Amb protestes que seguiran de manera gairebé ininterrompuda fins al 23 de febrer, milers de tractors irrompen des de fa dies al paisatge d'unes ciutats on no són pas habituals. Allà (aquí), critiquen, els poders públics no tenen en compte les seves dificultats. "La nostra fi, la vostra fam", resen pancartes d'agricultors i ramaders amb molts fronts oberts. Burocràcia, adaptació a les normatives ambientals europees i una competència forana amb menys regulació formen un còctel de malestar de diferent gravetat a cada sector. Però un problema que se sent des de fa anys segueix com a teló de fons: els productors tan sols es queden amb 1 de cada 4 euros que es paguen al supermercat.
Per a Tomás García Azcárate, economista especialitzat en política agrària comuna i mercats agraris, "una de les claus de les quals no s'està parlant és que a les grans explotacions els va molt bé i són les mitjanes i les petites les que estan patint". "L'agricultura espanyola i europea exporta com mai, però a les que tenen més de 500 unitats de dimensió els va molt bé i a l'agricultura familiar molt pitjor".
El secretari d'organització d'Unió de Pagesos, Carles Vicente, el resumeix d'aquesta forma: "Si els preus que es paguen a l'agricultor i al ramader fossin millors, la burocràcia ens molestaria, però ens asfixiaria menys. Els baixos preus que imposen les grans distribuïdores multipliquen els efectes negatius de la Política Agrària Comuna europea (PAC)".
La PAC preveu que els terrenys deixin una part improductiva per estimular una major biodiversitat i premia les hectàrees de secà amb 47 euros per hectàrea. També imposa un control més fort dels cultius mitjançant el quadern digital on s'omplen tots els detalls de l'explotació i preveu una reducció del 50% de pesticides químics.
Les protestes han portat que la Comissió Europea hagi matisat o posposat gairebé totes aquestes mesures com a resposta a les marxes. "També en això és clau la mida. No és el mateix per a una gran explotació haver d'omplir aquest quadern o deixar una part improductiva que per a una petita", apunta Azcárate.
Però si existeix un element central, i aquest és històric, en les reivindicacions del camp, és el control sobre els preus que, segons denuncien, imposen els supermercats. Després de treballar l'aliment durant un any, els ramaders i agricultors tan sols es queden amb 1 de cada 4 euros pagats al supermercat. La llei de cadena alimentària impulsada per controlar aquests marges impedeix que un productor vengui a pèrdues, però segons els agricultors mobilitzats, no funciona. L'Índex de Preus en Origen i Destí dels aliments elaborat per COAG (Coordinadora d'Organitzacions d'Agricultors i Ramaders) mostra que, de mitjana, els supermercats cobren 4,17 vegades el preu en origen.
Però hi ha també una gran diferència entre productes. Així, els plàtans es paguen a 27 cèntims el quilo en origen i es venen a 2,25 euros al supermercat, 8 vegades més del que cobra l'agricultor. La llimona s'arriba a pagar 10 vegades més car en destí que en origen i el bròcoli 5 vegades més car. L'oli d'oliva, en canvi, tan sols puja un 17% d'origen a destí i els ous, un 47%. Entremig, segons apunten tant els crítics com estudis econòmics per actualitzar, els intermediaris i grans cadenes de transport han elevat els seus marges, més en els últims anys fins i tot que els supermercats.
Encara que els marges dels supermercats siguin elevats, no és cert el mantra que cada vegada es pagui pitjor als agricultors, almenys segons el que mostra l'últim informe d'Eurostat. El 2023, es van incrementar un 12,32% els preus en origen i els costos de producció van baixar un 6,75%. Ara bé, el 2023 va ser un any atípic, ja que "el 2022 van pujar molt els costos dels ramaders per la pujada del preu dels cereals, vinculada a la guerra d'Ucraïna, que serveixen de menjar al bestiar, i aquest any aquests preus han baixat", apunta Azcárate.
Si posem els preus en origen i els costos de producció en perspectiva, veiem que ambdós pugen. Els costos que més han pujat des de 2019 per als agricultors són els fertilitzants, que han augmentat un 71% en només 4 anys. Els aliments de bestiar han baixat aquest any, però perquè van pujar més d'un 30% el 2022 a causa de la crisi d'Ucraïna i acumulen un 46,2% de pujada respecte a 2019. Els carburants han augmentat un 48,8% des d'aleshores.
Els agricultors sí que han repercutit aquesta pujada de costos en els preus en origen, però segurament no prou. Així, el blat ha pujat en origen un 43,3% des de 2019 (amb una baixada important l'últim any a conseqüència de la gran pujada per la guerra d'Ucraïna). El be ha pujat en origen un 41%, però el plàtan ha caigut un 29,5% des de 2019. La mongeta tendra plana tan sols ha vist el seu preu pujar un 5,6%, després de fortes baixades el 2010 i el 2021.
