L'IMV s'estanca i no arriba a totes aquelles persones que ho necessiten. L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) calcula que l'ingrés mínim vital (IMV) ha arribat al 35% dels seus beneficiaris potencials, 284.000 llars, el que suposa "escassos avenços" en el desplegament d'aquesta prestació, com al nombre de llars que el reben tot just ha experimentat variació l'últim any.

L'AIReF ha constatat que el pressupost executat l'any passat en el desplegament de l'IMV va ser de 1.900 milions d'euros, el 47 % del seu potencial, i calcula que gairebé 470.000 llars dels 800.000 potencials beneficiaris no van sol·licitar l'IMV el 2022 i, a més, que el 69 % de les sol·licituds es van denegar.

Amb tot, l'organisme avaluador sí que afirma que l'IMV arriba a les llars més vulnerables, ja que el 62 % dels beneficiaris porta percebent la prestació des de 2020 i el 54 % no havia percebut cap salari en els tres anys anteriors a la prestació.

En la presentació de la "segona opinió" de l'IMV elaborada per l'AIReF, la seva presidenta, Cristina Herrero, ha assenyalat que l'Ingrés Mínim Vital compta amb una "limitació de partida" en tant que no té definit un objectiu en termes quantitatius pel que fa a l'erradicació de la pobresa.

En aquest sentit, Herrero ha detallat que si un dels objectius era prevenir el risc de pobresa, en no haver-hi en la llei de l'IMV una definició de la mateixa no poden "determinar quan està sent eficaç", si bé sí que s'hauria complert l'objectiu de garantir un nivell de renda en tot el país.

Sobre el nombre de potencials beneficiaris que no sol·liciten la prestació, Herrero ha remarcat els "pocs avanços", la qual cosa, per a la presidenta de la *AIReF "corrobora les dificultats d'implementar" prestacions d'aquest tipus.

La taxa de "senar take-up", és a dir, els potencials beneficiaris que no sol·liciten l'IMV, va ser del 58% en 2022, el mateix nivell que l'any anterior.

Sobre això, el director de la Divisió d'Avaluació, José María Casado, ha assenyalat que el *IMV està arribant a una proporció de potencials beneficiaris semblant a la qual succeeix amb altres ajudes que ofereixen països de l'entorn, encara que poden dur-se a terme més accions per a reduir el percentatge.

L'AIReF apunta a "moltes llars sense menors" i localitzats en comunitats amb molta població i baixa renda, com Andalusia, com el perfil dels potencials beneficiaris que no sol·liciten l'IMV, per la qual cosa proposa focalitzar les campanyes.

Així mateix, el 38% dels qui no ho sol·liciten, en cas de fer-ho, veuria incrementada la seva renda en menys d'un 30%, després, segons Casado, és possible que no ho facin perquè "no els valgui la pena".

Entre les propostes de l'AIReF per a millorar l'arribada d'aquesta prestació està "modificar el model de gestió i fer-lo més automàtic" a través d'una base de dades amb la informació de rendes i prestacions, que permeti "arribar de manera automàtica a les persones vulnerables".

Abast limitat del complement d'infància 

La taxa de "senar take-up" del nou complement d'infància (CAPI) és més elevat, del 76%, un percentatge major que la dels països de l'entorn i per al qual Herrero demana "aprofundir" per a trobar el motiu.

El CAPI arriba tant a perceptors de l'IMV, però també a altres llars que no perceben aquesta prestació, perquè eleva els llindars de renda, alguna cosa que ha generat un augment del 60% de sol·licituds d'IMV, ja que ha de sol·licitar-se mitjançant el mateix tràmit.

L'AIReF proposa, com a experiment per a facilitar el seu accés, deslligar el CAPI de l'IMV i també incrementar la publicitat institucional d'aquest complement, ja que si bé consideren que l'ingrés mínim sí ha tingut fortes campanyes institucionals, no ha succeït el mateix amb el nou complement d'infància.

Una declaració de renda universal

L'organisme ha insistit en la necessitat d'accelerar i reforçar els mecanismes d'intercanvi d'informació de l'Administració sobre població vulnerable, renda, patrimonis, prestacions, impostos i assistència social.

Aquesta informació "es podria arribar a complementar amb una declaració universal de rendes i prestacions" per a avançar cap a un model d'IMV la concessió del qual s'iniciï "d'ofici" o que es converteixi en un impost "negatiu".

Una altra de les recomanacions es refereix a l'ajust que realitza l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), ja que el 83% dels beneficiaris veu modificada la seva nòmina quan és revisada i el 16% és baixa com a beneficiari; a aquests últims se'ls sol·licita retornar 2.500 euros en mitjana.

Aquesta devolució, en llars de rendes baixes, pot suposar un perjudici que podria atenuar-se si els ajustos es fessin cada mes.