Un error d'Hisenda que, finalment, ha acabat creant sentència, obligarà a pagar de 3.000 a 4.000 euros a uns pensionistes concrets. El Tribunal Suprem (TS) ha determinat que l'Agència Tributària (AEAT) va cometre un error que va portar milers de jubilats a pagar un IRPF per sobre del que devien. Ara, aquesta sentència obliga a Hisenda a tornar les quantitats cobrades indegudament, cosa que s'ha compromès a fer abans del 31 de desembre de 2024. En cas de no haver sol·licitat la devolució, l'Agència Tributària ha habilitat un formulari perquè els mutualistes jubilats sol·licitin les devolucions d'IRPF, a més d'oferir un vídeo explicatiu pas a pas.
Anys que inclou
L'escrit de la sentència és molt clar: "En funció de la resposta donada a la pregunta anterior, determinar si és procedent l'aplicació de la Disposició transitòria segona de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, a la pensió pública per jubilació percebuda de la Seguretat Social, quan s'han realitzat aportacions a la Mutualitat Laboral de Banca a a partir de l'1 de gener de 1967, precisant si s'ha d'integrar a la base imposable de l'IRPF el 100% de l'import percebut com a rendiments del treball, o per contra, s'ha d'integrar a la base imposable de l'impost el 75% de les prestacions per jubilació o invalidesa percebudes".
Així doncs, la devolució afectarà principalment mutualistes de sectors com la banca, pesca, construcció i drassanes, a causa d'un error administratiu que va provocar que cotitzaran per sobre del permès. Hisenda tornarà fins a 4.000 euros als treballadors afectats, especialment aquells de la Mútua Laboral de la Banca, que tenien dret a reduccions fiscals que no es van aplicar entre el 1966 i el 1978.
La interpretació rau en el fet que les prestacions percebudes pels beneficiaris de contractes d'assegurances concertats amb mutualitats de previsió social, tenen la consideració de rendiments del treball, conforme al règim específic previst a l'article 17.2 a) 4a LIRPF, recollint-se en aquest mateix apartat una regla especial de quantificació amb la finalitat d'evitar supòsits de doble imposició, regla especial no prevista per al cas de prestacions satisfetes per la Seguretat Social. La DT 2a LIRPF, es refereix a les prestacions satisfetes per les mutualitats de previsió social; no a les prestacions de la Seguretat Social, per la qual cosa una primera lectura de la DT 2a LIRPF porta a la conclusió que no és aplicable a les prestacions de jubilació satisfetes per la Seguretat Social.
El cas pot crear jurisprudència ja que s'al·lega que no hi ha cap fonament per requalificar per la via interpretativa les prestacions de jubilació de la Seguretat Social com a prestacions procedents de mutualitats de previsió social per a aplicar la DT2ª LIRPF i evitar així una possible doble imposició, o per aplicar qualssevol altres normes no previstes per a les prestacions de jubilació de la Seguretat Social.