Els preus del lloguer es disparen i s’incrementen molt més que els salaris. Per tant, l’esforç per fer front al lloguer és cada vegada més gran entre les famílies espanyoles, alhora que s’incrementa la tendència de la població a triar aquesta modalitat de renda per davant de la propietat quan han d’accedir a una primera residència. Al conjunt d’Espanya, entre 2017 i mitjans de 2023, el preu del lloguer ha augmentat un 22,7%, mentre que els salaris ho han fet de mitjana un 11,9%, segons es desprèn d’un estudi de CaixaBank Research, que ha analitzat l’evolució d’aquestes dues variables en els últims anys.

Aquesta descompensada progressió també es reflecteix en les estadístiques de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) que determinen que en el període 2014-2021 —segons les últimes dades disponibles— els lloguers es van encarir un 13%, mentre els salaris es van apujar de mitjana un 7,5%. Finalment, el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana ha calculat que entre 2015 i 2021 les rendes per lloguer van augmentar un 22,7% i els salaris només un 6,3%. En tots els casos, les dades mostren un increment dels preus dels lloguers molt per sobre de l’alça dels salaris. Unes diferències que en el cas dels càlculs de CaixaBank i l’INE pràcticament suposen duplicar el preu del lloguer respecte a les revisions salarials. “Després d’uns anys en retrocés, el 2015 el preu de l’habitatge de lloguer a Espanya va començar a augmentar, coincidint amb l’inici de la recuperació econòmica i del sector immobiliari”, assenyala l’informe, que ha estat elaborat per l’economista Judit Montoriol Garriga.

Entre les causes d’aquesta revalorització, l’estudi apunta que l’augment de la demanda de l’habitatge per llogar n’és una de les principals. En el període 2004-2014 van sortir al mercat de lloguer un total de 73.000 habitatges, una xifra que es va disparar fins a les 122.000 residències, en el període 2015-2019. Com a resultat d’aquestes xifres, el percentatge de famílies que viuen de lloguer a preu de mercat a Espanya ha crescut de forma significativa entre 2014 i 2019 (del 12,4% al 15,4%), encara que des de 2019 s’ha mantingut bastant estable (al voltant del 15%).

L’augment dels lloguers molt per sobre dels salaris s’ha donat al conjunt de comunitats autònomes, encara que a Andalusia, Madrid, Canàries i Castella-la Manxa aquesta tendència ha estat especialment accentuada. En el cas de Catalunya, però, el diferencial no ha estat tan significatiu. En concret, els lloguers han crescut un 20,2% entre 2017-2023, però els salaris també s’han revisat a l’alça de manera destacada, un 14,4%; per tant, la diferència no ha estat tan acusada. El mateix ha passat a les Balears, on els lloguers s’han encarit un 13,6% i els sous han augmentat un 12,8%; i al País Valencià, on els arrendaments s’han apujat un 17,3% i els salaris han augmentat un 11,1%.

On si ha estat més acusat el desnivell és a Andalusia. En aquell territori el cost dels lloguers s’ha incrementat de mitjana un 24,7% en el període 2017-2023, segons l’índex CaixaBank, front un 8,9% dels salaris. Una situació similar s’ha generat a Madrid, on els lloguers s’han encarit un 31,3% i els sous han pujat un 16,8%. En el cas de Canàries, els lloguers s’han encarit un 24,9% i els salaris han augmentat un 11,9%; i a Castella-la Manxa, els salaris s’han apujat en el període un 20,3% i els sous un 7,6%.

L’informe de CaixaBank Research recorda també que les famílies que viuen de lloguer a preu de mercat solen tenir un nivell d’ingressos relativament modest, amb una renda mitjana de 21.271 euros anuals, un 28,4% inferior a la renda neta de les llars que tenen el seu habitatge principal en propietat (29.704 euros). A més, també apunta que el 44,8% dels espanyols que viu en habitatges de lloguer a preu de mercat està en risc de pobresa o exclusió social i el 39,4% d’ells dedicaven més del 40% de la seva renda disponible a pagaments relacionats amb l’habitatge (enfront del 21% de la UE). “Una prioritat de les polítiques públiques d’habitatge hauria de ser promoure un augment del parc de lloguer social i assequible, perquè el que hi ha actualment és molt reduït”, conclou l’estudi.