El projecte de Llei pel Dret a l'Habitatge que ha aprovat aquest dijous el ple del Congrés, i a un mes de les eleccions municipals autonòmiques, faculta comunitats i ajuntaments a limitar els preus de lloguer en zones tensades i estableix mecanismes per ampliar l'oferta d'habitatge social. També protegeix dels desnonaments les famílies vulnerables sense alternativa residencial, entre altres mesures que l'agència EFE ha condensat en 25 punts clau.

1. Les comunitats autònomes podran declarar un àmbit territorial com a zona de mercat residencial tensat.

2. Per a això, el cost mitjà de la hipoteca o el lloguer més les despeses i subministraments bàsics ha de superar el 30 % de la renda mitjana de les llars o el preu de compra o lloguer haver augmentat almenys tres punts per sobre de l'IPC en els cinc anys anteriors.

2. La declaració de zona tensada tindrà una vigència de tres anys, prorrogable anualment, i s'haurà de comunicar al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, que aprovarà, una resolució trimestral amb la relació de zones tensades que hagin estat declarades.

3. Es considera gran tenidor als propietaris de deu o més habitatges o una superfície construïda de més de 1.500 metres quadrats, i de cinc o més si els immobles són en zona tensada.

4. Els grans tenidors d'habitatge en zona tensada hauran de fixar la renda en funció del sistema d'índexs de preus de referència.

5. La resta de propietaris d'aquestes zones no podran pujar els preus dels contractes vigents durant tres anys, encara que se'ls permet incrementar-los fins i tot un 10 % si han fet obres de rehabilitació i millora energètica i d'accessibilitat en els dos últims anys.

6. Per als nous contractes que es firmin en aquestes zones la renda no podrà ser superior a la de l'últim contracte vigent en els cinc anys anteriors, una vegada aplicada l'actualització anual.

7. No obstant això, en aquests nous contractes podrà incrementar-se el preu un màxim del 10 % quan el contracte es firmi per un període de deu o més anys o s'estableixi en ell un dret de pròrroga per la mateixa durada.

8. Es podran aplicar els límits de l'índex de referència de preus als nous habitatges que no hagin estat llogats en els últims cinc anys, si així s'estableix en la declaració de zona tensada.

9. L'actual desgravació del 60 % en l'IRPF per rendiment net del lloguer d'habitatge habitual passa a ser del 50 %, però es modula fins al 90 % a les zones tensades.

10. Per a nous lloguers d'habitatges a joves entre 18 i 35 anys, la reducció és del 70 %, mentre que per a habitatges protegits i per a cases rehabilitades en els dos últims anys és del 60 %.

11. S'elimina l'IPC com a índex de referència per a l'actualització anual de la renda dels contractes.

12. Es fixa un topall extraordinari del 3 % de pujada en l'actualització de tots els lloguers per a 2024.

13. Abans del 31 de desembre de 2024, l'INE definirà un nou índex de preus de referència que no superarà l'IPC.

14. Podrà aplicar-se una pròrroga extraordinària d'un any als contractes d'arrendament per situacions acreditades de vulnerabilitat social o econòmica.

15. Es prohibeix que el pagament de la renda de lloguer es efectuï amb diners en metàl·lic, tret que una de les parts no tingui compte bancari ni accés a mitjans electrònics de pagament.

16. Es fixa que les despeses de gestió immobiliària i formalització del contracte vagin a càrrec del llogater.

17. Es dona un termini de sis mesos per constituir un grup de treball que faci una proposta per regular els contractes d'arrendament de temporada (vacances, feines amb data acabament i temporades d'estudis, entre d'altres).

18. Es prohibeixen els desnonaments sense data i hora.

19. En els desnonaments de famílies vulnerables sense alternativa residencial s'aplicarà un sistema d'arbitratge que propiciï l'acord amb el llogater gran tenidor.

20. Si no hi ha acord, es dona temps als serveis socials per oferir solucions residencial i s'habilita el jutge a establir terminis superiors que en total poden sumar més de dos anys.

21. Es marca l'objectiu d'erradicar el sensellarisme.

22. Els ajuntaments podran aplicar un recàrrec del 50 % en la quota de l'Impost de Béns Immobles (IBI) a les cases que romanguin desocupades sense justificació més de dos anys; del 100 % si són buides més de tres anys i del 150 % si el propietari té diversos immobles desocupats en el mateix terme municipal.

23. Per incrementar el parc d'habitatge protegit de lloguer s'estableix la reserva del 40 % del terra urbanitzable (actuacions de nova urbanització) i del 20 % en sòl urbà no consolidat (actuacions de reforma o renovació de la urbanització).

24. Es crea juntament amb l'habitatge protegida la figura de l'habitatge assequible incentivat, com aquella de titularitat privada amb beneficis urbanístics i fiscals destinada al lloguer a preus reduïts.

25. Es marca el compromís d'assolir, en el termini de 20 anys, un parc mínim d'habitatges destinats a polítiques socials del 20% respecte al total de llars en els municipis on s'hagin declarat zones de mercat tensat.