Va aparèixer poc després de la Segona Guerra Mundial, però no ha estat fins aquest any que ha arribat a tota la població. La intel·ligència artificial (IA), definida per la Comissió Mundial d'Ètica del Coneixement Científic i la Tecnologia (COMEST) de la UNESCO com "un camp que implica màquines capaces d'imitar determinades funcionalitats de la intel·ligència humana, incloses característiques com l'aprenentatge i la resolució de problemes", ha passat de ser un sinònim de ciència-ficció a ser una eina utilitzada per milions de persones. En l'actualitat, la IA inclou gran varietat de subcamps i sintetitza i automatitza tasques de qualsevol àmbit d'activitat intel·lectual humana.
La seva irrupció va passar totalment desapercebuda i ha estat aquesta 2023 que ha tingut l'efecte boom gràcies al xatbot ChatGPT que OpenAI va llançar a finals de l'any passat i que va aconseguir més de 100 milions d'usuaris en només 60 dies. En aquest sentit, Ángel Galán, director de l'Àrea d'Intel·ligència Artificial&Data Science en IMMUNE Technology Institute, apunta que "en l'actualitat, la intel·ligència artificial posseeix capacitats impressionants, però encara estem lluny d'aconseguir la denominada intel·ligència artificial general, és a dir, que sigui capaç de resoldre problemes complexos de forma similar a com ho fem els humans. Una cosa que implicaria poder aprendre i adaptar-se a noves situacions segons la situació el requereixi".
Mentrestant, afegeix que "malgrat que la IA pot processar enormes quantitats de dades i prendre decisions basades en algoritmes, manca de capacitats d'interpretar emocions, aplicar el sentit comú, o adaptar-se a situacions inesperades de la mateixa manera que els humans. Àrees com la creativitat, la intuïció, el raonament ètic i l'empatia continuen sent característiques intrínsecament humanes que la IA no pot replicar completament. Esperem a veure què ens ofereix els futurs avenços en aquest aspecte".
Les grans tecnològiques aposten per la IA
Van ser les grans multinacionals les primeres a unir-se a la carrera per convertir-se en la IA de referència i al febrer Microsoft va anunciar una inversió de 13.000 milions de dòlars en OpenAI, i va assenyalar que està utilitzant la tecnologia GPT4 per al seu propi xatbot, Bing. Alhora, Google va donar a conèixer el seu xatbot IA, Bard, i, al desembre, l'empresa va anunciar un model d'IA més potent, Gemini, que és "multimodal nadiu", la qual cosa significa que pot aprendre de dades que van més enllà del text, absorbint també informació d'àudio, vídeo i imatges. Meta, per la seva part, aposta per una aliança d'IA entre diverses empreses per "avançar cap a una IA oberta i gratuïta".
De fet, Antonio Budia, director de la divisió de partners de Microsoft a Espanya, va explicar durant l'última edició de TEDxEAEBusinessSchool que "la IA és una de les eines que canviaran el futur i com l'utilitzem significarà una millora pel país, economia i context sociocultural en què vivim", i va agregar que "com aprofitis la tecnologia tindrà una gran repercussió no només en la societat, sinó també en l'àmbit econòmic". En aquest sentit, Budia va afirmar que "la sostenibilitat accelera la transformació, requereix eines i innovació per seguir el ritme que demanda la societat. La intel·ligència artificial és una onada d'innovació sense precedent, i hem d'entendre com podem treure-li partit. Està aquí per quedar-se i ha de ser utilitzada de manera responsable", va afegir.
En l'àmbit local, la presidenta de Barcelona Activa, Raquel Gil, va situar recentment la IA com un "sector del futur" al qual l'agència de promoció econòmica municipal vol acompanyar a través de la formació i el suport les empreses. Gil va apostar per preparar els joves perquè es dediquin a la IA perquè és un "sector de creixement que s'està dissenyant de manera molt ràpida", per la qual cosa va advocar perquè hi hagi diversitat a l'hora de crear elements d'intel·ligència.
