Cada veí de Barcelona va pagar 799 euros per impostos i taxes municipals el 2021. En total, l'Ajuntament que dirigeix Ada Colau va recaptar més de 1.300 milions d'euros per els impostos que els seus 1,63 milions de veïns i comerciants paguen any rere any, com el de Béns Immobles (IBI), el d'activitats econòmiques (IAE) o el de vehicles de tracció mecànica, a més d'altres com el que s'aplica sobre construccions, conegut com a ICIO. Només l'Ajuntament de Madrid, que amb 3,3 milions d'habitants més que duplica el cens de la ciutat comtal, va manejar un volum d'ingressos municipals superior: més de 2.700 milions d'euros.
Ara bé, més enllà de les grans magnituds, importa la manera en què cada consistori administra els fons que recapta. Ja sigui a grans ciutats com en els municipis més modestos, els veïns esperen que la seva aportació tingui un retorn adequat en forma de serveis municipals de qualitat, que els carrers siguin nets i segurs o que el transport públic sigui de qualitat, per citar algunes de les principals competències municipals.
La AIReF radiografia la despesa de 8.200 ajuntaments
A fi d'analitzar l'eficiència en la despesa pública, l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) elabora un Observatori de Corporacions Locals en el qual recopila de forma periòdica més de 20 milions de dades econòmiques i financeres de gairebé 8.200 corporacions locals. Mitjançant aquesta eina, accessible per a qualsevol ciutadà, és possible visualitzar quins recursos obtenen i com els fan servir. També ofereix la possibilitat de veure l'evolució de les principals variables que defineixen la seva situació econòmica i fer comparacions entre ajuntaments, a més de poder conèixer el cost efectiu dels serveis prestats per les corporacions locals. L'entitat que presideix Cristina Herrero acaba d'actualitzar-la amb els pressupostos liquidats de 2021.
Una de les funcionalitats més interessants que ofereix aquesta eina, les dades de les quals es remunten a 2010, és la de poder realitzar comparacions entre entitats semblants com els ajuntaments de Madrid i Barcelona, que cada any gestionen prop de 5.000 i 3.000 milions d'euros respectivament tenint en compte tant els ingressos tributaris municipals abans esmentats com les transferències que reben de l'Estat per finançar-se.
Una diferència de 21 euros per veí
Les combinacions són pràcticament infinites, ja que permet comparar les dades d'una mateixa administració amb els resultats d'exercicis anteriors per observar tendències o contrastar entre ajuntaments diferents. En ocasions el resultat resulta sorprenent i convida a qüestionar-se creences assentades sobre la manera d'administrar recursos públics de cada ajuntament.
De la comparació entre aquests dos grans ajuntaments, Madrid i Barcelona, es poden extreure conclusions interessants com que la despesa de la capital catalana en serveis bàsics com a seguretat i protecció ciutadana, residus, neteja viària o enllumenat només està 21 euros per sota de Madrid en termes de despesa per habitant i any. O que els 1.248 milions que l'Ajuntament de Barcelona va gastar en serveis bàsics el 2021 suposen la quantitat més elevada des de 2014.
A primera vista, el que crida l'atenció al contraposar les grans magnituds d'ingressos i despeses liquidades a Madrid i Barcelona és que, encara que el volum de despesa total del primer és molt superior com es podria esperar en tenir alguna cosa més del doble de població, en termes de despesa per habitant, l'Ajuntament de la ciutat comtal està per sobre del madrileny en aspectes com a despesa social, en serveis bàsics o en béns públics preferents com a sanitat, educació, cultura, esports i altres.
La partida de més despesa en ambdós casos en xifres agregades és la de serveis bàsics. El 2021, Barcelona va gastar 1.235 milions d'euros i Madrid una mica més del doble: 2.564 milions. Tanmateix, si s'observa la despesa per veí, aquest només és de dinou euros a favor de Madrid. Això és, 776 euros per habitant a l'any davant 755 euros de Barcelona en assumptes com a seguretat i protecció ciutadana, residus, neteja viària, il·luminat i altres. A més, la bretxa que separa a ambdues ciutats s'ha reduït sensiblement el 2021, ja que l'any anterior, marcat per la pandèmia, la diferència era de 47 euros per habitant a favor dels veïns de Madrid. Fins aquell any, no obstant això, l'esforç relatiu per habitant en aquest apartat de la ciutat comtal sempre havia estat superior des de l'inici de la sèrie històrica de la AIReF el 2010.
En termes de despesa per habitant, Barcelona és per sobre de Madrid en despesa social, en serveis bàsics o en béns públics preferents com a sanitat, educació o cultura
Més despesa en béns públics
Pel que es refereix als recursos destinats a béns públics preferents –sanitat, educació, cultura, esports– Madrid està molt per sobre en el total de despesa: 602 milions d'euros davant 388 milions, però de nou en aquest apartat l'esforç relatiu de Barcelona és superior, de manera que cada habitant de Barcelona té un retorn mitjà en aquests serveis de 238 euros davant els 182 euros de cada madrileny. Els 56 euros que hi ha de diferència suposen que, en termes relatius, la despesa de Barcelona per habitant i any en aquest apartat sigui un 30% superior.
La despesa en transport públic, comerç, turisme, infraestructures i d'altres, el que la AIReF identifica com a "actuacions de caràcter econòmic" va ser de més de 545 milions d'euros en el cas de Madrid i de 385,8 en el cas de Barcelona. En aquest apartat, el fort augment de l'Ajuntament que dirigeix José Luis Martínez Almeida el 2021 li ha permès prendre molt avantatge respecte al català, ja que fins a 2020 la despesa total de les dues capitals en aquests apartats havia anat molt semblant. Això li ha permès a Madrid aproximar-se a Barcelona en l'esforç relatiu per habitant, però encara així el 2021 els veïns de Barcelona van obtenir un retorn de 71 euros més cada un en aquests serveis.
En el que la AIReF identifica com a despeses per actuacions de caràcter general, que inclouen despeses de caràcter administratiu, administració financera i tributària o transferències a altres administracions públiques, les dues ciutats mostren trajectòries totalment diferents. Mentre Madrid ha anat reduint el volum d'aquesta partida gradualment des de 2019 fins als 591 milions de 2021, el de Barcelona és el cas contrari, ja que no ha deixat de créixer des de 2018 fins als 525 milions d'euros de l'últim any comptabilitzat. Això provoca que la seva despesa per càpita en aquest apartat sigui molt per sobre del de Madrid, ja que se situa en 321 euros per habitant davant 179 euros.
Un deute més 'barat'
També existeix molta diferència en el cost del deute total de cada ajuntament per als seus respectius ciutadans. En aquest cas Madrid està per sobre, ja que el passiu d'ajuntament madrileny li 'costa' a cada veí 27 euros cada any i, en el de Barcelona, la quantitat es queda en 7 euros. Això s'explica en bona part pel volum del deute municipal en un cas i l'altre.
L'Ajuntament de Madrid arrossega un deute financer de 1.679 milions d'euros, equivalent a una tercera part dels seus ingressos corrents, mentre que la de Barcelona és molt inferior: 817,5 milions, el 29% dels seus ingressos corrents. Aquesta quantitat s'ha mantingut estable durant els últims exercicis, mentre que Madrid l'ha anat reduint de forma significativa any rere any. N'hi ha prou amb recordar que el deute financer de l'Ajuntament de Madrid s'ha reduït en una dècada des de 7.429 milions als 1.679 milions amb què va tancar el 2021.