El president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, ha aprofitat l’auditori de la Trobada Empresarial al Pirineu per refermar la idea que Catalunya necessita un model de finançament singular si vol créixer i revertir les millores en el benestar comú dels seus ciutadans. Davant del teixit econòmic i empresarial de la demarcació de Lleida, que s’ha donat cita a la inauguració de les jornades que se celebren a la Seu d’Urgell, Aragonès ha insistit a dir que “la Catalunya dels 8 milions d’habitants no pot funcionar amb un pressupost per a 6 milions, que ve obligat per l’efecte del dèficit fiscal de 22.000 milions d’euros que suporta Catalunya”.
Amb aquesta escletxa financera és impossible “revertir el creixement”, ha dit i ha recordat que aquesta xifra que es deixa de percebre són els diners dels impostos cobrats a Catalunya i que no retornen de cap manera. “No hi ha transferències, ni inversions, ni millora en els serveis cap a la ciutadania”, ha afegit. "Hi ha un amplíssim consens entre els principals actors econòmics del país i hi ha multitud de posicionaments públics respecte al fet que cal un nou model [de finançament]", ha reclamat.
Aragonès ha explicat al món econòmic i empresarial reunit a la Seu -amb una destacada primera fila en la qual també es trobava el líder del PSC i guanyador de les eleccions catalanes, Salvador Illa- que cal arribar a una negociació bilateral amb l’Estat espanyol que resolgui aquesta situació. Ho ha dit després de fer un repàs als principals indicadors de l’economia catalana, “que segueixen per sobre de la mitjana d’Espanya, dels països més avançats d’Europa i de la mitjana europea”, ha destacat.
També ha recordat que “no disposar d’uns pressupostos per al 2024” és també un mal “no menor” per al país, i ha esmentat “la manca de responsabilitat d’algunes forces polítiques com els Comuns i Junts, que no van donar suport als comptes”. “S’ha perdut una gran oportunitat, ha dit, per tirar endavant” perquè, segons ha manifestat, “una pròrroga pressupostària és un fre a les inversions ja que els processos són més complexos”. En aquest sentit, Aragonès ha fet notar que eren els últims pressupostos abans que l’any vinent la Unió Europea aprovi les noves regles fiscals que collaran més als Estats europeus.
El president en funcions ha encarat estoicament un seguit de preguntes dels assistents a la Trobada i del moderador de la sessió d’inauguració, el periodista Josep Puigbó, tant de caràcter econòmic com polític i personal. En el vessant polític s’ha pronunciat des de “la decisió de deixar la primera línia de la política i, per tant, he de ser coherent amb aquesta decisió”, ha assegurat abans d’afirmar que “és difícil deixar la presidència de la Generalitat amb un gust agredolç, ans al contrari, marxo amb un agraïment immens pel país que tenim, que és extraordinari”. Marxa orgullós “d’haver aconseguit l’amnistia” i dolgut per les dificultats que han impedit “impulsar l’agenda política del Govern perquè estava en minoria parlamentària”.
Sobre el futur de l’independentisme, Aragonès ha manifestat que “hi ha hagut un cicle polític que ha arribat a la fi, perquè entre altres coses els efectes de la repressió han fet molt mal; i ara toca obrir un nou cicle polític”.
En la sessió d’inauguració de la Trobada Empresarial al Pirineu també han intervingut el president de la jornada, Josep Serveto, i Joan Barrera, alcalde de la Seu d’Urgell. Serveto ha recordat la trajectòria de l’esdeveniment, que fa 35 anys que se celebra, i el que suposa per fer valdre el paper dels empresaris i per marcar els objectius claus per al present i el futur. “Un esdeveniment empresarial que seguirem consolidant amb noves fites, la següent: assolir una participació de 1.000 assistents el 2026”, ha manifestat.
Per la seva part, l’alcalde Barrera ha posat èmfasi en “la importància del lideratge empresarial per a generar ocupació i riquesa i també en el foment de la col·laboració publicoprivada per al desenvolupament econòmic i social, en benefici de tothom”.
Punt de trobada rècord: 800 participants
La Trobada Empresarial es va iniciar el 1990 per trobar respostes als reptes presents i futurs més importants per al món empresarial. Enguany, la geopolítica i l’economia globalitzada estan en màxima actualitat.
El lema de l’edició de 2024 Liderant amb propòsit posa èmfasi en què les empreses han d’anar més enllà del seu objectiu econòmic, per retornar a la societat part del que generen.
En l’àmbit territorial, els assistents remarquen com l’empresa de Lleida es fa un lloc en el mapa internacional, tot i dinamitzar el mateix territori. Dues palanques de creixement que també potencien les empreses emergents de la demarcació lleidatana.
En el marc de la Trobada, que es durà a terme dijous i divendres, a la Seu d’Urgell, també hi haurà espai per a les noves tecnologies. Diverses sessions i debats sobre la intel·ligència artificial generativa que alterarà processos i negocis.
L’exprimer ministre italià Enrico Letta, l’expert en ciberseguretat Chema Alonso, el professor d’Economia Xavier Sala i Martín, i el coach motivacional i escriptor Luis Galindo, són alguns dels ponents que compartiran experiències, coneixements econòmics, estratègies de lideratge empresarial i perspectives de futur, juntament amb representants d’empreses líders lleidatanes, nacionals i internacionals -com el conseller delegat de Merlin Properties, Ismael Clemente, i el president d’Enagás, Antonio Llardén, acompanyats d’una gran presència institucional.
El ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu, també impartirà la conferència ‘Liderant la transformació industrial i el turisme del futur’, i la cloenda serà a càrrec del cap de Govern d’Andorra, Xavier Espot.
La Trobada Empresarial al Pirineu reuneix cada any a centenars d’empresaris, consolidant-se com una de les reunions empresarials de més rellevància que se celebren a Catalunya i Andorra, sumant més de 500 ponents i 10.000 persones inscrites en els seus 35 anys d’història. En la present edició s’han superat les previsions inicials i el nivell d’assistents de 2023 -700 assistents- amb un nou rècord: 800 participants del món econòmic i empresarial.