El primer quadrimestre de 2024 deixa dades molt significatives sobre la tendència immobiliària en el terreny de la compra. Així doncs, segons un darrer estudi de la consultora Hipoo, conclou que el perfil hipotecari dels residents a la província de Barcelona se situa en els 37 anys, amb un contracte indefinit i una nòmina de 2.600 euros mensuals. D'aquests, majoritàriament es decanten per les hipoteques fixes, el 53,3% de les sol·licituds, 15 punts menys que la mitjana nacional, i el 35,1% van ser mixtes, 11,2 punts més que a nivell nacional.

Un 4% és compra d'obra nova

Però a partir d'aquestes dades és interessant tenir en compte la tipologia d'habitatge que compren. El 81,3% de les sol·licituds d'hipoteques es van adreçar a habitatge habitual. Mentre que el 10,6% ha estat per segona residència i el 8,1% a inversió. Mentrestant, el 2023, el 78,5% es va destinar a habitatge habitual, el 8,2% a segona residència, i el 12,6% a inversió, seguint la línia de la mitjana nacional. Però el més rellevant és el descens de 4 punts de les peticions per a inversió. Una dada que va estretament lligada amb el fet que només el 4% de la compra d'habitatge va lligada a l'obra nova, és a dir, nou punts menys que la mitjana nacional que aconsegueix mantenir-se en el 13%. La resta ha estat en un 90,9% per segona transmissió i el 5,1% a autopromoció.

Les causes del descens de l'obra nova o sobre pla són diverses, segons els experts consultats per ON ECONOMIA. Però hi ha dos grans aspectes a tenir en compte. D'entrada, l'auge dels lloguers. Malgrat la regulació de preus, l'especulació que es dona en aquest camp cada vegada és més forta i ha crescut la competència perquè s'ha reduït el poder adquisitiu per optar a una hipoteca. "El darrer edifici que hem construït l'hem destinat exclusivament a lloguer, no fem tantes promocions de compra en els darrers temps i si surt alguna cosa bona ja hi ha clients amb molt poder adquisitiu que ho paguen al comptat", assegura Marc González, promotor immobiliari.

Però hi ha una altra derivada, l'efecte de la fi de les golden visa. El passat mes d'abril, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar la fi de la concessió de la Golden Visa que permet accedir al règim de residència quan s'inverteix més de 500.000 euros en béns immobles i va assegurar que prendrien les mesures necessàries per garantir que l'habitatge sigui un dret i no un mer negoci especulatiu. "Aquest no és el model de país que volem, no és l'Espanya que volem, el de la inversió especulativa a la vivenda", va subratllar aleshores. A expenses de la rumorologia que aquestes es podrien perllongar, les intencions de retirar-les properament són públiques per part de Sánchez i, especialment, el partit de coalició amb el PSOE, el Sumar de Yolanda Díaz, que va insistir-hi el passat mes de maig. Les Golden Visa donen el permís de residència a canvi de pagar un habitatge per un valor que s'alça a partir dels 500.000 euros. "A Madrid hi ha una zona que ja és 100% de persones llatines de Veneçuela i Mèxic amb un altíssim poder adquisitiu", assegura González. D'aquesta manera, si aquestes s'aturen, la motivació immobiliària per seguir creant aquests habitatges de luxe o semiluxe d'obra nova, disminueix substancialment. I Barcelona, juntament amb Madrid, Màlaga, València, Alacant i Mallorca, estaven entre les ciutats amb més demanda.

Hipoteques més llargues

Per tot plegat, la tradició de comprar sobre pla o d'obra nova sembla quedar reduïda als privilegis de molt pocs. I les hipoteques van en aquesta línia de pèrdua d'accés a aquest perfil d'habitatge. Pel que fa al termini mitjà de les hipoteques, se situa en 28 anys, segons assenyala l'informe d'Hipoo amb una mostra d'anàlisi de 2.300 hipoteques sol·licitades i gestionades a tot Espanya durant els dos períodes (primer quadrimestre 2024 i de l'any passat. En els darrers temps, la demanda se situava en els 25 anys de mitjana, ara cal més temps per pagar-la. En darrer terme, l'import mitjà de les hipoteques sol·licitades durant el primer quadrimestre d'aquest any va ser de 189.790 euros , 27.790 euros (gairebé un 8%) més que el mateix període de l'any passat, que va assolir 162.000 euros, segons l'informe quadrimestral elaborat per la plataforma hipotecària Hipoo. Durant els primers quatre mesos d'aquest any el nombre de sol·licituds va baixar un 9,6%, tot i que a l'abril aquesta tendència ha girat en petita mesura i ha augmentat un 4,3% respecte al 2023 . Això pot indicar "una millora en la previsió que s'espera de l'euríbor per als propers mesos", segons Rafael Moral, analista d'Hipoo.