El repunt dels pisos turístics al país, que coincideix amb l'escalada de preus de l'habitatge i unes xifres turístiques de rècord, s'ha convertit en un assumpte polític i social de primer ordre per a les comunitats autònomes i municipis més afectats. El mateix Executiu central sembla decidit a intensificar el control dels habitatges d'ús turístic (VUT), i just aquesta setmana va anunciar la seva intenció de delimitar els lloguers temporals, obligant que siguin justificats als contractes. També pretén reformar la Llei de Propietat Horitzontal perquè els veïns puguin autoritzar o vetar pisos turístics a les seves finques.

L'estadística experimental de l'Institut Nacional d'Estadística, que calcula el nombre d'habitatges turístics a Espanya estima que, a febrer de 2024, hi havia 351.389 allotjaments d'aquestes característiques al país, dels quals gairebé el 70% es concentren a Andalusia, la Comunitat Valenciana, Catalunya i les Canàries.

Aquesta estadística, que l'INE va iniciar el 2020 i actualitza cada mig any, és el més semblant a una xifra oficial en l'àmbit nacional, encara que hi ha autonomies que manegen les seves pròpies dades, amb habituals discrepàncies tant a l'alça com a la baixa respecte a l'INE. A més, el govern espanyol espera posar en marxa en els pròxims mesos un registre estatal que serveixi per unificar tota aquesta informació numèricament i metodològicament.

La costa i les illes, el gran graner de l'habitatge turístic

Segons l'INE, la costa (mediterrània, en especial) i les illes són el gran graner de l'habitatge turístic, que assoleix un pes relatiu considerable al parc immobiliari de nombroses localitats de mida petita i mitjana. A Yaiza, municipi de l'illa de Lanzarote amb 17.415 habitants censats, el 22,5% dels habitatges es dedica a ús turístic. No en va, les autonomies amb més nombre d'habitatges turístics són, per aquest ordre, Andalusia (82.454), Comunitat Valenciana (59.413), Catalunya (52.598) i les Canàries (46.784).

Les segueixen a certa distància les Illes Balears (25.073), Madrid (19.456) i Galícia (17.883), mentre que a l'altre costat de l'espectre, exceptuades les ciutats autònomes, hi ha La Rioja (1.263), Navarra (1.583) i Extremadura (1.759).

La classificació per municipis la lideren tres capitals, Madrid (16.100), Barcelona (8.842) i Màlaga (7.038), i als següents llocs apareixen altres grans ciutats com València (6.769) o Sevilla (6.171) però, sobretot, localitats costaneres de Màlaga (Marbella, 6.994; Mijas, 4.229), Alacant (Torrevieja, 4.454; Dénia, 3.608) i Canàries (Arona, 4.013; Adeje, 3.800; L'Oliva, 3.678). En contraposició, les capitals de província amb menys habitatges turístics són Palència (41), Guadalajara (46), Lleida (54), Osca (63), Badajoz (68), Ciudad Real (83), Sòria (112), Terol (130), Segòvia (138), Àvila (154), Jaén (176), Vitòria-Gasteiz (177) i Huelva (183).

Cal tenir en compte que tots aquests números no reflecteixen necessàriament situacions regularitzades. N'hi hagi prou com a exemple amb el cas de Madrid capital, que segons l'INE té 16.100 pisos turístics, però compta amb poc més de 1.000 llicències municipals en vigor.