El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts un reial decret llei on prorroga mesures per fer front a les conseqüències econòmiques de la guerra a Ucraïna i la pujada dels preus. Es tracta d'una norma que prorroga diferents mesures vigents que expiraven el pròxim 30 de juny i n'inclou altres que, entre ajuts directes, rebaixes fiscals i bonificacions, sumen un impacte econòmic de 8.900 milions d'euros. Habitatge, aliments, transport o energia són alguns dels punts clau de la norma aprovada per al segon semestre de l'any.
Bonificacions i ajuts en transport
D'aquesta manera, el govern d'Espanya prorroga el paquet d'ajuts directes a comunitats autònomes i Ajuntaments per promoure una rebaixa d'almenys el 50% del preu dels abonaments i títols multiviatge del transport públic col·lectiu urbà i interurbà durant el segon semestre de 2023. Subvencionarà durant sis mesos més la rebaixa del 30% del transport als ens autonòmics i locals perquè es comprometin a implantar i complementar els descomptes de fins a un 50% com a mínim en els serveis de transport terrestre de la seva competència per als viatgers habituals.
En matèria de transport, l'Executiu també ha prorrogat fins a final d'any la bonificació als combustibles per al sector del transport professional per carretera, encara que en dues fases. Fins al 30 de setembre, el descompte serà de 10 cèntims per litre de combustible consumit, mentre que des de l'1 d'octubre i fins al 31 de desembre serà de 5 cèntims d'euros per litre. Per a les flotes mogudes per gas es preveu una compensació de 13 cèntims fins al setembre i de 7 cèntims d'euro durant l'últim trimestre de l'any per les "especials circumstàncies" a què s'enfronta el preu del gas en aquesta etapa.
Rebaixa de l'IVA en aliments bàsics
El nou paquet aprovat també manté la supressió durant sis mesos més de l'IVA del 4% que s'aplica a tots els aliments de primera necessitat. Entre aquests aliments bàsics se'n troben alguns com el pa o la llet, a més de mantenir-se la rebaixa del 10% al 5% de l'oli i la pasta.
Dins dels aliments bàsics que veuen eliminat l'IVA del 4% destaquen el pa comú, així com la massa de pa comú congelada i el pa comú congelat destinats exclusivament a l'elaboració del pa comú; les farines panificables; els següents tipus de llet produïda per qualsevol espècie animal: natural, certificada, pasteuritzada, concentrada, desnatada, esterilitzada, UHT, evaporada i en pols; els formatges; els ous i les fruites, verdures, hortalisses, llegums, tubercles i cereals, que tinguin la condició de productes naturals d'acord amb el Codi Alimentari.
Avals per a habitatge, lloguer i desnonaments
En habitatge, s'ha aprovat una nova línia d'avals de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) de 2.500 milions d'euros per ajudar als joves menors de 35 anys i a les famílies amb menors a càrrec seu sense límit d'edat amb ingressos individuals de fins a 37.800 euros anuals (4,5 vegades l'IPREM) a pagar l'entrada del seu primer habitatge. En el cas que l'habitatge sigui adquirit per dues persones, el límit d'ingressos s'elevarà al doble. És a dir, els ingressos dels dos adquirents no podran superar, en conjunt, la suma del límit establert per a cada un.
Per contra, el govern espanyol ha tret la possibilitat d'estendre sis mesos la vigència dels contractes de lloguer amb els mateixos termes i condicions establerts al contracte que tinguessin en vigor. La vicepresidenta primera i ministra d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital, Nadia Calviño, ha defensat que la llei d'habitatge ja preveu que les persones vulnerables puguin estendre un any la durada dels contractes. Això sí, la limitació de l'actualització anual de la renda dels contractes d'arrendament d'habitatge que impedeix pujades superiors al 2% està ja estesa fins al 31 de desembre de 2023.
Així mateix, ha estès fins a final d'any la suspensió del procediment de desnonament i dels llançaments per a llars vulnerables quan no hi hagi alternativa de l'habitatge. D'aquesta manera, la mesura s'ampliarà per a les llars que s'enfrontin a procediments de desnonament del seu habitatge habitual, inclosos aquells afectats per procediments de llançament que no es derivin de contractes d'arrendament, quan existeixin persones dependents, víctimes de violència sobre la dona o menors d'edat a càrrec.
Acomiadaments i permisos laborals
En matèria laboral, el nou reial decret també prorroga les mesures vinculades amb el gaudi d'ajuts públics. D'aquesta manera, l'augment dels costos energètics no podrà constituir causa objectiva d'acomiadament fins al 31 de desembre de 2023. L'incompliment d'aquesta obligació comportarà el reintegrament de l'ajuda rebuda. Les empreses que s'acullin a les mesures de reducció de jornada o suspensió de contractes per causes relacionades amb la invasió d'Ucraïna i que es beneficiïn de suport públic no podran utilitzar aquestes causes per realitzar acomiadaments.
D'altra banda, s'han aprovat tres nous permisos laborals amb l'objectiu de facilitar la conciliació. Es tracta de mesures incloses en la Llei de Famílies del Ministeri d'Assumptes Socials i Agenda 2030 que dirigeix Ione Belarra i que es podrà tramitar a causa de l'avenç electoral. D'aquesta manera, s'ha posat en marxa un permís retribuït de cura de 5 dies a l'any en cas d'accident o malaltia greus, hospitalització o intervenció quirúrgica sense hospitalització que necessiti repòs, tant d'un familiar de fins a 2n grau com de persones convivents.
També s'ha aprovat un permís "a causa de força major", que es distribuirà per hores i podrà ser, en total, de fins a quatre dies a l'any. Aquest es podrà afegir a l'anterior. Així mateix, han impulsat un permís parental de vuit setmanes, que podran prendre's de manera contínua o discontínua, a temps complet o parcial, fins que el menor compleixi vuit anys. No obstant això, aquest no serà retribuït. Finalment, han inclòs en la norma que les parelles de fet tinguin dret als 15 dies de permís per registre.
Deducció del 15% d'IRPF en cotxes elèctrics i energia renovable
Un altre dels punts inclosos en la nova norma és la deducció en l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) del 15% tant per a la compra d'un vehicle elèctric com per a la instal·lació de sistemes de recàrrega, amb un màxim de deducció de 20.000 euros. En el reial decret llei també se simplifica la tramitació administrativa de la instal·lació d'infraestructures de recàrrega de fins a 3 megawatts (MW) elevant el límit des dels 250 quilowatts que estaven establerts actualment.
Respecte al pla energètic, l'Executiu ha aprovat l'extensió de sis mesos en el termini, que expirava el pròxim 25 de juliol, perquè els titulars de projectes renovables i emmagatzemament puguin obtenir la seva acreditació de l'autorització de construcció, donant així un respir als centenars de projectes 'verds' que es quedaven sense marge de maniobra en expirar el termini. Els projectes s'hauran de culminar abans de superar els cinc anys des que van iniciar la tramitació, com fins ara, amb la finalitat de complir l'agenda 'verda'.
Així mateix, el decret inclou una modificació de les referències de preus dels mercats elèctrics i dels combustibles introduïts en les fórmules que defineixen els paràmetres retributius de les plantes de cogeneració, biomassa i residus, millorant així la retribució per a aquestes tecnologies. La mesura incrementarà en 180 milions els ingressos regulats de les instal·lacions renovables el 2023, a la qual cosa s'afegeixen uns altres 20 milions per a les plantes de cogeneració a computar en el primer semestre de 2023.