Andorra posa límit a l'adquisició d'habitatges per part d'estrangers. El govern del Principat ha aprovat una moratòria a la compra d'habitatges per part de forans no residents. Durant un període que s'estima de tres mesos, fins a l'aprovació de la nova llei que reguli l'activitat, l'adquisició d'immobles per part d'estrangers quedarà suspesa per evitar una allau d'operacions que esquivin una nova norma que serà més dura.

La nova llei busca evitar l'especulació i augmentar els recursos destinats al desenvolupament de residencial de lloguer, que en els últims anys ha accentuat el seu dèficit. El govern andorrà treballa amb la idea d'aplicar un gravamen del 10% en les adquisicions d'habitatges per part d'estrangers no residents. A més, augmentarà les taxes a la desinversió en un període menor de deu anys.

Amb aquests recursos, el govern de Xavier Espot pretén impulsar polítiques d'ajuts a l'accés a l'habitatge per als ciutadans del Principat en un moment en què Andorra travessa un període de forta demanda i alguns segments de la població tenen dificultats per trobar una residència.

"Andorra té el mateix problema que grans ciutats com Madrid i Barcelona: falta habitatge de lloguer", assenyala Jordi Tàpies, director de la immobiliària Lucas Fox a Andorra. "L'anunci de la moratòria ens va sorprendre una mica, però després vam veure que l'abast és limitat, perquè només afecta els estrangers i no impacta en els estrangers residents", explica el professional. La residència a Andorra s'aconsegueix, entre altres vies, amb l'adquisició d'un habitatge de més de 600.000 euros.

Malgrat això, el Col·legi d'Agents i Gestors Immobiliaris d'Andorra (Agia) ha mostrat el seu "malestar i sorpresa" per la decisió que, segons ha assenyalat, genera "inseguretat jurídica als inversors".

La venda d'immobles va augmentar l'any passat un 23,1% al Principat d'Andorra, fins a les 5.718 unitats, segons dades del departament d'estadística del país del Pirineu. El valor del total de les transaccions va ser de 237 milions d'euros, un 28,3% més que el 2021.

Espanyols, francesos, alemanys i britànics són els principals compradors d'habitatge a Andorra, a més de ser-ne els principals venedors. La firma Engel & Völkers calcula que al voltant de la meitat de la compra d'habitatges és per a segona residència.

Andorra s'afegeix així a la llista de països que en els últims anys està endurint o limitant la compra d'habitatges per part d'estrangers. El cas més paradigmàtic és el del Canadà, que ha prohibit per llei comprar un habitatge als estrangers no residents durant aquest any i el pròxim. El Govern de Justin Trudeau considera que nombrosos estrangers estaven comprant un habitatge com a inversió, circumstància que estava encarint de manera desorbitada els preus a les principals ciutats del país.

L'esforç per adquirir un habitatge a les Balears

A les Illes Balears la forta demanda d'habitatge per part d'estrangers és també un debat obert, perquè dificulta l'accés a una casa per part de la població autòctona. Es tracta, fonamentalment, de ciutadans de la UE que busquen una segona residència. De fet, l'esforç per adquirir un habitatge a les Balears arriba els 17,6 anys de salari íntegre, segons la Societat de Taxació, davant els 9,5 anys de la Comunitat de Madrid o els 9 de Catalunya. La mitjana del conjunt d'Espanya són 7,3 anys de salari íntegre.

Malgrat això, les restriccions dins de la UE a l'adquisició d'habitatges per part de ciutadans de la Unió són molt excepcionals i limitades. També serien difícils amb països de fora de la UE, com el Regne Unit, que automàticament passarien a aprovar mesures recíproques.