L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) estima que el creixement de la despesa neta a Espanya durant el període 2025-2031 serà del 3,6%, davant el 3% compromès pel govern espanyol en el Pla Fiscal i Estructural remès a Brussel·les per complir les noves regles fiscals. En un informe publicat aquest dimarts, la AIReF ha alertat que els compromisos de despesa assumits per l'Executiu en el Pla Fiscal i Estructural no garanteixen assolir els objectius de dèficit i deute públic previstos pel mateix govern espanyol.
En concret, la AIReF estima que complir les taxes de creixement de despesa compromeses pel Govern portaria el dèficit públic a l'1,6% el 2031, davant el 0,8% calculat pel govern espanyol. Aquestes diferències s'amplien fins a 2041, amb un dèficit en el Pla del Govern del 2% del PIB davant el 3,3% a l'escenari d'ajustament de la AIReF. Alhora, l'organisme independent adverteix que el deute se situaria en el 87,5% del PIB el 2031, davant el 76,8% previst pel Govern en el Pla Fiscal.
Senda de despesa
A l'escenari de la AIReF, el senda de despesa compromès en el Pla Fiscal del govern espanyol no és suficient per fer front a l'impacte de l'envelliment en els comptes públics i permetre que el deute segueixi un senda descendent. Així, l'organisme calcula que, per assolir aquest 0,8% estimat per l'Executiu, la despesa primària neta de mesures hauria de créixer al 2,8%, davant el 3% projectat pel govern espanyol.
La AIReF considera així que el compliment del senda de despesa compromès per l'Executiu de Sánchez suposaria un avanç en termes de sostenibilitat però no garanteix per si sola la reducció de dèficit i de deute públic, per la qual cosa l'organisme anticipa que seran necessàries mesurades ja el 2025.
Així, l'organisme independent que dirigeix Cristina Herrero ha advertit que, encara que el Pla espanyol compleix les orientacions de la Comissió Europea, constitueix més un compromís polític d'objectius fiscals agregats que una veritable estratègia fiscal a mitjà termini.
Poca informació
Herrero ha lamentat que Espanya hagi estat un dels països que menys informació ha donat sobre el seu Pla Fiscal i Estructural a mitjà termini. Com comparativa, ha assenyalat que altres països com Itàlia i Portugal han ofert informació addicional no obligatòria sobre variables macroeconòmiques, mentre han ofert un escenari fiscal complet d'ingressos i despeses per al període.
Segons l'organisme independent, el pla no conté cap informació sobre l'escenari pressupostari més enllà de 2024 ni per al conjunt d'Administracions ni per subsectors. Tampoc no incorpora un quadre macroeconòmic detallat més enllà de 2026.
En aquest context, recomana al Ministeri d'Hisenda que aprofiti la transposició de la Directiva de marcs fiscals nacionals per articular un marc pressupostari de mig termini creïble i eficaç assegurant la coherència, consistència i efectivitat del marc fiscal nacional. Així mateix, aporta recomanacions per adaptar la regla de despesa nacional a la regla de despesa europea, tant en la seva aplicació pràctica com a través dels canvis normatius que siguin necessaris.