Una de les primeres decisions que ha pres el govern de les Illes Balears liderat pel PP de Marga Prohens i en coalició amb Vox és la desaparició via exprés de l'Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció de les Illes Balears (OAIB). El motiu, segons la seva proposta de llei, és el de "simplificar les estructures administratives" i eliminar duplicitats d'actuació i garantir el principi d'estabilitat pressupostària. En ple desplegament de la llei de protecció a denunciants de corrupció, el director de l'oficina, Tòfol Milán, defineix com a "setge continu" els últims moviments del govern balear contra la seva oficina. "Amb la nova proposta de llei (d'eliminació de l'oficina), el Govern demostra que no té cap intenció de lluitar contra la corrupció. És molt greu perquè tenim denunciants protegits. La transparència i el combat a la corrupció estaran en risc", lamenta en declaracions ON ECONOMIA.
El setge del nou govern a l'oficina ha anat més enllà de la proposta de llei i la portaveu adjunta del PP ha acusat directament Milà, llicenciat en Economia i Empresarials, especialitzat en Finançament i Inversió i amb experiència com a economista al sector públic des de l'any 1993, d'estar "prestant els seus últims serveis al PSOE". Ha anunciat, a més, que durà a terme una auditoria per saber "per què s'han arxivat determinats expedients" i ha acusat l'organisme d'investigar amb més afany els casos populars que socialistes. És més, va arribar a qualificar l'entitat com a oficina "antioposició". Les acusacions contrasten amb les declaracions del portaveu del PP a l'Ajuntament d'Eivissa, José Vicente Marí Bosó, que va assegurar a l'abril que "fins i tot l'Oficina Anticorrupció s'ha fet eco dels tripijocs i les portes giratòries de Ruiz a costa dels eivissencs", amb referència a una investigació per portes giratòries contra l'alcalde d'Eivissa, Rafael Ruiz.
"El cas va passar a Fiscalia, i per això quan fiscalia actua, nosaltres arxivem", defensa Milà amb referència a les acusacions sobre l'arxivament dels casos socialistes. Milà considera que "no té sentit" que l'executiu balear presenti una auditoria contra l'OAIB, que depèn del Parlament. "Qui és l'executiu per fer una auditoria d'un òrgan que depèn del Parlament? Les informacions, a més, són secretes, per tant, no té sentit que hi hagi una caça de bruixes sobre què has fet i no has fet. Per a això es pot convocar una compareixença parlamentària sempre que vulguin, això és una auditoria", argumenta. A més, "ja existeix una compareixença anual per explicar la memòria" de l'entitat.
Milà també es defensa de les acusacions sobre el cost de l'oficina, d'un milió i mig d'euros, "són dos de cada 10.000 euros del pressupost balear", defensa en apuntar als 7.100 milions de pressupost anual del Govern balear. A més, assegura que "serà encara més car" aprovar un conveni amb el govern central per traspassar les competències anticorrupció i contractar nou personal per ocupar-se de les declaracions de béns de càrrecs públics del Parlament internament (ara s'encarrega l'oficina), fet que segons Milà suposarà "un pas enrere". "No sé amb quina voluntat ho fan ni per què, però si comparo la llei actual amb què han presentat el que veig és que no hi ha intenció de lluitar contra la corrupció", afegeix Milà.
Sobre la "duplicitat" de funcions que al·lega el nou govern en relació amb l'Oficina Anticorrupció, Milà també les descarta. "Diuen que tenim competències compartides amb la Sindicatura de Comptes, amb la intervenció general i amb fiscalia i no és cert. La Sindicatura de Comptes no pot investigar i mirar expedients, tan sols revisar els comptes del Govern. Intervenció general només pot resoldre denúncies i amb la Fiscalia tenim un conveni per col·laborar-hi, que ens defineixen com uns possibles pèrits, com experts comptables", desenvolupa. "Si desapareixem, la capacitat d'investigar contra la corrupció disminuirà", defensa, i apunta sobretot a aquells casos que no suposen delictes o faltes greus i contra els quals la Justícia no actua.
L'eurodiputada mallorquina del PSOE Alícia Homs ha anunciat que plantejarà davant de la Comissió Europea el possible tancament de l'oficina com una vulneració de les directrius de la UE contra la corrupció. Milán explica que "ningú del Govern" es va dirigir a l'oficina per traslladar les seves intencions o conèixer de prop el treball i que va ser ell que va demanar una reunió al president del Parlament, Gabriel Le Senne, a qui li va traslladar que "no pot estar l'executiu criticant una oficina del legislatiu i que aquest no digui res".
"No sabem què passarà amb els denunciants que estan protegits"
Més enllà de les denúncies de corrupció, tant públiques com privades, que gestioni l'oficina, l'aprovació de la nova llei espanyola de protecció d'informants de corrupció traspassa a les comunitats autònomes que tenen oficines d'aquest tipus (Catalunya, Navarra, Madrid, Andalusia i Comunitat Valenciana, a més de les Balears) les competències per protegir les persones que denunciïn casos de corrupció o irregularitats en empreses i administracions públiques. També han de sancionar les empreses que no disposin d'un canal anònim per a aquests denunciants i d'habilitar-ne un d'extern on es puguin elevar les queixes. "Si eliminen la nostra oficina, és molt greu, perquè tenim denunciants protegits", defensa Milán. "No sabem què passarà amb aquestes persones, si perdran qualsevol classe de protecció i quedaran exposades a represàlies d'empreses o administracions", remata. Com que en la resta de comunitats l'aplicació de la llei està pendent de l'aprovació de l'Autoritat Independent de Protecció de l'Informant, els denunciants quedarien desprotegits fins que aquesta existeixi també a les Balears.
L'Oficina de prevenció i lluita contra la corrupció de les Illes Balears va rebre l'any passat 124 denúncies, provinents de 54 corporacions locals, 14 persones físiques, 13 entitats públiques, 8 administracions estatals, 7 del govern balear, 6 d'empreses i entitats privades i la resta d'altres agències públiques. En la memòria es constata com el ràtio de denúncies per habitant és superior a les Balears a altres comunitats com Catalunya o Comunitat Valenciana. Dels 107 expedients finalitzats, 5 en van acabar en actuacions judicials, 6 amb informes raonats, 9 amb informes amb recomanació, 44 van ser arxivats i 43 d'inadmesos.
Des de 2015, l'oficina ha registrat també 5.884 declaracions patrimonials i d'activitats de càrrecs públics en els nomenaments i cessaments de cada un d'ells (1.120 en la present legislatura). Des de 2019, ha registrat un total de 375 denúncies de diferent índole, de les que encara té pendents de tramitar 205 i 20 en investigació, i un total de 18 han acabat en actuacions judicials. "Les oficines anticorrupció són molestes, però és el nostre treball", sentència Tòfol, conscient que potser en un mes i mig o dos el seu càrrec i la seva oficina desapareixeran. "Tornaré al meu càrrec anterior de funcionari", assenyala, conscient que seguirà sota les ordres dels mateixos partits que ara l'apunten i volen acabar amb l'oficina.