La forta pujada de preus dels aliments a Espanya el 2022 i 2023 han acumulat un increment del 30,7% des de desembre de 2019, situant-se gairebé 13 punts per sobre de la mitjana de l'IPC. Això significa que per la mateixa cistella de productes alimentaris que abans de la pandèmia costava 100 euros, ara cal desemborsar 131 euros. De cara als pròxims trimestres, es preveu que el descens dels preus de les matèries primeres agrícoles i de l'energia als mercats internacionals ajudi a contenir els costos de producció agraris i, amb això, que continuïn moderant-se les pressions inflacionistes sobre els aliments, segons un informe elaborat per CaixaBank Research.

El treball del gabinet d'estudis de l'entitat financera, assenyala que el sector agroalimentari espanyol es recupera dels seus problemes de producció dels dos últims anys, i creixen en el primer semestre d'aquest any un 7,6%, més de doble que el conjunt de l'economia, segons un informe elaborat per CaixaBank Research. En les seves conclusions, assenyala com la incipient millora de la sequera que ha afectat gran part del camp espanyol i una certa moderació dels costos de producció, permeten una estimació més positiva per a la campanya 2024-2025.

L'Informe Sectorial Agroalimentari, que han coordinat els economistes de CaixaBank Research Judit Montoriol i Pedro Álvarez, fa una anàlisi de la producció prevista en aquesta campanya per als diferents productes agraris i constata la recuperació dels cereals d'hivern, que se situaran en un nivell una mica superior a la mitjana de les últimes cinc temporades. També es preveu una millora en l'oli d'oliva, la producció del qual va descendir un 58,6% el 2023, disparant-se el preu.

Cultius llastats

Malgrat això, la producció d'alguns cultius continua llastada per unes condicions hidrològiques adverses, tenint en compte que fins i tot un 12,2% del territori espanyol es troba en situació de sequera prolongada. Més enllà dels factors conjunturals, l'informe destaca que l'evolució del sector continua estant molt condicionada per importants reptes (falta de mà d'obra, impacte del canvi climàtic, adaptació a noves exigències reguladores, etc.) que limiten la seva capacitat de creixement de forma més estructural.

Per la seva part, la indústria alimentària també comença a reactivar-se (la producció industrial va créixer un 1,9% interanual en la primera meitat de 2024), gràcies a la moderació en el creixement dels costos de producció. Aquest bon comportament també es reflecteix en les xifres del mercat laboral: la indústria alimentària ha creat prop de 10.000 llocs de treball l'últim any fins a l'agost.

Exportació

Espanya continua sent una gran potència exportadora de productes agroalimentaris, i en l'àmbit global, ocupa la vuitena posició en el rànquing de països exportadors de productes agrícoles, amb una quota del 3,2%. La millora de la producció agrària en el primer semestre d'aquest any ha permès que les exportacions agroalimentàries tornessin a créixer en volum, un 3% interanual, després de dos anys consecutius de retrocessos. En termes de valor, els ritmes d'avanç són més significatius (5,9% en el primer semestre) gracias a l'alça en els preus que han registrat la majoria dels productes agroalimentaris en els mercats internacionals. Així mateix, el pes del VAB del sector primari a Espanya se situa en el 2,6% del total de l'economia, molt superior a l'1,7% que registren de mitjana la resta dels països europeus.

L'informe publicat per CaixaBank Research sobre l'agroalimentari espanyol forma part de la col·lecció que el servei d'estudis de l'entitat dedica al seguiment periòdic dels principals sectors d'activitat a Espanya (immobiliari, turístic, etc.), a partir de l'anàlisi dels principals indicadors econòmics i del big data.