Aquest 24 de febrer es completen 365 dies de guerra a Ucraïna que han terroritzat a la població del país europeu, però també que han canviat l'economia de la resta dels europeus i, en certa forma, les seves vides. I sense importar la distància, els espanyols també ens hem vist arrossegats per l'ona expansiva de la guerra. L'Estat espanyol, igual com la resta dels comunitaris, ha estirat portatalonaris per ajudar els seus ciutadans i empreses a suportar l'escalada de preus que ha provocat, generant una inflació que a Espanya no es coneixia des de fa 40 anys. A sis paquets diferents el Govern espanyol ha aprovat 70 mesures i ha desemborsat uns 45.000 milions d'euros (40.000 segons els càlculs de l'Airef) en ajuts directes i uns altres 10.000 milions de crèdits ICO per a les empreses.
Occident ha reaccionat a la invasió sancionant al país que lidera Vladimir Putin que ha correspost posant tota mena de traves a l'exportació de petroli i gas, les seves principals fonts d'ingrés si es té en compte que Rússia és el primer exportador mundial d'ambdós combustibles fòssils. La retallada va tenir un fort impacte tant en la gasolina com en el dièsel, però especialment rellevant ha estat l'efecte sobre el gas natural, vital per a la generació d'electricitat, i certs sectors productius. I, ara a l'hivern, per a les calefaccions. Moltes empreses no han pogut suportar l'increment dels costos energètics i han hagut de tancar.
L'encariment desproporcionat de l'energia s'ha traslladat a la resta de productes i serveis per la important en els processos de producció o en la logística de qualsevol bé, el que ha portat a una pujada de preus en cascada. Pel costat d'Ucraïna, el país és un dels exportadors de blat més importants (és el graner d'Europa), però també d'oli de gira-sol, dos aliments bàsics que tenen un efecte multiplicador a molts altres productes alimentaris. Així, l'IPC de l'alimentació (15,4%) gairebé triplica avui a Espanya a l'IPC general (5,9%). Una inflació que ha portat al BCE a elevar bruscament el preu dels diners, disparant l'Euribor i, per tant, el cost de les hipoteques.
Transport públic i privat
L'encariment dels combustibles fòssils ha suposat un dels trastorns econòmics més grans per a les empreses i les famílies espanyoles. Al març, un mes després de l'inici de la guerra, el transport va fer un sobra que va suposar el desproveïment d'indústries i supermercats. Per frenar-la, el Govern va aprovar una subvenció generalitzada de 20 cèntims per litre de gasolina i dièsel que ha durat fins al 31 de desembre, amb un cost que l'Airef comptabilitza en 5.000 milions d'euros.
Però la mesura va tenir molta contestació, primer per l'impacte mediambiental, ja que s'encoratjava al transport privat i no s'incitava a reduir el consum de combustibles. I segon, perquè s'afavoria els propietaris de cotxes potents generalment cars, de gran consum. Això va donar lloc que l'1 de setembre s'aprovessin ajuts fins i tot del 50% per al transport públic, tant l'urbà i els rodalia com l'interregional. Una mesura que ha guanyat adeptes pel que l'1 de gener s'hi ha prorrogada per a tot la 2023 i, en canvi, s'ha suprimit l'ajuda dels 20 cèntims. Només s'ha mantingut aquesta subvenció per al transport de mercaderies i de viatgers, inclòs el taxi i algun col·lectiu més. La subvenció del transport públic pot superar els 1.000 milions entre 2022 i 2023.
Electricitat i gas
Igual com les gasolines, la resta de les energies també ha patit l'impacte de la guerra d'Ucraïna. L'electricitat va ser la primera perquè ja venia de fortes pujades des de 2021 pels problemes de subministrament del gas que alimenta les plantes elèctriques de cicle combinat. El sistema europeu de retribució de la generació elèctrica premia aquesta energia perquè garanteix que mai no hi haurà escassetat de subministrament, doncs les seves plantes arrenquen i s'apaguen a l'instant i sense dependre de factors exògens com l'aire o el sol. I, per tant, es paga a més preu que després s'aplica a la resta d'energies, la qual cosa ha disparat el cost d'electricitat.
Al juny, els Governs d'Espanya i Portugal van aconseguir que Brussel·les acceptés una "excepció ibèrica" que topa el preu de gas utilitzat per generar electricitat el que ha permès reduir el rebut de la llum en el segon semestre de l'any, des d'un màxim de 294 euros quilowatt el març a col·locar-se per sota dels 100 euros en alguns mesos. A més, s'han reduït o suprimit els impostos tant a l'electricitat com al gas.
Amb el fred i les calefaccions el consum del gas va agafar el relleu a l'electricitat. Per evitar que moltes llars i comunitats de propietaris no poguessin assumir el nou cost del gas, el Govern va subvencionar la tarifa d'últim recurs (TUR), encara que el canvi de tarifa s'ha saturat generant molts retards. A més, alguns sectors molt intensius en consum de gas, amb el ceràmic al capdavant, han multiplicat per 6 el seu cost energètic, pel que el Govern va aprovar un partida de 400 milions d'euros per a aquestes empreses.
Sector primari
L'agricultura, ramaderia i pesca han estat altres activitats que han requerit l'atenció del Govern, conscient que la pujada del preu dels aliments era un problema d'índole major, com així ha estat. L'increment de les matèries primeres, com a blat o oli de gira-sol, ha anat encarint la resta dels productes. Com a resposta, els productors agrícoles i ramaders i els armadors i l'aqüicultura han rebut ajuts directes, subvencions per a l'adquisició de combustible que en la pesca és especialment important i un altre tipus de suports per minorar els costos del sector primari i evitar que es dispararan els preus dels aliments. Una cosa que no s'ha aconseguit en part per les distribuïdores, segons apunten veladament des de certes organitzacions agràries. El cost es va acostar als 500 milions d'euros el 2022, per a unes mesures que s'han prorrogat aquest any.
Cistella de la compra
L'efecte de l'increment dels costos en l'alimentació ha disparat la cistella de la compra dels espanyols fins i tot un 15,4% interanual. Tanmateix, no ha estat fins a aquest 2023 quan el Govern ha va decidir incidir directament sobre aquests productes per a la qual cosa hi ha aprovada la rebaixa de l'IVA entre 4 i 5 punts per a una quinzena d'aliments que en conjunt sumen a prop del 6% del total del pressupost d'una família mitjana espanyola. A més, ha elevat el xec d'ajuda per a les famílies que tenen uns ingressos inferiors a 27.000 euros i no superin els 75.000 euros de patrimoni, sense comptar l'habitatge. Alguna cosa més de 4,2 milions de llars, segons càlculs del Govern.
Despeses de l'habitatge
Un altre canvi que han portat els 365 dies de guerra d'Ucraïna a la vida dels espanyols és l'alça dels tipus d'interès dels préstecs. Tots els bancs centrals, inclòs el BCE, han elevat el preu dels diners per desmotivar els ciutadans i empreses a consumir, el que en la teoria econòmica redundaria en una baixada de la inflació. Encara que afecta la compra de productes duradors com els cotxes, els electrodomèstics i fins i tot els viatges que se solen finançar-se mitjançant crèdits, el gran impacte es produeix en les hipoteques, ja que ha atrapat molts milions d'espanyols que ja estaven pagant un pis. Però tambien en altres despeses de l'habitatge. I l'alça de l'Euribor ha provocat un augment de les quotes mensuals en uns 250 euros.