L'Ingrés Mínim Vital (IMV) és una ajuda que el govern espanyol concedeix a les famílies més vulnerables per ajudar-les a sortir de la pobresa. Les quanties aquest 2024 han pujat, de la mà de les pensions, un 6,9%, encara que l'ajuda per fill es manté en fins a 115 euros al mes.

Per ser beneficiari de l'Ingrés Mínim VItal, cal acreditar cobrar menys que una renda mínima garantida. L'IMV correspon a la diferència entre aquesta renda mínima i els ingressos de la persona. És a dir, si la renda garantida per a un adult sol és de 7.250 euros anuals però ell té uns ingressos de 2.000 euros, percebrà un Ingrés Mínim Vital de 5.250 euros.

Les noves quanties de l'Ingrés Mínim Vital (recollides a la taula a continuació) van des dels 7.250 euros per a un adult sol (604 euros al mes) fins als 15.951 euros per a famílies amb cinc persones, 1.329 euros mensuals. Es tracta d'una prestació exempta de pagar l'IRPF.

Existeixen, a més, complements per a famílies monoparentals i també per a aquelles famílies amb un progenitor a la presó o centre hospitalari durant més d'un any, així com aquells en els quals l'únic progenitor tingui un grau 3 de dependència.

 

 

 

 

 

 

Creat a Espanya l'any 2020, l'Ingrés Mínim Vital ha presentat problemes burocràtics que ON ECONOMIA ha cobert amb detall i que, sumats a peticions que no complien els requisits, han fet que tan sols 1 de cada 4 sol·licituds hagi estat acceptat des de la seva posada en funcionament.

La prestació és intransferible i mensual i es cobra mentre es mantinguin el requisits que donen dret a la seva percepció, que es comproven mitjançant la declaració de la renda, a la qual estan obligats els perceptors de l'IMV.

Els requisits per cobrar-lo són: tenir nacionalitat espanyola o tenir residència legal a Espanya, tenir entre 25 i 65 anys o 18 si es tenen menors a càrrec, tenir residència continuada a Espanya, estar inscrit com a demandant d'ocupació en el cas de les persones aturades i haver sol·licitat les prestacions o pensions a les que es té dret, així com acreditar la vulnerabilitat econòmica.

L'ajuda se sol·licita a la seu electrònica de la Seguretat Social, amb o sense certificat electrònic, i es necessiten DNI, llibre de família o NIE en el cas d'estrangers. Per a demostrar la residència legal, cal presentar la inscripció en el registre censal d'estrangers, la targeta de familiar ciutadà de la Unió Europea o autorització de residència.

Per acreditar domicili a Espanya, és necessari el certificat d'empadronament en el qual constin les persones empadronades al domicili amb la data d'unitat de convivència. I per acreditar l'existència d'unitat de convivència, serveixen també el llibre de família i els certificats d'empadronament, però també serveixen el certificat de naixement del registre civil dels fills o la inscripció en el registre de parelles de fet.

El termini màxim per a la resolució de l'IMV és de sis mesos i, passat aquest temps, la sol·licitud s'entendrà com denegada per silenci administratiu. Però la Seguretat Social té obligació de resoldre expressament les sol·licituds. L'evolució pot seguir-se en la pàgina web de la Seguretat Social.