Les dues candidatures que rivalitzen en les eleccions a la presidència de la Cambra de Comerç de Barcelona fa tres mesos i mig que fan campanya —especialment contraposada en interessos, objectius i manera de fer— per aconseguir entre aquest divendres, que s’inicien els comicis en format online, i dimecres vinent, que es tancaran els comicis amb les votacions presencials, aconseguir el poder d’una de les principals institucions empresarials i econòmiques de Catalunya. Així doncs, en els pròxims cinc dies naturals, la candidatura independentista d'Eines de País-Un pas més i la lidera l'empresari i executiu Josep Santacreu han d'aconseguir el màxim de suports per obtenir el nombre més gran de les 52 vocalies que van a sufragi de les 60 que formen el ple de la Cambra, l'òrgan que elegirà el futur president de la institució per als quatre anys vinents. En aquest sufragi, al qual estan convocats 430.000 electors —entre empresaris i autònoms—, està en joc el paper institucional de la Cambra de Barcelona donat el diferent tarannà dels candidats que configuren les respectives llistes.

D’una banda, la candidatura Eines de País-Un pas més mai ha defugit de les seves arrels independentistes, ja que fa quatre anys —quan va presentar-se per primera vegada a les eleccions— va ser impulsada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) —un suport que manté i del qual presumeix. També és empesa per la pressió de Junts per Catalunya i l’expresident Carles Puigdemont. Aquesta circumstància, que va determinar en molt bona part que es proclamés vencedora dels comicis, amb una important diferència respecte de les quatre candidatures alternatives que hi concorrien en aquell 8 de maig de 2019, li ha permès controlar la institució en els darrers quatre i intentar impregnar-la del que els seus dirigents anomenen “la millor política econòmica per a Catalunya”, amb la transversalitat des dels autònoms a la micro, petita, mitjana i gran empresa i amb territorialitat. Però el cert és que la gran empresa s’ha desentès força de la Cambra, en línia amb el seu interès d’escapolir-se també de les crides polítiques independentistes, i entre altres coses perquè l’equip de govern d’Eines de País ha pres decisions que l’han convidat a marxar, com ara l’eliminació de 12 de les 14 vocalies del ple cameral que ocupaven grans corporacions empresarials a canvi d’una aportació econòmica anual. Malgrat que n'han reduït el nombre, han apujat substancialment la contribució: en el nou mandat caldrà pagar 150.000 euros anuals o més, durant els quatre anys. 

Per això, Eines de País-Un pas més es presenta als comicis que arrenquen aquest divendres amb una candidatura formada, en bona part, per diversos membres del projecte de fa quatre anys i que ara ja tenen veu i vot en el plenari i amb algun membre de les llistes que els van plantar cara el 2019. Però no hi ha grans corporacions empresarials darrere, potser més interessades a hores d’ara en tenir un cert protagonisme a patronals com Foment del Treball o grans agrupacions empresarials com FemCat. Especialment, mantenen la sintonia amb Foment del Treball que, sota la presidència de Josep Sánchez Llibre, està guanyant terreny en l’àmbit institucional i exercint un paper de lobby empresarial, dins i fora de Catalunya, per donar veu a les reivindicacions de la indústria davant de les administracions catalana i espanyola.  

Tampoc se les ha vist massa implicades —si més no públicament— amb la proposta de l’exconseller delegat de DKV, Josep Santacreu, que ha dissenyat una candidatura alternativa que pretén arrabassar la presidència de la Cambra als independentistes. Ho vol fer guanyant adeptes entre aquells que han deixat de sentir-se la institució com a seva: les mitjanes i grans empreses. Però, tot i això, a la llista de Santacreu les grans empreses es poden comptar amb els dits de dues mans, mentre que la resta són gremis i entitats corporatives, a més d’algunes pimes consolidades. Darrere la idiosincràsia d’aquesta candidatura es troba el suport explícit de la patronal Pimec que està interessada a eixamplar la seva presència al ple de la Cambra perquè ha estat un dels actors més crítics amb la política que han dut a terme els responsables d’Eines de País, primer encapçalat per ara diputat de Junts, Joan Canadell, i després per l’empresària Mònica Roca. Fins al punt que Pimec s’ha desmarcat del consens entre els agents socials, la Cambra i el Govern català per una nova i necessària Llei de Cambres, en considerar que l'entitat que ara presideix Roca vol tenir protagonisme en el diàleg social i fer més un paper patronal que institucional, un extrem aquest últim que la presidenta de la Cambra desmenteix.

Val a dir que ni Josep Santacreu ni cap dels membres de la seva candidatura han refusat públicament el suport implícit de Pimec, ans al contrari, consideren que comptar amb el reconeixement de Pimec i de Foment del Treball és quelcom natural per tractar-se d'unes eleccions a una institució que representa i vetlla pels interessos empresarials, d'aquí el seu eslògan: Va d'empresa. Com tampoc s'han expressat respecte d'altres qüestions, ja que la seva campanya ha estat la d'un soterrat silenci, que no ha anat més enllà de la difusió dels seus continguts electorals a les xarxes socials i que s'ha negat a fer un debat obert amb la candidatura d'Eines de País per confrontar públicament els seus programes. Sempre han defensat que els suports es guanyaven amb el compromís de presidir la Cambra per retornar-la al teixit econòmic i empresarial de Barcelona i Catalunya. Tal és l'interès d'aconseguir-ho que, per primera vegada, Foment del Treball i Pimec han consensuat quines indústries i empresaris ocuparan les sis cadires del ple que tenen reservades per llei. I aquí sí que figuren firmes destacades —de fet, Eines de País dona per fet que són de la corda de Santacreu.

La rivalitat, doncs, és manifesta. A la Cambra de Barcelona, però no a les 12 restants que hi ha a Catalunya i que també estan convocades a la celebració d'eleccions. En algunes d'elles en concórrer només un candidat per a presidir-les, no se celebren els comicis i s'aprova per votació del ple cameral, com és el cas de Lleida, on ja ha estat reelegit l'empresari Jaume Saltó. En canvi, Eines de País presenta batalla a Terrassa i Manresa.