El govern alemany està intentant evitar que els nous aranzels proposats per la Comissió Europea a la importació de vehicles elèctrics de la Xina no arribin a entrar en vigor o, almenys, suavitzar-los en el cas que la resta d'Estats membres donin suport a la seva imposició.

Diversos funcionaris alemanys de l'esfera de Brussel·les que han parlat amb 'Bloomberg' es mostren confiats que l'Executiu comunitari faci finalment marxa enrere i puguin trobar una solució en les negociacions directes que tenen previst iniciar a porta tancada entre les autoritats europees i les xineses.

En concret, la Comissió Europea imposarà aranzels del 17,4% a BYD, del 20% a Geely i del 38,1% a SAIC. Altres fabricants que han cooperat amb els serveis comunitaris durant la investigació afrontaran un aranzel del 21%, mentre que la resta que no han col·laborat estaran sotmeses al percentatge més alt de 38,1%. Percentatges que se sumaran a l'aranzel del 10% que ja s'aplica en l'actualitat.

El vicecanceller, Robert Habeck, ha recolzat posar en marxa plafons de negociació amb la Xina per resoldre el que ha qualificat com un "estancament comercial" i ha advertit que la Unió Europea s'enfronta a una escalada de tensions entre els blocs. De fet, segons el calendari del polític, contempla un viatge oficial la Xina la setmana que ve i està previst que es tracti l'assumpte dels aranzels amb els funcionaris xinesos.

La Xina demanarà la intermediació de l'OMC

A finals d'abril, va considerar que la decisió no hauria de ser d'aplicació immediata. Per la seva part, el ministre alemany de Transportes, Volker Wissing, membre del partit liberal, també ha advertit de les possibles conseqüències dels aranzels punitius.

De moment la Xina no ha anunciat mesures de represàlia, encara que a través d'un comunicat el ministeri de Comerç ha dit que defensarà "les normes de l'Organització Mundial del Comerç (OMC) i els principis del mercat", després que el portaveu del departament d'Afers Exteriors, Lin Jian, digués que els aranzels "són un cas clar de proteccionisme".

"Aquesta acció no només danya els drets legals i els interessos de la indústria de vehicles elèctrics xinesa, sinó que també distorsiona la producció d'automòbils i les cadenes de subministrament a tot el món, incloent la Unió Europea," van sentenciar.

Stellantis valora portar a Europa la producció de Leapmotor

D'altra banda, Stellantis està valorant la possibilitat de portar a Europa part de la producció desenvolupada de manera conjunta amb la xinesa Leapmotor per evitar l'aplicació dels aranzels a les importacions proposades per la Comissió Europea, segons ha revelat el conseller delegat (CEO) del fabricant europeu, Carlos Tavares, en una trobada amb periodistes.

Aquest anunci és una reafirmació del que ja van dir els directius de sengles empreses automotrius el mes passat quan van assumir que la producció dels cotxes desenvolupats sota el paraigua de l'associació s'acabarien fabricant fora del gegant asiàtic, en part, com a conseqüència de les creixents tensions comercials derivades dels enfrontaments entre Pequín i les nacions occidentals.

Ambdues companyies havien anunciat l'inici de la comercialització dels primers cotxes de la 'joint venture' creada l'octubre de 2023 --amb una inversió de 1.500 milions d'euros-- al setembre. En concret, a nou països europeus a través d'una xarxa de 200 punts de venda que assolirà els 500 el 2026. L'objectiu de l'empresa és comercialitzar almenys sis nous models d'aquí a 2027.

Els models T03 i C10 seran els primers en arribar a Europa i es presentarà un model nou cada any durant els tres pròxims, amb vehicles que comptaran amb una autonomia mitjana d'entre 265 i 420 quilòmetres. Dins del full de ruta plantejat per la direcció de Stellantis, l'empresa ha deixat veure que la seva planta a Tychy (Polònia), on actualment es fabrica el Jeep Avenger, podria ser un emplaçament potencial en el qual podrien construir-se els vehicles de Leapmotor.

En aquests moments, es descarta la presència de la marca als Estats Units, on a aquests cotxes, com a tots els de la seva mateixa nacionalitat, volen imposar un aranzel del 100%. Les accions de Stellantis s'han desplomat a prop d'un 4% en la sessió borsària d'aquest divendres en la Borsa de Valors de Milà, fins a cotitzar per sota dels 19 euros per títol. La companyia ha perdut gairebé un 11% de capitalització des de gener.

De fet, Tavares s'ha mostrat en les últimes hores contrari a la imposició dels aranzels al·legant que la Xina "s'està convertint en una part important" del negoci actual de Stellantis. "Hem de ser ofensius i no defensius per aconseguir surfejar l'ona de la competència xinesa", va al·legar el directiu davant dels inversors de la companyia, que va avisar que la indústria s'enfronta a un món "cada vegada més fragmentat".

"Estem intentant anticipar-nos al que passarà al món", va assegurar Tavares, centrant el seu discurs en la necessitat d'expandir el negoci del fabricant cap a les noves estratègies de mobilitat centrades, sobretot, en el desenvolupament dels vehicles elèctrics.