L'empresa espanyola va destinar de mitjana 3.258 euros al mes per cada treballador l'últim trimestre de l'any passat. Del cost total, 2.442 euros van anar a la butxaca de l'assalariat (encara que va haver de fer front a la retenció de l'IRPF i el pagament de la cotització de la Seguretat Social i altres cotitzacions socials) i uns altres 815 euros, els va destinar l'empresa a abonar altres costos, principalment la cotització a la Seguretat Social, segons l'Enquesta Trimestral de Cost Laboral (ETCL) publicada aquest dilluns per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). El cost total per a l'empresa -cost laboral en l'argot dels experts- va augmentar l'últim trimestre de l'any passat un 3,6% comparat amb el mateix trimestre de 2023; els diners destinats per pagar la nòmina van créixer un 3,5% i els costos socials un 3,7% El cost laboral de les empreses porta 16 trimestres consecutius a l'alça, des del quart trimestre de 2021, quan es va començar a disparar la inflació.
Dins de la partida d'altres costos, les cotitzacions obligatòries a la Seguretat Social, principal component d'aquest component del cost laboral, van créixer un 4%. L'INE ressalta en la seva nota que tant el cost conjunt com el salarial, es col·loquen en el màxim de la sèrie històrica d'aquesta enquesta que arrenca el 2000. Tanmateix, el creixement del salari es deu a una pèrdua continuada del valor dels diners per la inflació, perquè en paritat de compra els salaris es manté estancat des de fa tres lustres. Segons José Emilio Boscá, investigador de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea) i catedràtic de la Universitat de València, la capacitat de compra es manté estable des de fa 15 anys.
Vacants
L'Enquesta Trimestral de Cost Laboral (ETCL) és famosa, no només per comptabilitzar el salari i els costos laborals, també perquè mesura les places que es deixen sense cobrir cada trimestral, encara que els seus resultats són polèmics si es compara amb les xifres que manegen determinades patronals -construcció, agricultura, logística, restauració i hostaleria o altes tecnologies- que es queixen que cada any es queden centenars de milers de llocs sense cobrir per falta de mà d'obra qualificada. Entre octubre i desembre de l'any passat, l'INE recull 148.018 vacants, 8.704 més que un any abans, encara que baixa de les 150.000 que havia superat des de març de l'any passat.
De la totalitat d'empreses que han respost al qüestionari de l'INE, el 92% afirmen no tenir vacants perquè "no es necessita cap treballador més", com a nou de cada deu d'aquestes places lliures se situa al sector serveis. El que mostra una contradicció amb les crítiques continuades de moltes patronals per falta de mà d'obra. A més, des del Ministeri de Treball incideixen que a l'Enquesta de Cost Laboral un alt percentatge de les places sense cobrir cada trimestre es produeix en l'administració pública a causa de la complexitat dels processos selectius en els organismes públics. Alguna cosa més de dos terços -52.751 vacants- estaven en aquesta activitat laboral, seguida de Sanitat, també lligada al sector públic, amb 17.900 i comerç amb 11.290.
Per territoris
Per territoris, Extremadura, Múrcia i Astúries van presentar els augments més grans del cost laboral aquest trimestre, mentre que Cantàbria, País Basc i Aragó van registrar els menors increments. A Catalunya, el cost laboral s'incrementa en els últims dotze mesos un 2,6%, fins a 3.483 euros al mes; el cost salarial s'eleva el 2,6%, a 2.622 euros; i els altres costos pugen 861 euros, el 2,9% respecte al quatre trimestre de 2023. El cost laboral més gran es va registrar a Madrid, amb 3.536 euros al mes per treballador i el menor a Extremadura, amb 2.495 euros.
Per sectors
Per sectors, l'increment més gran del cost laboral es va registrar en els serveis (3,8%), encara que el seu valor també és el més baix, amb 3.171,6 euros, seguit de la indústria (3,7%) i la construcció (0,8%). Quant als salaris, l'augment més important també es va experimentar en els serveis (3,9%), encara que en aquest cas el valor més baix va estar en la construcció, on els sous van baixar un 0,4% fins als 2.317 euros. En la indústria, van pujar un 3,3% fins als 2.811 euros.
Per activitats, el cost laboral va registrar els seus increments més grans en les indústries extractives (un 7,7%, fins als 4.893,7 euros) i en les activitats financeres i d'assegurances (7,1%, fins als 5.824,7 euros). Al contrari, els menors increments es van donar en la construcció, amb aquesta alça del 0,8%, fins als 3.242,3 euros, i en les activitats administratives, amb una pujada del 2,2%, fins als 2.250 euros. En xifres absolutes, el cost laboral més gran continua estant en les activitats energètiques, amb 6.381,8 euros per treballador i mes, seguides per les financeres, amb 5.824,7 euros.
En la sèrie corregida, el cost laboral per treballador va augmentar un 3,7% en aquest quart trimestre respecte al mateix període de l'any anterior i un 0,6 % respecte a l'anterior.