Catalunya, Aragó, Navarra i Euskadi han unit forces per fer d'aquests territoris una referència a la producció, transport i ús de l'hidrogen renovable, i així l'han posat de manifest al segon Fòrum del Corredor de l'Hidrogen de l'Ebre, que ha tingut lloc aquest dijous. Celebrat al Port de Tarragona, l'esdeveniment, que en segueix un altre de dut a terme el 2022 a Tudela (Navarra), ha comptat amb representants dels quatre executius autonòmics d'aquests territoris connectats per l'Ebre.
En concret, han assistit el conseller català d'Empresa i Treball, Roger Torrent; el conseller navarrès de Desenvolupament Econòmic i Empresarial, Mikel Irujo; la vicepresidenta segona aragonesa d'Economia, Treball i Indústria, Mar Vaquero, i el viceconseller basc d'Indústria, Mikel Amundarain Leiba. La iniciativa compta amb 411 entitats associades i 215 projectes i pretén ser "líder en el desplegament de la cadena de valor d'hidrogen renovable al sud d'Europa", segons ha destacat el Port de Tarragona en un comunicat.
Col·laboració publicoprivada
Es tracta d'"un projecte pioner de col·laboració publicoprivada i interterritorial i multisectorial que aprofita les sinergies i complementarietats existents per a la descarbonització de l'economia i el transport". En paral·lel als parlaments públics s'han posat a disposició sales per a la celebració de reunions entre empreses i entitats.
El Port de Tarragona, que ja es reivindica com "un dels hubs petroquímics més importants d'Europa i la Mediterrània", recorda que la infraestructura acull ja l'oficina tècnica del projecte de la Vall de l'Hidrogen, coordinat per la Universitat Rovira i Virgili i que compta amb el suport d'unes setanta empreses, més de mig centenar d'organismes públics i diferents associacions i centres de coneixement i investigació.
L'hidrogen verd o renovable s'obté a partir d'electròlisi, un procés amb què se separa -en aquest cas mitjançant energia renovable- l'hidrogen de l'oxigen que hi ha a l'aigua.