El secretari general d'UGT, Pepe Álvarez, ha tornat a posar la indemnització per acomiadament a sobre de la taula. El sindicalista ha insistit que l'acomiadament a Espanya continua sent barat" i que el Govern -el que estigui- "haurà d'afrontar reformes els mesos entrants en l'actual sistema d'indemnització", ja que abans de final d'any es coneixerà la resolució del Comitè de la Carta Social Europea després de les demandes presentades per UGT i per CCOO. Tanmateix, no existeix unanimitat a l'hora de considerar si l'acomiadament és car o barat a Espanya. Al debat s'ha afegit recentment el Ministeri d'Hisenda, que en un informe conclou que Espanya és el país amb un cost més gran per acomiadament si el treballador ha superat els 5 anys en la mateixa empresa.

El Ministeri de Treball, que fa cada any un informe sobre les indemnitzacions, en fixa en 11.348 euros la indemnització mitjana a Espanya el 2021 (últimes dades disponibles) amb màxims a la Comunitat de Madrid de 15.941 euros, a Catalunya, 14.904 euros, i a Aragó, 12.840 euros, i mínims de 5.548 euros a Extremadura, 6.913 en Castella-la Manxa i 7.196 euros a la Regió de Múrcia. El principal motiu que explica les diferències entre comunitats autònomes és el salari, ja que la indemnització es determina segons dos paràmetres: l'últim salari de l'acomiadat i el temps que porti en l'empresa. Tanmateix, encara que el salari és un factor de pes, no és l'únic; de fet, Euskadi, amb 31.064 euros, és el territori amb més salaris el 2021, segons l'INE, i, en canvi, la seva indemnització va ser d'11.704 euros, la sisena més alta d'Espanya.

L'altre factor determinant és el temps en l'empresa, ja que la indemnització es fixa aplicant un nombre de dies de salari per any treballat. Si l'acomiadament ha estat improcedent, la compensació serà equivalent a 33 dies de sou per cada any treballat, amb un màxim de 24 mensualitats, i si és un acomiadament per causes objectives, 20 dies per any amb un màxim de 12 mensualitats. En el cas d'un acomiadament procedent o disciplinari, no hi haurà indemnització. Finalment, el model de contracte marca igualment les diferències, ja que els temporals només tenen dret a 12 dies de salari per any, davant els 33 dels improcedents. El que implica que en certs territoris on abunden les activitats estacionals, es redueix la indemnització mitjana.

Comparatives internacionals

Però, més enllà de quant es cobra en cada comunitat, el pròxim Govern haurà de determinar si, realment, el cost de l'acomiadament és alt o baix a Espanya. Al debat ha contribuït la recent anàlisi d'Hisenda que conclou: "Espanya presenta els costos mitjans de l'acomiadament més elevats quan els treballadors acumulen una antiguitat superior a 5 anys i, únicament, Austràlia supera el cost mitjà de l'acomiadament per als treballadors amb un any d'antiguitat. De tots els països de la UE, Espanya és el país amb més indemnitzacions per als treballadors que acumulen una antiguitat de 10 anys en l'empresa". Unes conclusions que coincideixen amb els informes de l'OCDE, referents en la comparació per països del cost de les indemnitzacions. Un debat que ja ha generat desacords entre els dos socis del Govern de coalició en funcions.

L'informe d'Hisenda calcula que per a Espanya, a partir de 10 anys d'antiguitat, la indemnització mitjana està en 28 setmanes de salari; a Alemanya 22, a Irlanda 21, a Portugal 17, als Països Baixos 15, a Austràlia 12, a França 11, al Canadà 10 i en 9 i mitjana al Regne Unit. De la resta de països analitzats, a Dinamarca, Finlàndia, Itàlia, Noruega, Suècia i als EUA les indemnitzacions per acomiadament no estan regulades per llei. A més, Hisenda, amb metodologia de l'OCDE, analitza l'"índex de generositat del cost d'acomiadament" i conclou, a Espanya és el país més generós amb els acomiadats amb 6,8 punts, seguit d'Alemanya amb 5,9: Austràlia 3,7; Portugal 3,4; Països Baixos 2,7; França 2,5; Canadà 0,7 i Dinamarca 0,4. La generositat és nul·la a Finlàndia, Itàlia, Noruega, Suècia i als EUA.

Els experts, reticents

Miguel A. García, economista i professor de la Universitat Rei Joan Carles, no creu gaire en aquestes comparatives internacionals del cost d'acomiadament. "Depèn de com es mesuri i de quin tipus d'acomiadament es tracti, així com del marc laboral de cada país", matisa. Segons la seva opinió, la pretensió dels sindicats i del Ministeri de Treball (en funcions) que la indemnització depengui de les circumstàncies personals i professions de cada treballador "genera inseguretat jurídica i pot tenir efectes sobre la creació d'ocupació". En qualsevol cas, segons la seva opinió, no es tracta de modificar l'acomiadament improcedent (33 dies per any), sinó d'aconseguir que la causa objectiva (20 dies) es pugui aplicar sense tantes dificultats com ara, fins al punt que les empreses prefereixen pagar més a intentar demostrar a un jutge la causa objectiva de l'acomiadament. Segons García, la indemnització de l'acomiadament improcedent deuria, fins i tot, augmentar-se si s'aconseguís aplicar per al que realment s'ha dissenyat i deixés de ser el majoritari.

Jesús Lahera, catedràtic de Dret Laboral de la Universitat Complutense, també és contrari a un canvi en la indemnització de l'acomiadament improcedent. Al seu entendre, el sistema actual d'indemnització taxada i coneguda per endavant, "ofereix previsibilitat, certesa i seguretat jurídica" amb avantatges per a treballadors, empreses i per al sistema judicial. En canvi, un model "obert" suposa un retrocés a una fórmula que hi havia a Espanya fa 30 anys. Per al jurista, si el problema rau que es considera que la indemnització és baixa a Espanya, hi ha fórmules més adequades, com incentivar econòmicament durades més llargues en el lloc de treball o penalitzar la rotació de curta durada. Un problema que la reforma laboral no ha aconseguit atallar.

Florentino Felgueroso, un dels experts més grans del mercat laboral i investigador de Fedea, diu que no s'ha de considerar sol les indemnitzacions per acomiadament, sinó també altres aspectes legals relacionats amb la contractació i l'acomiadament. "En els últims anys, i fruit de les successives reformes laborals anteriors a la del 2021, la rigidesa legislativa en la protecció de l'ocupació regular (indefinit) està en valors molt propers a la mitjana de l'OCDE. És en l'ús temporal en el qual ens situem per sobre de la mitjana", assenyala.

Felgueroso, matisa, que "una altra cosa és que aquestes restriccions tinguessin els efectes esperats en el tipus de contractes i la protecció real de l'ocupació". De fet, en la seva opinió, l'alta temporalitat i els fluxos de creació i destrucció d'ocupació previs a 2022 indicaven el contrari. "La reforma de 2021 imposen més restriccions a la contractació temporal, pel que amb el temps, veurem els seus efectes sobre la protecció real de l'ocupació", diu.