L’àrea metropolitana de Barcelona està en condicions de liderar el rànquing mundial de regions pel que fa a la regeneració del “capital natural”, que inclou les superfícies agrícoles, boscos o espais marins, segons les conclusions d’un estudio elaborat per la plataforma Nactiva en col·laboració amb la UPF Barcelona School Management (UPF-BSM) que s’ha presentat aquest dimarts. Si s’apliquessin les seves propostes, els conreus de l’àrea metropolitana de Barcelona podrien abastir de fruites i verdures aproximadament al 35% de la seva població, els seus boscos permetrien duplicar l’absorció de CO2 i els seus hàbitats marins incrementarien la biodiversitat en un 150% en 10 anys. A sobre, una millora de les infraestructures verdes incrementarien un 80% la infiltració d’aigua al sòl en zones com parcs o places, fet que minimitzaria el risc d’inundacions.

Joan Cabezas, CEO de Nactiva, ha subratllat que veuen la natura com “un nou sector empresarial”, que cada cop serà més important i que podria suposar el 10% de l’economia mundial. Ha apostat per crear noves activitats empresarials enfocades a la regeneració. I per això, indica que “hem d’aconseguir que hi hagi inversió pública i privada”, fons específics per finançar aquest projectes. Ha proposat un pacte cívic entre administracions, empreses i societat civil per impulsar “Barcelona com a líder del capital natural”.

Nactiva és una empresa social sense ànim de lucre que té com a objectiu protegir i regenerar el capital natural de la Mediterrània. Amb aquesta intenció, identifica, dissenya i finança projectes empresarials que actuïn sobre aquest capital natural. Entre els seus partners hi ha empreses com Agbar, Naturgy, Celsa, Molins, Occident, Grant Thornton, Flax & Kale, Ametller Origen, CaixaBank, Copisa, Glovo, Cuatrecasas, Colonial, Abertis i Fluidra.

L’estudi El Capital Natural a Barcelona proposa un seguit de mesures. Aquestes son les més destacades:

CONREUS. L’àrea metropolitana podria abastir de fruites i verdures aproximadament al 35% de la seva població. L’estudi apunta que, en les últimes dècades, aquesta àrea ha perdut el 78% de la superfície agrària, que el 2020 s’havia reduït fins a les 5.455 hectàrees. Actualment, s’hi produeix 38.752 tones d’aliments anuals (equivalent a 9,5 tones/hectàrea). L’estudi estima que, amb aquesta superfície, s’abasteix de fruites i hortalisses al 19,1% de la població metropolitana durant un any. Però si s’augmentés un 30% la superfície agrícola útil en un termini de 10 anys, amb l’ús de terres abandonades o no productives, i l’augment de la taxa de producció agrícola fins a 150 t/ha, es podria abastir amb fruites i verdures al voltant del 35% de la seva població.

Segons l'informe, espais com el Parc Agrari del Llobregat (en la imatge superior) i la comarca del Maresme "són vitals no només per a la sostenibilitat ambiental sinó també per a la seguretat alimentària i la qualitat de l'alimentació", perquè redueixen la dependència d'importacions i enforteixen l'economia local .

El document ¡proposa la implementació d'un "compromís rural-urbà", inspirat en exemples com la regió de la Puglia (Itàlia) o Bordeus (França), que fomenti la cooperació entre àrees urbanes i rurals per harmonitzar la producció agrícola amb la sostenibilitat ambiental .

BOSCOS / Ampliar la gestió de les superfícies dels boscos propers permetria duplicar l’absorció de CO2 que emet la ciutat, fins al 26%. Segons les dades de Nactiva, actualment es gestiona o planifica el 15% dels boscos metropolitans que compten amb una superfície de 17.236 hectàrees. Aquesta gestió suposa que els boscos actualment tenen la capacitat de capturar al voltant de 14.000 tones de CO2 anuals. Aquests valors podrien incrementar-se un 26%, fins a les 18.000 tones de CO2 anuals, si s'ampliés la superfície forestal gestionada fins al 30%. A més, indiquen que una gestió multifuncional podria reduir el risc d'incendis potencial del 60 al 51% de la superfície forestal, mentre que la biodiversitat augmentaria al voltant del 22% a cada hectàrea gestionada.

ESPAIS MARINS / La regeneració d’hàbitats marins amb noves tecnologies incrementaria la biodiversitat del litoral de l’àrea metropolitana en un 150% en 10 anys. Les 42 platges del litoral metropolità s’han vist afectades pel canvi climàtic i els temporals, que entre 2023 i 2024 han provocat una pèrdua del 20% de la seva superfície de sorra. En aquest àmbit, l’estudi proposa accelerar la regeneració d'ecosistemes marins inspirant-se en casos d'èxit internacional com la regeneració de dunes a Miami o la regeneració de la badia de Nova York amb esculls artificials. Ajudarien a estabilitzar el litoral davant l'augment del nivell del mar i l’impacte de tempestes.

Fins ara, s'han instal·lat 117 unitats de regeneració de biodiversitat marina, principalment al Port Olímpic i al Port de Barcelona, ​​i s'han protegit i millorat els sistemes dunars a 17 quilòmetres del litoral.  En aquest apartat, segons estimacions de Nactiva, es podrien arribar a instal·lar més de 3.000 unitats de regeneració marina al llarg dels ports de l'àrea metropolitana en els propers 10 anys, fet que podria incrementar un 150% la biodiversitat marina i en un 200 % tant la captació de carboni com la generació d'oxigen.

ESPAIS VERDS / Les infraestructures verdes incrementarien un 80% la infiltració d’aigua al sòl en zones com parcs o places, fet que minimitzaria el risc d’inundacions. Entre les solucions proposades hi ha infraestructures verdes com jardins de pluja, sostres verds i paviments permeables, que augmenten la capacitat d'infiltració de l'aigua de pluja i redueixen la impermeabilització del sòl urbà, mesures ja implementades a ciutats com Wuhan, Chicago o Copenhaguen.

Segons dades recopilades per Nactiva, el 90% del sòl urbanitzat de l'AMB està impermeabilitzat, fet que limita la infiltració de l'aigua de pluja. En aquest sentit, estimen que, ampliant els projectes d'infraestructura verda en àrees estratègiques com ara parcs, places o zones de vianants, aquestes podrien aconseguir fins a un 80% de més infiltració en el sistema freàtic (aigua de pluja que ara es perd) per unitat de superfície permeabilitzada.