La presidenta de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), Cristina Herrero, ha descartat aquest dimarts que una eventual pròrroga dels pressupostos el proper any vagi a limitar la despesa, encara que ha advertit que "no és el desitjable". En un esdeveniment organitzat pel Consell General d'Economistes (CGE) i la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea), Herrero ha explicat que "a priori" una pròrroga del pressupost "suposa certa limitació", perquè no es pot incrementar la despesa, encara que "la pràctica" demostra que els governs sempre troben "algun mecanisme per gastar més del que et limita el pressupost".
En el cas dels grans projectes nous, que no compten amb un crèdit pressupostari, "requereixen una mica d'enginyeria pressupostària i comptable amb la finalitat que aquesta despesa es pugui realitzar", ha ironitzat. Així, la conseqüència de la pròrroga pressupostària "a la pràctica no és important", encara que això "no és el desitjable" perquè els comptes recullen el que el Govern pensa fer i constitueixen, a més, un instrument de rendició de comptes.
Compromís amb Brussel·les
Més enllà dels pressupostos, Herrero ha posat el focus en el pla fiscal estructural que el Govern hauria d'enviar a Brussel·les abans del 20 de setembre -una data que l'Executiu estén algunes setmanes, fins a l'octubre- i que haurà de recollir com reconduirà el deute públic en els anys vinents. "No coneixem el pla fiscal estructural i tampoc la informació que la Comissió (Europea) ha compartit amb el Govern", ha assenyalat, malgrat que l'AIReF haurà d'avaluar la "coherència, consistència i efectivitat" del pla i el seu encaix en els pressupostos.
"No sabem si els objectius (de dèficit i deute) i la taxa de creixement de la despesa que s'ha portat al Congrés són consistents amb el compromís del primer any del pla fiscal estructural", ha afegit. A més, "clar que és necessari reformar el marc fiscal nacional", ha subratllat Herrero, ja que cal resoldre les "incoherències" de la llei d'estabilitat amb les noves regles fiscals europees, sobretot en matèria de regla de despesa que, entre altres canvis, ara haurà d'incloure la despesa en pensions.
Finançament Catalunya
Preguntada sobre la proposta de finançament singular per a Catalunya, Herrero s'ha limitat a apuntar que quan s'afronten els reptes de manera "fragmentada" pot ser que les conseqüències, a efectes de sostenibilitat fiscal, "no sigui zero". Sense entrar en detalls, la presidenta de l'AIReF ha assenyalat que si una administració rep fons addicionals en un exercici podria fer-los servir en nova despesa i que aquest es consolidés, sense que això fos compensat per altres administracions, la qual cosa afectaria les mètriques fiscals del país.
El finançament autonòmic, els compromisos fiscals i les reformes estructurals "són vasos comunicants", ha insistit i una "aproximació fragmentada" a algun d'ells "posa en risc la credibilitat dels compromisos (fiscals) que assumim en l'àmbit nacional".
Dèficit zero
El CGE i Fedea han presentat aquest dimarts les conclusions sobre una sèrie de sessions d'anàlisi celebrades en els últims mesos sobre diversos assumptes econòmics. Entre aquestes conclusions està la conveniència d'anar a "dèficit zero" i fins i tot superàvit, ha defensat el president del CGE, Valentín Pich, que ha advocat per fer-ho amb una "reflexió" sobre el nivell de despesa, ja que no veuen viable ni incrementar els impostos ni esperar a una mutualització del deute comunitari.
Pel que fa a les pensions, De la Fuente ha defensat la conveniència d'allargar l'edat de jubilació per adaptar-la a l'esperança de vida, tenir en compte tota la vida laboral per al càlcul de la pensió o revalorar amb la inflació només les pensions mínimes.