La cara B de la intel·ligència artificial
Com tota història, també hi ha una cara B. Fa unes setmanes els directius espanyols van expressar la seva preocupació per les pèrdues econòmiques i d'informació confidencial que els podia causar l'ús de la IA generativa per part dels seus treballadors en les companyies. La multinacional del sector de la ciberseguretat Kaspersky va realitzar una enquesta entre més de 500 directius d'empreses espanyoles i pràcticament la meitat va apuntar no tenir cap normativa interna sobre l'ús d'aquestes eines i només el 19% ha debatut fins ara en els seus negocis regles per controlar l'ús d'aquests sistemes d'IA.
De fet, va anar al març d'aquest any quan més de mil empresaris i investigadors del sector tecnològic van reclamar en una carta que se suspenguessin durant mig any els sistemes d'IA més poderosos que GPT4. Dos mesos després, centenars d'experts van advertir que la IA planteja un "risc d'extinció" comparable al de les pandèmies o la guerra nuclear. El setembre, Elon Musk, Zuckerberg, Gates, Sundar Pichai i Sam Altman, responsable d'OpenAI, van acudir al Senat dels EUA per compadir i debatre sobre la regulació de la IA.
No obstant això, la primera institució a delinear la primera regulació important de la IA al món occidental va ser la Unió Europea, que al desembre va pactar la llei d'intel·ligència artificial. Aquesta normativa permet o prohibeix l'ús de la tecnologia en funció del risc que suposi per a les persones i cerca impulsar la indústria europea davant gegants com la Xina i els Estats Units.
Ús il·legal de dades
Recentment, The New York Times Company, empresa editora del diari novaiorquès, va presentar una demanda contra Microsoft i OpenAI per l'ús il·legal de milions d'articles i investigacions del diari, protegits per drets d'autor per a la creació i l'entrenament de serveis d'IA. La denúncia afirmava que milions d'articles publicats pel diari novaiorquès es van utilitzar per entrenar xatbots automatitzats que ara competeixen amb el mitjà de comunicació com a font d'informació confiable.
"L'ús il·legal de la feina del Times per part dels demandats per crear productes d'intel·ligència artificial que competeixin amb ell amenaça la capacitat del Times per brindar aquest servei", va afirmar l'editora del diari, afegint que aquestes eines d'intel·ligència artificial generativa es van crear "copiant i utilitzant milions d'articles de notícies protegits per drets d'autor". "Si The Times i altres organitzacions de notícies no poden produir i protegir el seu periodisme independent, hi haurà un buit que cap computadora o intel·ligència artificial no podrà omplir", va postil·lar en la seva denúncia.
IA en el futur
De cara al futur, el centre tecnològic Eurecat preveu que el 2024 serà l'any de l'explotació de la IA Generativa, que donarà lloc a solucions desenvolupades per a una gran quantitat de sectors, incloent-hi la salut, la construcció, la manufactura i l'administració, entre altres. El director científic d'Eurecat, Daniel Casellas, ha posat en relleu "l'enorme potencial que s'obre per aconseguir que els nous desenvolupaments tecnològics en l'àmbit de la IA Generativa es transfereixin als diferents sectors, de manera que les solucions generin noves oportunitats, siguin sostenibles i reforcin la resiliència industrial".
A llarg termini, Daniel Gil, AI & Automation Specialist a Sabio, argumenta que "en l'àmbit empresarial, el model productiu canviarà radicalment en els llocs de treball de coll blanc, on la IA generativa estarà en totes les feines: aplicacions ofimàtiques (per a la creació de documents, presentacions, informes, anàlisi de fulls de càlculs, creació de dashboards en BI) generació d'aplicacions (o codi) a través de llenguatge natural, assistents virtuals que tindran accés a totes les dades d'una empresa (documentació, lleis, reglaments, articles, dades financeres...) i donaran resposta immediata basada en ells, solucions ad hoc per a recursos humans o departaments financers per automatitzar qualsevol procés on hi hagi dades, etc.".