El 27 de juliol de 2022, el Banc Central Europeu (BCE) apujava els tipus d'interès en mig punt i posava fi a sis llargs anys de preu de diners gratis, és a dir al 0%. Dotze mesos després, a l'eurozona -igual com va passar en la major part de països desenvolupats- s'han succeït les alces fins a arribar a nivells del 4%: els bancs centrals no havien estat mai tan agressius en un espai tan curt de temps. Com ha repercutit aquest ral·li dels tipus en els mercats i en l'economia?
La raó esgrimida pel BCE per començar aquesta intensa etapa de pujada de tipus ha estat el control de la inflació. Una alarmant pujada dels preus que tenia l'explicació en la invasió de Rússia a Ucraïna el febrer de l'any passat i que afectava principalment l'energia (gas natural) i les matèries primeres. Però l'escalada dels preus es va iniciar amb la pandèmia de la covid-19 que va paralitzar els moviments comercials i va trencar les cadenes de producció: va arribar el desproveïment en nombroses activitats industrials.
Canvi de tendència en els preus
Així, fa ara un any, els preus pujaven a Espanya al 10,8% i a l'eurozona al 8,9%. Amb dades del juny passat, el creixement de la inflació s'ha moderat fins a l'1,9% d'augment al nostre país i del 5,5% als països pertanyents a la divisa europea, l'euro. Al marge de les consideracions enfrontades dels economistes, el cert és que la pujada de tipus ha permès, de moment, un notable control en el creixement dels preus.
Els grans perjudicats d'aquesta política monetària restrictiva aplicada pel BCE han estat els endeutats i, sobretot, els que tenien una hipoteca variable o aquells que han necessitat demanar diners aquests mesos. Han passat de pagar molt pocs interessos a veure multiplicada la càrrega financera. El juliol del 2022, l'índex Euríbor -índex interbancari referència per al càlcul de la hipoteca variable- se situava en el 0,992% i aquests dies oscil·la entorn del 4,13%. Aquesta forta pujada ha encarit la quota mensual més d'un 50%, depenent de l'import i termini. Amb dades del Banc d'Espanya, el tipus mitjà hipotecari (qualsevol modalitat) que es pagava a Espanya fa un any era l'1,986%, davant el 4,045% actual.
Enduriment del crèdit
L'encariment del crèdit ha vingut també acompanyat d'una exigència més gran de les entitats financeres per deixar diners. La raó principal és que tipus més alts impliquen més morositat, a la qual cosa se suma una desacceleració del creixement de les economies que també és imputable a aquest moviment monetari.
En aquests dotze mesos els espanyols han reduït els deutes: estar endeutat ja no és la ganga que havia suposat durant més d'un lustre. Amb les últimes xifres del mes de maig passat, les famílies tenien deutes hipotecaris per valor de 504.601 milions d'euros, que són 13.300 milions menys que el juliol de 2022. El crèdit hipotecari ha baixat, mentre que el destinat al consum (viatges, cotxes, reformes...) ha crescut només en 900 milions d'euros fins als 96.208 milions que els espanyols deuen als bancs.
Si les famílies han reduït el seu endeutament, les empreses també n'han pres nota per la carestia de demanar. El deute de les empreses va assolir els 1,648 milions d'euros en el primer trimestre de l'any, la qual cosa suposa un descens del 2% respecte a xifres de l'any anterior.
Tanmateix, l'Estat i els organismes públics han seguit incrementant el deute que el maig passat va arribar a màxims d'1,541 bilions d'euros. Això suposa 85.176 milions més que quan els tipus encara es mantenien baixos. I això malgrat l'increment dels tipus del deute públic que encareixen el finançament. El deute públic a termini de 10 anys es movia en l'1,9% i actualment voreja el 3,6%. De la mateixa manera, a termini d'un any, les lletres públiques al mercat de negociació rendien el juliol del 2022 el 0,59% i ara ofereixen tipus del 3,75%. Una carestia que es trasllada a les noves emissions de deute públic i als venciments que es produeixen de la ja en circulació.
L'excepció de la borsa
Els tipus i la borsa estan directament relacionats. Tipus alts competeixen com a inversió amb la renda variable i, a més, l'encariment del crèdit (sigui bancari o a través de bons) redueix els beneficis empresarials. A més, els tipus serveixen per valorar les accions amb una projecció a llarg termini.
Un estudi recent del matemàtic Juan Ignacio Crespo posa de manifest l'anomalia que s'està produint en aquesta etapa de fortes pujades dels tipus. Històricament, perquè les borses pugin, ha estat necessari que els tipus deixessin de créixer. Tanmateix, en aquest 2023, els mercats d'accions pugen alegrement, mentre que el BCE ha promès més alces amb la pròxima el 27 de juliol en, almenys, 0,25 punts, cosa que situaria el nivell a l'eurozona en el 4,25%. Igualment, la Reserva Federal dels Estats Units (Fed) preveu més alces de tipus en el que resta d'exercici, quan el seu nivell es troba ja en el 5,25%. La cita de la Fed és dimecres vinent dia 26 en què s'espera una alça d'un quart de punt fins al 5,5%.
Aquest any, l'índex Ibex 35 del mercat espanyol ha pujat el 17,7% fins als 9.519 punts, des dels 8.124 en els quals es movia el juliol del 2022. Una situació paradoxal que els experts intenten explicar que les expectatives d'una dura recessió econòmica al món desenvolupat s'han dissipat i en què els augments dels costos financers encara no han calat en les empreses, via resultats.