L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) ha revisat a l'alça la previsió del dèficit públic per al passat 2022 en dues dècimes, del 4,3% al 4,5% del producte interior brut (PIB), el que en diners suposarà 2.600 milions d'euros més fins a un desfasament pressupostari de 58.500 milions d'euros. Així es recull en l'actualització de les previsions de creixement del PIB per a 2022 i 2023 i la fitxa de seguiment mensual de l'objectiu d'estabilitat pressupostària publicat aquesta tarda.
Però si l'Autoritat Independent empitjora el saldo dels comptes de les Administracions públiques per a l'any passat, es mostra més optimista que el Govern en l'evolució de l'economia. En el seguiment de l'objectiu d'estabilitat del mes de desembre aprecia un millor comportament del PIB tant per a l'any passat que per al present. En la revisió del quadre macroeconòmic xifra en un 5,3% l'increment del PIB esperat per a 2022, nou dècimes més que la seva estimació de novembre, i per a 2023 suma una dècima més, amb una pujada del PIB de l'1,6%.
En ambdós exercicis, el pronòstic de l'Airef es mostra més optimista que el del Govern que en els Pressupostos Generals de l'Estat estima un augment del PIB del 4,2% el 2022 (1,1 punts menys que l'Airef) i un 1,5% per a 2023 (una dècima per sota de l'Airef). Airef també preveu un millor comportament de l'ocupació, que creixeria aquest any un 0,8% mentre el Govern, més caut, es conforma amb un 0,3%. Més pessimista és l'Airef amb la inflació que pronostica en el 4,2% per a 2023 quan el Govern espera que els preus pugin un 3,9%.
Pitjor comportament
L'Airef justifica l'empitjorament del dèficit públic de l'any passat fins al 4,5% per l'impacte en la despesa pública de les mesures que el Govern va aprovar a finals d'any en un nou paquet d'ajuts per reduir la inflació (com la reducció de l'IVA de certs aliments) i les últimes dades d'execució pressupostària, la qual cosa supera la bona marxa de cotitzacions i d'ingressos tributaris. No obstant això, es pot recordar que les mesures per pal·liar l'efecte de la guerra d'Ucraïna aprovades al desembre no tindran efectes sobre el dèficit pressuposats de 2022, ja que s'aplicaran aquest 2023.
Cosa diferent és el cost més gran de l'esperat de les anteriors mesures, com per exemple l'ajuda de 20 cèntims per a l'adquisició dels carburants per al conjunt de la població, mesura que ha quedat reduïda als professionals del transport. L'informe de desembre de l'Airef assenyala que el ritme de reducció del dèficit dels últims mesos es manté, estimant-se un 3,4% a l'octubre. Tanmateix, l'Airef assenyala que fins a final d'any (l'informe analitza les dades reals fins a l'octubre, a falta dels mesos de novembre i desembre) espera "un empitjorament per la implementació dels paquets de mesures aprovats", encara que inclou també el RDL 20/2022, fins a assolir el 4,5% del PIB a final de l'exercici.
Administració central
Per administracions, els canvis realitzats per l'Airef en la previsió del dèficit públic es concentren en l'Administración Central a causa de la inserció de les últimes mesures i en les comunitats autònomes per la previsión més gran de despesa derivada dels últimos dades d'ejecución pressupostària. En concret, l'Airef empitjora una décima de PIB la previsión de déficit de l'Administració Central, fins al 3,1%, quatre décimas menys que la previsión per a 2022 del Pla Pressupostari 2023. Aquest empitjorament obeeix que el cost de les mesures supera la millora de les previsions de recaudación.
Fins al novembre (últimes dades publicat per l'Agència Tributària), els ingressos tributaris creixen un 15,9% impulsats principalment per l'impost de la Renda, l'IVA i l'Impost sobre Societats, malgrat la reducción d'ingressos produïda per les mesures adoptades per mitigar l'escalada de preus de l'electricitat (amb un impacte en la recaptació de 7.466 milions fins al novembre). D'altra banda, l'Airef ressalta que les cotitzacions socials continuen mostrant una evolució positiva que ha portat a una millora de les previsions per a 2022 en els pressupostos de la Seguretat Social.
Creixement de l'economia
Respecte a l'evolució de l'economia, l'Autoritat Independent justifica la revisió a l'alça del creixement esperat el 2023 pel millor final de l'any 2022 passat davant l'anticipat i la millora dels supòsits sobre els preus de les matèries primeres energètiques el 2023. En l'àmbit dels preus, Airef entén que la moderació recent dels increments dels preus industrials i energètics ha redundat en un descens més ràpid de l'esperat de la inflació energètica de finals de 2022, permetent que l'índex general de l'IPC hagi tancat en el 5,7% de taxa internanual.
Tanmateix, la millor evolució dels preus energètics ha vingut acompanyada d'elements que semblen apuntar cap a una persistència més gran del creixement d'altres components de l'IPC, amb referència a l'alimentació que va pujar l'any passat un 15,7%. Conjuntament tots els factors considerats redunden que l'Airef hagi fet una revisió a l'alça en la taxa de variació de l'IPC prevista per a l'any 2023.