La patronal dels apartaments turístics catalans ha presentat aquest dimecres a Girona un estudi que radiografia per primera vegada els HUTS (habitatges d'ús turístic) a Catalunya amb l’objectiu d’aportar una anàlisi sobre els habitatges turístics, constatar quina és la seva situació, dimensió i distribució en el territori  així com la seva incidència real en l’habitatge, i reivindicar el pes del sector en l’economia del país.

L'estudi Radiografia dels HUTS a Catalunya, presentat  per la Federació Catalana d’Apartaments Turístics (Federatur), ha estat elaborat per l’Institut Superior d’Estudis Turístics (INSETUR) de la Universitat de Girona. L’acte, que s’ha celebrat a la Cambra de Comerç de Girona, ha comptat amb la participació del diputat de la Diputació de Girona i vicepresident del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, Jordi Masquef; del professor de la Universitat de Girona i director tècnic de l’estudi, Marc Grijalvo; del president de Federatur, David Riba; i de la vicepresidenta de Federatur i presidenta d’ATA, Esther Torrent.

Impacte econòmic

Segons l’anàlisi, els apartaments turístics catalans aporten un impacte econòmic de 2.919.462.490 anuals, dels quals aproximadament 2.000 milions correspon a la despesa directa que el sector genera en altres àmbits fora de l’allotjament. El sector genera 10.417 llocs de treball directes i representa el 2,94% del PIB turístic de Catalunya. 

Pel que fa al volum de pernoctacions dels turistes allotjats en HUTS a Catalunya durant el 2022, s’estima en 18.099.623 persones. Gairebé la meitat de les nits se situen a Barcelona ciutat que recull uns 8,8 milions de pernoctacions en HUTS. En aquest sentit, hi ha tres comarques que superen el milió de pernoctacions anuals en habitatges turístics: l'Alt Empordà, el Baix Empordà i el Tarragonès. Aquestes tres comarques i Barcelona representen tres quartes parts del total de pernoctacions.


Concentració d'habitatges turístics

L’anàlisi recull que l’oferta d’habitatges turístics es concentra sobretot a la ciutat de Barcelona, i a la Costa Brava, Costa Daurada i Costa de Barcelona. Els HUTS a Catalunya, segons assenyala l’estudi, estan presents en les primeres formes d’allotjament del país  i han format part del model de l’oferta turística del litoral, abans de l’aparició de les plataformes de comercialització. També diu que una part significativa de l’oferta que abans es comercialitzava en altres canals ha esdevingut HUT i que, per tant, l’oferta global reflecteix tant un procés sobrevingut com un canvi de denominació d’un fenomen més antic.

Segones residències

"La patronal dels apartaments turístics catalans vol contribuir al debat sobre la possible influència dels HUT en el mercat immobiliari mitjançant l’anàlisi de dades i no a partir d’afirmacions sense fonament que contribueixen a criminalitzar sense justificació el sector", recorda l'informe. Així, una de les dades destacades és que es constata que hi ha una forta correlació entre les segones residències i els HUTS i que aquests no tenen relació amb el preu del lloguer residencial. L’estudi assenyala una important concentració de les segones residències a la Costa Brava i la Costa Daurada. Finalment, la patronal dels apartaments turístics catalans insisteix en el fet que, en cas de no poder exercir l’activitat turística, els propietaris de les segones residències "mai posaran el seu habitatge a lloguer convencional".