Les pujades de preus al supermercat, segons marca l'IPC de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) és similar a la pujada en origen, segurament perquè el problema dels marges ve de molt abans. Així, destaca la pujada del 90% de l'oli d'oliva en cinc anys (que va arribar a baixar el 2020) o de la llet sencera, que va pujar un 44% en els últims 4 anys. Els ous han pujat un 40%, la pasta un 36,7% i la carn de boví un 25,5%.
No satisfan el camp ni els ajuts econòmics directes al camp previstos per la PAC, que van suposar 4.875 milions en ajuts el 2023 a 622.404 agricultors espanyols, ni l'ajuda extraordinària aprovada dimarts passat pel govern de Pedro Sánchez per a 139.765 explotacions per valor de 268 milions d'euros per compensar les conseqüències de la sequera i de la guerra d'Ucraïna. Tampoc que la Comissió Europea no hagi reculat en les seves decisions.
Les diferències són també considerables per territori. Si mirem l'evolució del producte interior brut Agrari, per exemple, l'espanyol ha crescut un 30% en valors absoluts des de l'any 2000. Si ho comparem amb el PIB total, ha crescut tres vegades menys, ja que el producte interior brut ha crescut un 108% en la mateixa època.
Però si ens aturem a Catalunya, la situació és molt més preocupant. L'agricultura és l'única activitat que va retrocedir en el PIB català el 2023 i, en termes absoluts, és l'única que és pitjor que l'any 2000. El seu valor total en milions d'euros és de 1.622 milions, mentre que l'any 2000 era de 1.942. O sigui, ha patit un retrocés del 19,7%. En el mateix període de temps, el PIB total català també s'ha més que duplicat, en passar de 116.554 euros a 250.221, augment que suposa un 114%. El predomini de l'agricultura familiar sobre les grans explotacions també l'ha penalitzat.
Un malestar de fons
El malestar és de fons i els plans de la Unió Europea per al camp no encaixen amb els que tenen els agricultors. Per a Francesc Reguant, president de la Comissió d'Economia Agroalimentària del Col·legi d'Economistes de Catalunya, "existeix una acumulació de problemes externs i interns". "El covid, la guerra d'Ucraïna i la sequera han sacsejat els mercats i han generat un parell de bombolles de preus i tot això desestabilitza", apunta.
"Existeixen elements externs que tensen la vida de l'agricultor. Però també hi ha molts elements del Green Deal europeu que han generat moltes tensions", afegeix Reguant. "Abans els donaven uns ajuts, però mantenien certa llibertat. Ara, imposen una sèrie de mesures quant a pesticides, quadern digital... La gent està espantada amb el quadern digital, no estan acostumats a viure sota tant control", afegeix.
El problema, coincideixen Azcárate, Reguant i també Unió de Pagesos, no és l'aplicació de controls i mesures ambientals al dia a dia del camp, sinó que "no s'ha explicat bé ni s'ha comptat amb els agricultors, als quals se'ls demana un 30% d'agricultura ecològica i moltes vegades no és possible," segons Reguant.
"Demanar la disminució d'un 50% de pesticides o d'assolir un 25% de cultiu ecològic sense cap mena d'estudi ni anàlisi d'impacte és una mesura plena d'improvisació i desimboltura", apunta Azcárate. I, de nou, la mida importa i la bretxa s'eixampla. "L'agricultura familiar, amb pocs mitjans, tarda molt a poder aplicar tot això mentre que els grans agricultors van com un coet", afegeix.
"El que demana la UE als agricultors quant a cultiu ecològic o eliminació de pesticides, sense cap estudi d'impacte, és una mesura plena d'improvisació i desimboltura", Tomás García Azcárate
La bretxa digital i tècnica, amb "agricultors més moderns" que aconsegueixen aplicar noves tècniques o sembrar amb drons i satèl·lits, s'engrandeix, no només per les mides d'explotacions sinó també per coneixement tècnic, segons explica Azcárate. "Deixar un 4% de superfície no conreada no té per què suposar menor productivitat, hi ha qui aconsegueix millorar-la, per exemple, deixant vores florals en parcel·les perquè pol·linitzin", abunda.
Hi havia a Espanya 914.871 explotacions el 2020, un 7,6% menys que el 2009, però una quantitat similar d'hectàrees conreades, 23,9 milions el 2020. A Catalunya, són 53.903 explotacions, un 12% menys que el 2009. Hi ha també menys treballadors actius i menys autònoms, tant a Espanya com a Catalunya. Segons denuncien els agricultors i ramaders que es manifesten a tot Espanya, l'èxode seguirà en els últims anys si la Unió Europea i el govern espanyol no tracen un pla que garanteixi una millor rendibilitat per a les finques.