Els Estats Units són la primera potència econòmica del món amb un PIB de 22.920 milions de dòlars (21.235 milions d'euros) i, malgrat que la Xina li trepitja ja els talons amb 18.100 milions de dòlars (16.763 milions d'euros), les prediccions apunten que mantindrà el seu paper dominant fins a 2037. Què faran Donald Trump o Kamala Harris amb aquest mastodont si guanyen les eleccions?
Encara que en els últims mesos la taxa d'atur al 4% màxims als Estats Units des de l'any 2021, ha enviat senyals d'alerta als mercats, s'ha estabilitzat i el país continua creant llocs de treball. És la inflació, molt elevada per l'acumulació des de 2021 encara que s'hagi reduït al 2,4% aquest any, i el preu de l'habitatge el que preocupa més els electors, que veuen que han de multiplicar esforços per afrontar la cistella de la compra i l'habitatge i no poden esperar als efectes de les baixades de tipus de la Reserva Federal (Fed).
Encara que la candidata demòcrata té una aposta major per la despesa pública (ajuts a nous emprenedors, a hipotecats, més protecció social), els aranzels que Trump promet a les importacions, especialment a les xineses, i sobre tot el seu pla de retallades d'impostos apunten a un dèficit públic més elevat en cas que el republicà guanyi les eleccions, però amb ell hi hauria un millor acompliment del Producte Interior Brut (P.I.B).
La comparativa realitzada per la Universitat de Pennsylvania Penn Wharton en el seu projecte específic Budget Model preveu un augment del dèficit públic de 1.200 milions de dòlars en els propers 10 anys si l'activitat econòmica es manté i de 2.000 milions si se li aplica una previsió de reducció d'activitat econòmica. Però si ho fa Trump, el dèficit públic podria créixer en 4.100 milions d'euros en el mateix període, si bé el Producte Interior Brut creixeria durant la primera dècada i començaria a recular el 2034.
La tisora de Trump
El republicà basa gran part de la seva proposta econòmica en la reducció d'impostos a les empreses per generar més activitat econòmica, que podrien reduir-se en un 15%. A les llars, préstecs com el Crèdit Fiscal per Fills s'eliminaria gradualment per a famílies que cobren uns 400.000 dòlars anuals d'ingressos. A més, proposa una eliminació dels impostos sobre els beneficis de la Seguretat Social, que paga les pensions.
Segons el Comitè per a un Pressupost Federal Responsable, la Seguretat Social es podria quedar sense fons en sis anys amb aquestes propostes, encara que mentre ha promès eliminar aquest impost el republicà ha assegurat que protegirà la Seguretat Social. "Les propostes de Trump d'eliminar la tributació de les prestacions de la Seguretat Social, posar fi als impostos sobre les propines i les hores extraordinàries, imposar aranzels i ampliar les deportacions augmentarien els dèficits de la caixa de la Seguretat Social", apunta aquest informe.
La reducció de la taxa d'ingressos empresarials (corporate income tax rate), del 21 al 15%, s'endinsaria en aquesta dinàmica de facilitar el moviment de capitals per part de les empreses i reduir la recaptació pública.
Amb aquesta reducció d'impostos fins a fer-los "ultra baixos" segons el mateix Trump, el seu pla econòmic consisteix sobretot a "robar milers de llocs de treball a altres països", segons el mateix ha explicat.
Les polítiques d'Harris farien augmentar els ingressos les famílies més pobres en un 18% i reduirien els del 5% més ric menys d'un 1% de cara a 2016, mentre que amb Trump els més pobres tan sols avançarien un 1,4% i el 5% més ric augmentaria els seus ingressos al voltant d'un 3%, segons l'estudi.
Harris i l'habitatge
Amb Kamala Harris és d'esperar que prossegueixi la política industrial iniciada per l'Inflation Reduction Act (l'IRA) que va impulsar Joe Biden el 2022 amb subvencions milmilionaris a la indústria verda per crear llocs de treball relacionats amb la transició energètica, les energies renovables o la mobilitat elèctrica, la qual cosa ha de reduir els preus de l'energia a més de crear llocs de treball. El mateix paquet de mesures comptava amb avantatges fiscals per a empreses petites i treballadors de rendes mitjanes i baixes i rebaixa de preus de medicaments.
Encara que Trump ha criticat aquesta mesura, són algunes les veus d'experts que apunten que difícilment la revertirà, almenys la seva part de foment a la indústria, tenint en compte que moltes de les inversions industrials s'estan donant en estats amb governadors republicans i fins i tot les grans petrolieres prefereixen que es mantinguin aquests incentius a la transició verda.
Entre les mesures estrella de Kamala Harris, estan la d'augmentar el crèdit per fill de 2.000 a 3.600 dòlars per ajudar famílies amb menors de 5 anys i de 3.000 per a nens d'entre 5 a 16, així com un addicional préstec de 2.400 dòlars per a nounats. També proposa crèdits en bones condicions a emprenedors que vulguin muntar un negoci i una pujada d'impostos a les grans empreses.
Kamala també proposa mesures similars a les impulsades pel Govern de Pedro Sánchez en la limitació per llei de les pujades de preus dels aliments per part dels comerços per frenar la inflació o en els préstecs i ajuts a persones que comprin el seu primer habitatge. Pretén incentivar la construcció d'habitatge social mitjançant estímuls fiscals als constructors.
L'habitatge ha pujat un 4,5% de mitjana des de començament d'any i, entre 2017 i 2022, va augmentar els seus preus en un 60%, arribant a duplicar-se en molts estats. No és un tema que Trump hagi desenvolupat amb claredat a la seva campanya, però sí que defensa baixar els tipus d'interès de les hipoteques, agilitar la burocràcia per construir i flexibilitzar les normatives ambientals perquè la construcció d'habitatges sigui més barata.
A més, Trump està convençut que la immigració pressiona a l'alça els preus d'habitatge i pretén vetar als immigrants sense documents l'accés a hipoteques i deportacions massives.