Els viticultors dels Pirineus Orientals i de l'Aude francès s'han concentrat aquest dijous al matí davant del recinte firal de Perpinyà. Després han avançat fins al peatge de Boulou per a una acció punyent. És “el dia 1 de la revolta”, han amenaçat un grup de 500 agricultors francesos que, posteriorment, han tallat la frontera amb Espanya per Le Perthus per exigir el final de les importacions. Aquest primer pas pot ser el precedent de molts. "Sense un anunci contundent, la mobilització dels viticultors s'intensificarà", han subratllat en declaracions per France Bleu.
Autopistes tallades
Els manifestants han cremat pneumàtics al peatge de l'autopista a Le Boulou, també han interceptat camions que venien des d'Espanya i han començat a descarregar tomàquets marroquins d'un camió que han acabat llançats per l'asfalt de l'autopista. La gendarmeria francesa s'ha desplaçat fins al lloc, però ha decidit no intervenir. La Prefectura dels Pirineus Orientals del govern d'Emmanuel Macron, ha confirmat que els viticultors havien tancat completament l'entrada 43 de l'autopista a Le Boulou i havien reduït al peatge el pas a dos carrils, pels quals deixaven circular els vehicles lleugers i "alguns camions" després de filtrar-los. Per la seva banda, Mossos també s'ha coordinat i, en aquests moments, s'ha decidit tallar l'AP-7 a l'altura de Figueres i es desvien els vehicles per la sortida 3 de Figueres Nord.
🔴 #PyrénéesOrientales : Les vignerons manifestent actuellement au niveau de la barrière de péage du #Perthus - Les agriculteurs déversent du vin espagnol sur l'autoroute #A9. #Vin #Manifestations @A9Trafic @66info_fr pic.twitter.com/GPQUkhjt03
— InfOccitanie (@infoccitanie) October 19, 2023
"Aturarem les importacions espanyoles"
Una part dels manifestants havia començat la seva acció a Narbona, on el president del Sindicat de Viticultors d'Aude, Frédéric Rouanet, va anunciar que "aturarien les importacions espanyoles", a qui acusen d'estar provocant l'enfonsament de moltes explotacions al sud de França amb preus molts més baixos que els seus. Les seves queixes es dirigeixen en particular contra el vi a granel que arriba d'Espanya i que en la majoria dels casos s'embotella a França per comercialitzar-lo. Un negoci, però, que beneficia a molts empresaris viticultors francesos, sobretot de Bordeus, que augmenten els seus ingressos. En paral·lel, les protestes també va dirigides en la demanda a les autoritats franceses d'ajudes per pagar les cotitzacions a la Seguretat Social, la transformació dels préstecs garantits per l'Estat en crèdits bonificats o mesures bancàries de suport per als problemes de tresoreria.
La Bretanya i Limoges, també en peu de guerra
El problema del sector agrari francès comença a ser endèmic des de fa prop d'una dècada. L'agost del 2023, els preus dels insums agrícoles (béns) dels agricultors i ramaders francesos van tornar a pujar un 1,2% en relació amb el juliol, després d'un descens continu des del febrer. Tot i això, continuen sent un 6,7% inferiors als d'agost del 2022, després d'haver baixat un 7,8% interanual al juliol. En paral·lel, els preus dels fertilitzants continuen registrant un fort descens interanual (-34,4%), però continuen sent elevats; els preus de l'energia registren un fort augment intermensual (+10,3%) i interanual (+0,7%); els imports dels pinsos registren un descens interanual (-6,4%). Així doncs. En el període interanual, els preus dels insums francesos han experimentat una forta caiguda en totes les categories d'explotacions, des del -2,3% de les explotacions de fruites i hortalisses fins al -12,7% de les de cereals i oleaginoses.
El problema s'estén a tota França. Un altre punt de descontentament és l'anunci del Ministeri d'Agricultura el passat 5 d'octubre, sobre una reducció de l'ajuda econòmica als agricultors ecològics mitjançant ajuts mediambientals de la política agrària comuna (PAC), anomenada ecorègim. “L'ecorègim pretén promoure pràctiques agrícoles més respectuoses amb el medi ambient, també permet reconèixer l'estalvi que generen per a l'Estat i la societat. Aquest ajut s'ha reduït de 110 a 92 euros per hectàrea i any", subratllen els pagesos de la Bretanya francesa que demanen que el preu pugi fins als 145 euros. Aquest dimecres, a Limoges, els pagesos de la Coordinació Rural d'Haute-Vienne també han mostrat el seu malestar i s'han dirigit a la Direcció Departamental de Territoris (DDT) pels controls "cada vegada més repressius que reben" en els seus productes i la manca d'ajudes rebudes davant l'augment de les taxes o el gasoil utilitzat fora de carretera utilitzat pels tractors i que Macron amenaça en suprimir l'avantatge fiscal actual.