El secretari general de UGT, Pepe Álvarez, plantejarà una pujada del salari mínim interprofessional (SMI) del 5% o 6% per a 2025, la qual cosa el situaria entorn dels 1.200 euros anuals bruts en catorze pagues. A les portes de la celebració del 44 Congrés Confederal, en el qual Álvarez sortirà elegit per a un tercer mandat, el líder sindical es mostra satisfet amb l'aconseguit en aquests últims quatre anys i disposat a donar la batalla per continuar millorant els drets dels treballadors. Afronta diversos temes candents: la reducció de la jornada laboral -a la qual s'oposen les patronals-; els canvis en el sistema de baixes laborals, amb la possibilitat d'obrir una baixa gradual en determinats casos per compaginar baixa i treball o establir els criteris amb què calcular el cost de l'acomiadament, conforme a la legislació europea.

Així, des del sindicat UGT es pressionarà el Govern perquè la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) sigui suficient i no s'allunyi massa del 60% del salari mitjà a Espanya que, utilitzant com a referència les dades de Eurostat, UGT situa en els 1.296 euros el 2022, segons ha manifestat en una entrevista amb Efe. En aquesta, ha declarat que continuarà amb la lluita per reduir la jornada laboral, atès que el camí de la negociació tripartida sembla haver-se esgotat davant del rebuig de la patronal. Per això, Álvarez creu que és el moment de donar-li forma normativa i iniciar una tramitació parlamentària que calcula que pot estendre's durant vuit mesos, la qual cosa porta al pròxim estiu.

Malgrat l'oposició de la CEOE a acordar aquesta mesura, el líder ugetista no dona per conclosa la negociació amb la patronal, que podria discórrer en paral·lel al tràmit en les Corts, de manera que podria afegir-se al pacte en els propers mesos. "No tanquem el debat (...) ni el diàleg, ni la possibilitat d'acord amb la CEOE. En la tramitació parlamentària crec que s'obre també l'oportunitat de poder fer-ho i segurament que alguns grups polítics que prefereixen votar un acord (...) tindran l'oportunitat de dir-li a la CEOE que negociï", reflexiona. "Farem tot el que estigui a les nostres mans perquè s'aprovi. Jo crec que s'aprovarà, sincerament," recalca el secretari general de UGT que, al costat de CCOO, ja ha iniciat una ronda de contactes amb tots els grups.

La remodelació del sistema de baixes laborals

Álvarez també s'ha referit a la proposta esgrimida pel Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions per permetre a persones de baixa incorporar-se parcialment a l'activitat, és a dir, amb una "alta gradual". "Aquest tema no és a la taula. Si aquest tema va a la taula, nosaltres ens aixecarem", ha assegurat Álvarez taxatiu.

Ha considerat "inoportú" el plantejament d'Inclusió, que no respon a raons "facultatives", sinó a motius econòmics. "Veure això des d'una perspectiva econòmica a mi em sembla que és fatal. Veure-ho com ho veu la CEOE, des d'una perspectiva relacionada amb l'absentisme, és inhumà, per no dir que té alguna cosa o bastant d'indecència", ha deixat clar.

Sobre un altre dels temes que el sindicat ha encapçalat en els últims anys, l'adequació de la indemnització per acomiadament, on ha guanyat una demanda a Europa, Álvarez es mostra satisfet que ja s'estigui reflectint en sentències.

No "ens urgeix" la seva translació a la normativa espanyola, perquè "l'important és que s'està aplicant en els jutjats", explica, amb dictàmens que ja reconeixen indemnitzacions majors en acomiadaments improcedents en funció de les circumstàncies personals del treballador.

Álvarez confia que aquesta "eficàcia legal immediata" animarà Govern i patronal a asseure's a negociar per establir els criteris amb què calcular el cost de l'acomiadament, conforme a la legislació europea.