Cristina Herrero, presidenta de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), considera que l'actual mecanisme d'elaboració dels Pressupostos Generals de l'Estat està desfasat i ha de ser modernitzat. Entre els canvis que AIReF considera necessaris hi ha el d'avançar de setembre a juliol l'anàlisi que l'organisme fa de les previsions "macroeconòmiques" que realitza el Govern. Actualment, la AIReF ha, per llei, "d'avalar" el quadre macroeconòmic que s'incorpora en els pressupostos de totes les Administracions Públiques (Estat, Seguretat Social, comunitats autònomes i grans ajuntaments). Una cosa vital, doncs en funció del quadre macroeconòmic, on el Govern calcula quant creixerà o decreixerà el producte interior brut (PIB), cada administració estableix la seva previsió d'ingressos fiscals i, en funció d'això, les seves possibilitats de despesa.
Però si les previsions de creixement del PIB no són "realistes", el Pressupost mancarà de credibilitat. Per aquesta raó, entre les principals comeses de la AIReF està "avalar" les esmentades previsions, o dit d'una altra manera, dir si el Govern s'ha excedit o quedat curt en el seu càlcul de la recaptació dels impostos. Tanmateix, la llei de creació de la AIReF diu que l'esmentat "aval" es realitzarà el setembre, quan el Govern d'Espanya presenta el quadre que acompanya al projecte de Pressupostos Generals de l'any següent.
Molt tard, segons l'opinió de la presidenta de l'Autoritat Independent, doncs aquell mes totes les comunitats autònomes i el propi Govern central han realitzat ja els seus projectes de pressupostos, segons ha remarcat Herrero aquest dimarts en una jornada de Fedea. Per aquesta raó, en AIReF sol·liciten al Govern que canviï les regles de joc i, en comptes d'"aprovar o rebutjar" el quadre macroeconòmic de setembre, s'encomani a l'organisme fiscalitzador analitzar al juliol el quadre macroeconòmic que el Ministeri d'Economia elabora, i el Consell de Ministres dins de l'Informe de Situació de l'Economia Espanyola.
Modificar la llei orgànica de AIReF
A tal finalitat s'hauria de modificar la llei orgànica de creació de la AIReF (precisa l'aprovació de les tres cinquenes parts del Parlament) que exigeix l'aval de l'Autoritat a les previsions macroeconòmica dels "projectes de pressupostos (setembre) o en el programa d'estabilitat (abril)", però deixa fora el quadre de juliol sobre el qual les comunitats autònomes i els ajuntaments basen els seus pressupostos. De fet, el quadre "macro" de juliol ha de ser remès per a la seva consulta al Consell de Política Fiscal i Financer (organisme de coordinació de les comunitats autònomes) i de la Comissió Nacional d'administració Local (coordinació dels ajuntaments) donada la rellevància que té per als pressupostos de totes les Administracions Públiques.
No és l'únic canvi que la AIReF considera que s'ha d'abordar en el procés d'elaboració dels pressupostos de les administracions públiques que s'ha d'adaptar a les noves regles fiscals que regiran a Europa a partir de 2024. Herrero defensa la necessitat que hi hagi una visió de mig termini, reforçant el Programa d'Estabilitat com un "veritable" instrument de planificació. De fet, les noves regles europees es realitzaran a través d'un pla -que elaborarà cada Estat membre- amb una durada de 4 o 7 anys que establirà les mesures (reformes i inversions) que el país emprendrà en aquell termini per complir les regles fiscals d'un dèficit inferior al 3% i una reducció creïble del deute públic.
Reforma del finançament autonòmic i local
Igualment, demanden al Ministeri d'Hisenda un sistema de fixació d'objectius "realistes i creïbles" que reflecteixen "la realitat fiscal de cada administració pública", una revisió dels mecanismes de coordinació entre les diferents administracions en concret el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) i la Comissió Nacional d'Administració Local (CNAL); canvis en la regla de despesa a fi d'establir una definició clara i precisa ex davant de per aprofitar "la seva potencialitat" per fer els comptes públics més sostenibles; reforç del principi d'eficiència en les finances públiques i la reforma -llargament posposada- del sistema de finançament de les comunitats autònomes i les corporacions locals. I una cosa especialment important: analitzar com la reforma de la Seguretat Social interactua amb els objectius fiscals per al conjunt de les administracions públiques.
Un altre dels canvis que la AIReF sol·licita es refereix al Programa d'Estabilitat que tots els estats membres han d'enviar a finals d'abril a la Comissió Europea. Herrero considera que s'ha de reforçar el paper de l'Autoritat que presideix, per la qual cosa considera necessari la seva compareixença en el Parlament per explicar l'anàlisi del programa remès a Brussel·les. Respecte al nou marc fiscal de la UE, que ha de garantir la salut de les finances de cada Estat membre i està aprovat aquest any, Herrero ha lamentat que els Governs comunitaris hagin optat per limitar el paper dels AIReFs europeus. Segons denuncia la presidenta, es limitaran a la "producció o l'aval de les previsions macroeconòmiques", una cosa que segons ha remarcat ja han de fer actualment. Tanmateix, no se'ls ha atorgat un paper en la fase de disseny dels plans nacionals.