que consideren fonamentals per revertir la crisi del caqui i evitar que més agricultors abandonin els seus cultius. En primer lloc, l'organització sol·licita l'autorització excepcional de matèries actives eficaces que permetin el control de les plagues que afecten el caqui. Sense aquestes eines, els pagesos veuen com la seva capacitat per protegir els seus cultius es redueix considerablement.
Una altra de les propostes de LA UNIÓ és la solta pública de parasitoides, com ara l'Anagyrus fusciventris, per al control biològic del cotonet. Aquesta estratègia ja ha estat suggerida per l'organització el març d'aquest any, quan va remetre un escrit a la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, sol·licitant l'autorització per criar i alliberar aquest parasitoide. Tot i això, la resposta del Ministeri ha estat negativa, argumentant que l'Anagyrus fusciventris és considerat un organisme exòtic i no hi ha prou estudis per demostrar que el seu alliberament no comporta riscos per a la biodiversitat.
A més d'aquestes propostes, LA UNIÓ ha demanat una reglamentació comercial de compliment obligat que defineixi clarament els paràmetres que determinen quan un caqui és apte per a la comercialització. L'organització considera que establir una normativa comercial clara és crucial perquè els productors tinguin més certesa i control sobre el seu producte i per evitar pèrdues econòmiques addicionals.
El futur del caqui valencià depèn en gran mesura de la capacitat de les administracions per respondre a les demandes del sector i proporcionar les eines necessàries per combatre les plagues que estan devastant les collites. Sense una acció ràpida i coordinada, el cultiu del caqui podria enfrontar-se a un declivi irreversible a la Comunitat Valenciana, amb conseqüències devastadores per als pagesos i l'economia rural de la regió.