L'alcalde de Palma, Jaime Martínez, fa una crida a les ciutats del Mediterrani: "cal debatre i buscar sinergies per gestionar el turisme". Martínez considera que només de manera col·laborativa es podrà avançar i trobar solucions a algunes de les problemàtiques que desperta el turisme, especialment a les grans ciutats que s'han obert al mar i en aquelles que reben molts visitants, per diverses vies. Però ha fet referència especial als creuers. Aquesta és la demanda que ha llançat aquest divendres durant la seva intervenció a la taula rodona L'economia blava i les ciutats, en el marc de la jornada Els reptes de l'economia blava que ha organitzat El Nacional i On Economia.
A la taula, Martínez ha abordat aquest tema amb els alcaldes de Sant Sebastià, Eneko Goia; i l'alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol; a més del tinent d'alcalde d'Economia, Hisenda, Promoció Econòmica i Turisme de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Valls; i Jaume Giró, president de la comissió d'empresa i treball del Parlament de Catalunya.
L'alcalde de Palma ha insistit que s'ha de parlar de turisme, i més en una ciutat com Palma, on el turisme genera el 80% del PIB —directe i indirecte— i el 45% —directament—. Segons Martínez, Palma ha de repensar el seu model turístic, però ha deixat entreveure que també ho han de fer altres ciutats del Mediterrani. Ha posat de manifest que "s'han de prendre decisions", però "fer-ho unilateralment és una equivocació". S'han de lligar complicitats perquè "el turisme no deixa de créixer". En aquest sentit, ha esmentat les realitats de les Illes Balears i les Canàries que, conjuntament, enguany rebran la visita del 50% dels ja 100 milions de turistes que visitaran Espanya.
El responsable municipal ha manifestat que "s'ha de partit de la base que els problemes són molt diferents segons els territoris i que, per tant, el desgast d'un territori i un altre és molt diferent en el conjunt del Mediterrani i d'Espanya. S'ha queixat que els territoris més 'desgastats' són els que més han aportat en temes de fiscalitat, però que no tot els ha revertit: "els municipis i els ens locals han de gestionar els seus impostos per cobrir les necessitats dels ciutadans residents, però alhora també els dels visitants" i això no està contemplat. "A Palma, cada any, s'empadronen 6.000 persones", ha sentenciat.
Sostenibilitat i impactes col·laterals
Respecte a altres vessants que han estat objecte del debat, Martínez ha abordat diversos temes, especialment el de la sequera i la manca d'aigua. Sobre això, ha destacat la planificació que fa temps que du a terme la ciutat de Palma, com ara la posada en marxa de diverses dessaladores. No obstant això, sense obviar la seva efectivitat, l'alcalde ha alertat que les noves infraestructures i l'ús de les noves tecnologies han d'anar junts. Ha fet referència als impactes col·laterals.
Per això ha posat d'exemple, que difícil és gestionar els residus que generen aquestes infraestructures. "La salmorra que es genera s'ha de reciclar", ha avisat i ha exposat que tenen projectes en marxa que obtenen hidrogen i clor de la salmorra que serveixen per generar energies alternatives.