El patrimoni mitjà declarat pels espanyols més rics, aquells que presenten l'impost de patrimoni, va ascendir el 2022 a 3,75 milions d'euros, un 2,32 % més que l'exercici anterior, segons l'estadística publicada aquest dimecres per l'Agència Tributària.
L'impost de patrimoni només ho declaren, en termes generals, els qui compten amb un patrimoni de més de 700.000 euros, exceptuant fins a 300.000 euros de l'habitatge habitual, si bé aquestes condicions poden variar en les diferents comunitats autònomes per ser un tribut cedit.
El 2022, un total de 230.365 contribuents van presentar la liquidació d'aquest impost, un 0,43 % menys que el 2021, encara que el patrimoni declarat va augmentar un 1,8 %, fins als 864.940 milions d'euros.
Malgrat això, l'impost de patrimoni va ingressar 1.250 milions d'euros, un 7,5 % menys, de 185.101 contribuents, un 8,3 % menys, després que entressin en vigor noves bonificacions a Andalusia i Galícia. La quota mitjana va ser de 6.753 euros, un 0,8 % menys.
El patrimoni dels declarants de l'impost es va concentrar especialment en capital mobiliari, com a dipòsits o accions (645.219 milions, un 74,6 % del total, entre ells 10.780 milions en deute públic) i béns immobles (168.084 milions, un 19,43 % del total).
També van declarar altres actius com 1.812 milions en monedes virtuals, 1.161 milions en joies, vehicles i embarcacions o 980 milions en art i antiguitats.
L'exercici 2022 va ser el primer en què va aplicar el nou impost de solidaritat sobre les grans fortunes, que grava els patrimonis de més de 3 milions d'euros, i en el qual es pot deduir l'abonat en l'impost de patrimoni, és a dir, que només suposa una càrrega als territoris que bonifiquen l'impost de patrimoni.
De fet, ja per a l'exercici 2023, algunes comunitats van introduir mesures com reduir bonificacions o donar l'opció de renunciar a la bonificació perquè els recursos es quedessin a la regió (via impost de patrimoni) en lloc de l'Estat (via impost de solidaritat).