Donald Trump ha començat una guerra comercial en l'àmbit mundial que podria arrossegar a certes economies a la recessió, inclosa la dels Estats Units, però també Alemanya (que parteix d'una posició molt feble). En el desenllaç tindrà molt a veure la contundència de les represàlies que adoptin els principals països afectats pels nous aranzels imposats per l'administració Trump, especialment la Xina i altres països asiàtics.
Des de CaixaBank Research assenyalen que "la regió més penalitzada és Àsia, amb aranzels anunciats a la Xina del 34% (que sumats als ja vigents porten a un total proper al 70%); Vietnam, del 46%; Taiwan, del 32%; Corea del Sud, del 25%, i el Japó, del 24%". Els economistes del banc assenyalen que aquest nou escenari conduirà a curt termini a una inflació més gran i un menor creixement en l'àmbit global i, encara que no parlin expressament de recessió, és un risc que és subjacent en les anàlisis d'aquests dies. Uns efectes que "dependran de les represàlies que puguin prendre altres països", assenyala el centre d'anàlisi de CaixaBank.
Josep Oliver, catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, considera que la guerra d'aranzels oberta entre la Unió Europea i els Estats Units se saldarà amb un acord: "La sang no arribarà al riu", assenyala. Una anàlisi en la qual inclou el paper que juga l'OTAN entre ambdós costats de l'Atlàntic, ja que els compromisos d'un increment de la despesa en armament per part d'Europa acabaran en part en mans d'empreses nord-americanes. Segons la seva opinió, Trump rebaixarà els aranzels imposats a Europa; de fet, ell mateix s'ha mostrat disposat a negociar i aquest dilluns la Comissió Europea ha mostrat el seu interès pel diàleg.
"Diferent és el cas de la Xina", assenyala Oliver, que matisa que si la resta del món reacciona amb més aranzels "hi haurà recessió a curt termini", encara que a ningú no li "interessa una situació semblant", matisa. De moment, la cosa no pinta bé entre els dos gegants mundials que es juguen l'hegemonia geoestratègica. La Xina ha respost amb aranzels del 34% als productes nord-americans (la mateixa taxa anunciat pels Estats Units per al país asiàtic) i la resposta de Trump ha estat tirar més llenya al foc i aquest dilluns ha amenaçat amb aranzels del 104% si la Xina no retira els seus.
Recessió als EUA
Raül Mínguez, responsable de departament d'Economia de la Cambra de Comerç d'Espanya, assenyala si bé fa uns mesos es descartava una recessió als Estats Units, ara es veu probable i es considera que hi ha entre un 45 i un 50% de possibilitats. "L'encariment de l'oferta als Estats Units per la pujada derivada dels aranzels farà caure la demanda, es retraurà el consum i tindrà efecte sobre la inflació", assenyala Mínguez.
Una possible recessió en la primera economia del món tindrà efectes globals, considera, però descarta una recessió global. "El comerç i l'economia mundial caurà unes dècimes", assenyala. I deixa a fora i, especialment, a Espanya, l'economia comunitària que més va créixer l'any passat i millors previsions té per a aquest any.
Efecte sobre Espanya
Amb els aranzels del 20% anunciats pels Estats Units, l'impacte sobre l'economia espanyola serà contingut. L'anàlisi elaborada per la Cambra de Comerç calcula que, en termes del PIB, els aranzels de Trump restaran aquest any un 0,21% al PIB espanyol, una xifra similar al 0,2% que calcula CaixaBank Research, el mateix impacte que rebrà França. Dins de la zona euro, Alemanya i Itàlia seran els països més afectats, amb el 0,4% del seu PIB.
La Cambra de Comerç assenyala que, en cas de mantenir-se els aranzels actualment anunciats per al conjunt de la Unió Europea, les exportacions espanyoles als EUA es reduiran entre el 10 i el 18%, previsiblement el 14% que suposaria una minva d'ingressos d'uns 2.600 milions d'euros. Per sectors, el més afectat serà el de màquines, aparells mecànics, i material elèctric, les exportacions del qual cauran un 22%; els productes químics i farmacèutics amb un descens del 13%; els metalls i les seves manufactures, el 8%; els productes alimentaris i el tabac el 4,3% i les manufactures de pedra, guix, vidre i joieria l'1,5%.
A mitjà termini
Segons l'opinió d'Oliver, el Dia de l'Alliberament de Trump no és tant preocupant en el curt com en el llarg termini. L'economista assenyala que és subjacent una guerra oberta per l'hegemonia mundial entre els Estats Units i la Xina que va arrencar en la presidència d'Obama. La diferència amb aquest nou moviment és que, segons l'opinió de catedràtic d'Economia, s'ha produït la ruptura de la confiança mundial en els Estats Units que ha repercutit en la credibilitat del dòlar que en aquesta ocasió ha deixat de ser la divisa refugi. Des de CaixaBank Research defensen que en l'àmbit mundial, els EUA s'allunyen del paper de "soci fiable" que ha exercit des del final de la Segona Guerra Mundial.
El que obre un escenari realment incert que s'engrandeix amb les incògnites que sempre concita la política xinesa. Mínguez coincideix que aquest episodi comercial ve de lluny i que la constatació de polítiques més proteccionistes en l'àmbit mundial ja es deixa notar des de 2016-2017. Per tant, la resposta de la Xina és impredictible i podria buscar l'acord o l'enfrontament conscient que es juga l'hegemonia mundial, el que eleva la batalla més enllà d'unes meres pujades d'aranzels.