Les hipoteques constituïdes sobre habitatges segueixen caient fruit de la política monetària dels últims mesos. Les pujades dels tipus d'interès aplicades pel Banc Central Europeu (BCE) per frenar la inflació estan refredant el mercat immobiliari, que es veu reflectit al fre en la demanda. Amb l'euríbor fregant el 4% i les hipoteques a tipus variable encarint-se de mitjana 300 euros, la firma d'aquest tipus de préstecs per adquirir habitatge cau amb força, segons les últimes dades publicades pel Col·legi de Registradors d'Espanya.

D'aquesta manera, les hipoteques constituïdes sobre habitatge van descendir a l'abril fins i tot un 19,3% anual, mentre que la compravenda d'habitatges inscrits va caure un 8,7% respecte al mateix mes de l'any anterior. Es tracta del cinquè mes consecutiu de descensos de les compravendes, després de creixements continus des de març de 2020, segons reflecteixen les dades provisionals de l'Estadística Registral Immobiliària. Així, de les 92.648 operacions realitzades l'abril de 2022, s'ha passat a les 42.139 aquest any, la qual cosa es tradueix en una reducció superior a les 4.000 operacions.

Quant a l'evolució del nombre d'hipoteques constituïdes durant els últims cinc mesos, tal com ocorre amb les compravendes, l'estadística mostra també una tendència negativa. Malgrat que al gener hi va haver una recuperació, els mesos de març i abril han protagonitzat un descens més significatiu en els préstecs hipotecaris, amb caigudes de gairebé el 20%.

Respecte a les hipoteques totals, les xifres reflecteixen que a l'abril s'han constituït 34.690 operacions front les 42.315 del mateix mes de 2022, la qual cosa suposa diferència entorn de 7.600 operacions. Si s'observen les hipoteques d'habitatge, en abril es van constituir 25.945 operacions en comparació amb les 32.149 que es van constituir en el mateix mes de l'any anterior, és a dir, unes 6.200 menys.

Les hipoteques d'habitatges cauen un 28% a Catalunya

Per comunitats autònomes, lideren els descensos d'hipoteques totals constituïdes Extremadura (-31,1%), les Balears (-28,8%), La Rioja (-28,6%), Navarra i Catalunya (-28,4%) i Galícia (-27,6%). Per la seva part, els augments d'abril els van protagonitzar les ciutats autònomes de Ceuta (140,9%) i Melilla (51,7%), València (7,0%), i Aragó (6,2%).

Quant a les hipoteques constituïdes sobre habitatges a l'abril, el descens va ser més pronunciat a La Rioja (-31,6%), Extremadura (-30,5%), les Illes Balears (-28,8%) i Catalunya (28,2%). De fet, en aquesta última van caure fins als 4.420 préstecs firmats, una davallada pràcticament deu punts superior a la mitjana estatal.

Els pisos comprats o venuts a Catalunya també van registrar un descens, en aquest cas del 13,7%, per sobre de la mitjana estatal. Però les caigudes van ser generalitzades, amb especial èmfasi. Per comunitats autònomes, els descensos més grans en les compravendes d'habitatges es van registrar a Ceuta (-41,7%), País Basc (-27,8%), les Balears (-19,6%), La Rioja (-18,6%) i Galícia (-15,8%). Només Melilla (230,8%), Cantàbria (11,6%), la Comunitat Valenciana (3,3%) i Múrcia (1%) van registrar increments en les compravendes d'habitatges.

Així mateix, el Col·legi de Registradors explica que, en l'anàlisi mensual de l'evolució anual de compravendes i hipoteques en els últims 12 mesos s'ha observat un alentiment del creixement de les compravendes, que fins aleshores estaven experimentant importants creixements anuals sostinguts.

El mes de setembre, les compravendes totals van arribar fins i tot a disminuir el 0,7% i, encara que van despuntar suaument durant dos mesos consecutius, al desembre es va observar la caiguda més important del període (-13,3%). Després d'una lleugera recuperació al gener, en els últims tres mesos (de febrer a abril) s'han produït caigudes moderades sense superar el 10%. A l'abril, les compravendes totals van disminuir el 9,1%, mentre que les d'habitatge van descendir de forma similar, fins a un 8,7%.