Quants diners són molts diners? Quants n’he de tenir al banc per ser ric? Aquestes són preguntes que sovint la gent es fa i, tot i que tendim a pensar que com més diners tinguem al banc, millor, hi ha certs casos en els quals és preferible tenir-ne menys per evitar ensurts. Actualment, amb la digitalització, gairebé totes les operacions de banca es fan a través del mòbil. Cada vegada és més complicat veure diners en metàl·lic, tot i que hi ha gent que encara els fa servir en el seu dia a dia. De fet, avui en dia paguem pràcticament totes les coses amb les targetes de crèdit o de dèbit digitals, o inclús a través de Bizum, però cal anar molt amb compte amb les quantitats que tenim al banc. És bo acumular tots els estalvis en un mateix compte? O és millor repartir-los en diferents entitats?
Segons l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), no és bo acumular molts diners al banc, però també alerta de tenir-ne massa pocs. La clau és conèixer molt bé les despeses i els ingressos diaris, setmanals o mensuals i destinar una quantitat fixa per estalviar.
Quants diners s'han de tenir al banc?
Primer de tot, és fonamental saber que el Fons de Garantia de Dipòsits només garanteix fins a 100.000 euros per titular i entitat. Això significa que qualsevol quantitat que excedeixi aquest límit està en risc en cas de fallida del banc. Per tant, des de l’OCU aconsellen distribuir els estalvis en diferents entitats per assegurar-ne la protecció.
I quina és la quantitat exacta que recomanen? L’OCU recomana que sigui equivalent a tres mesos del sou. Aquesta quantitat hauria de ser suficient per cobrir les despeses recurrents, com els rebuts i les domiciliacions, així com proporcionar un coixí per imprevistos com la reparació del cotxe o el dentista. Per tant, si un treballador guanya 2.000 euros mensuals, hauria de tenir al banc uns 6.000 euros, aproximadament.
Inversions a curt i llarg termini
De fet, és la mateixa organització la que explica que els comptes corrents no són el millor lloc per mantenir els estalvis, ja que pràcticament cap entitat les premia amb interessos. Per aquest motiu, els estalvis a curt termini, és a dir, aquells diners dels quals una persona pot prescindir per un període de 12 meses, es podran invertir en un dipòsit a un termini d’un any, mentre que els estalvis a més llarg termini (aquells diners que algú no té previst tocar en els pròxims 5 o 10 anys), es podran invertir en altres tipus de dipòsits.
Amb tot, l’OCU recomana repartir els estalvis entre diferents entitats no només per maximitzar la seguretat oferida pel Fons de Garantia de Dipòsits, sinó que també permet explorar opcions d’inversions que poden oferir millors beneficis a llarg termini. D’aquesta manera s'assegura que els estalvis no només queden protegits, sinó que també treballen per generar ingressos addicionals.