L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) calcula que el camí de despesa compromès pel govern espanyol amb Brussel·les permetrà reduir el deute públic en 21,4 punts de PIB entre 2025 i 2031, la meitat del que estima l'executiu de Pedro Sánchez (42,4 punts).

En l'observatori de deute publicat que ha presentat aquest dilluns, la AIReF apunta que el pla fiscal del govern central limita l'augment de la despesa primària neta de les administracions públiques a una mitjana anual del 3% entre 2025 i 2031, una taxa que la AIReF eleva al 3,6% si no s'adopten mesures addicionals.

Aquesta diferència en els càlculs es reflecteix també en l'evolució del deute, que segons l'executiu es reduirà en 42,4 punts de PIB en aquell període respecte a un escenari sense ajustaments gràcies a aquest camí de despesa, una correcció que la AIReF rebaixa a la meitat (21,4 punts).

Al marge dels càlculs del pla fiscal, la AIReF estima que, si no es pren cap mesura, el deute públic baixarà al 98% del PIB el 2029 gràcies al creixement econòmic per després despuntar fins al 108,9 % del PIB el 2041.

Des del sostre assolit en el primer trimestre de 2021 (124,2%), el deute encara es manté 6,8 punts per sobre del nivell previ a la pandèmia. Segons la AIReF, el creixement econòmic continua sent el principal impulsor de la disminució de la ràtio. En el període 2020-2023, la seva aportació a la reducció del deute ha estat de 20 punts, mentre que un dèficit públic amb una tendència decreixent ha ajudat a consolidar la reducció.

Per la seva part, l'última revisió del PIB ha suposat una reducció de 2,9 punts. Malgrat el descens, Espanya és en l'actualitat un dels països de la Unió Econòmica i Monetària (UEM) amb més nivells de deute, per darrere de Grècia, Itàlia, França i Bèlgica.

De cara als propers anys, la AIReF estima en la seva projecció inercial a mitjà termini una reducció de la ràtio d'endeutament de 7,2 punts de PIB respecte al nivell de 2023 i la situa en el 98% el 2029. La reducció vindrà sustentada pel creixement del PIB nominal, on el deflactor tindrà una contribució molt notable.

La moderació de la contribució del creixement nominal suposaria un alentiment en la reducció del deute, que s'esgotaria a final de la dècada. A llarg termini, la AIReF estima que el deute podria reprendre un camí ascendent en un escenari a polítiques constants, situant-se en el 108,9% el 2041.

Mesures addicionals

D'acord amb les estimacions de la AIReF, per garantir el compliment del camí compromès amb la UE en el pla fiscal estructural a mitjà termini, caldrà adoptar mesures addicionals a les recollides a l'escenari a polítiques constants de la AIReF. Mentre que el pla del govern espanyol recull un creixement mitjà de la despesa del 3% en el període 2025 a 2031, l'escenari sense mesures de la AIReF estima una mitjana anual del 3,6%.

Amb el supòsit que es compleix el camí de despesa compromès, l'executiu estima que el deute podria reduir-se en 42,4 punts el 2041 respecte a l'escenari inercial sense ajustament. En canvi, la AIReF projecta una menor reducció, de 21,4 punts, si bé s'assoleixin les taxes d'evolució de la despesa neta compromeses.

Des del punt de vista de AIReF, el pla presentat per l'executiu, si bé pot ser conforme amb les orientacions de la Comissió Europea de juny, no ofereix detall suficient de les mesures que es pretenen introduir per complir el compromís de despesa, per la qual cosa no constitueix una eina útil de planificació pressupostària a mitjà termini.

Mercats de deute

L'organisme independent ha destacat que en els dos últims anys la rendibilitat del deute sobirà ha mostrat una evolució bastant estabilitzada en els diferents terminis i països. Dins dels grans emissors europeus, Espanya ha millorat la seva posició relativa, mentre que França s'ha deteriorat per la seva inestabilitat política i fiscal.

La prima de risc espanyola ha mostrat una tendència a la baixa, situant-se en nivells similars als d'octubre de 2021, per sota dels 70 punts bàsics. El setembre de 2024, la rendibilitat del bo espanyol a 10 anys es va igualar amb la del bo francès, una fita no observada des de 2007.

Respecte al finançament de l'Estat, el cost mitjà de les noves emissions del Tresor ha marcat un punt d'inflexió el 2024, reduint-se 28 punts bàsics, fins al 3,16%, mentre que la vida mitjana de la cartera segueix en valors màxims entorn dels 8 anys.

Això ha permès suavitzar l'impacte de la pujada dels tipus d'interès, de manera que el cost mitjà del deute en circulació ha pujat només 57 punts bàsics des del seu mínim històric el 2021, davant la pujada acumulada de 350 punts bàsics dels tipus oficials en el mateix període.

Per a 2025, el Tresor Públic proposa d'augmentar les emissions netes 5.000 milions d'euros, fins a 60.000 milions, i l'emissió bruta a 278.448 milions, un 7,4% més. El Tresor pretén continuar promovent la diversificació de la base inversora a través de l'emissió de bons verds i bons lligats a la inflació. Addicionalment, es rebran per primera vegada imports significatius de préstecs europeus del programa Next Generation EU.