La declaració de l'IRPF per mòduls dels autònoms té els dies comptats i, a tot tardar, haurà desaparegut el 2030. L'Agència Tributària porta diversos mesos negociant en un grup compost per les organitzacions d'autònoms (Upta, Uatae i LLIGA), els sindicats (UGT i CCOO) i les patronals CEOE i Cepyme i l'Agència Tributària -a través de l'Institut d'Estudis Fiscals- una reforma integral de la fiscalitat dels treballadors per compte propi. L'acord d'acabar amb el règim d'estimació objectiva, més conegut com "per mòduls", està assumit per tots i fa anys que se li dona voltes. De fet, porta 7 anys en règim transitori. Així doncs, les discussions s'han centrat, sobretot, en els terminis per donar la punta de gràcia a aquest tipus de tributar l'IRPF dels autònoms. Fonts properes a la negociació comenten a ON ECONOMIA que a la taula s'han proposat diferents períodes, i que Hisenda parla d'un termini transitori entre 3 i 5 anys en un esborrany de l'informe de conclusions.

Aquestes mateixes fonts comenten que l'informe definitiu, que ha de servir de base per a la reforma de la fiscalitat dels autònoms, ha d'estar a punt abans que acabi aquest any, a fi de poder tramitar al llarg de 2024 les reformes legislatives necessàries, perquè l'1 de gener de 2025 pugui entrar en funcionament. I, a partir de llavors, establir aquell període transitori, que pot variar entre 3 i 5 anys, perquè tots els autònoms passin del règim d'estimació objectiva -que actualment és voluntària per als professionals de determinats sectors- a l'estimació directa. És a dir, entre 2028 i 2030, depenent del termini finalment elegit. La tributació per mòduls, no obstant això, ha anat perdent pes: segons les últimes dades d'Hisenda, de 2021, en estimació objectiva no agrària hi havia 352.342 contribuents (350.843 el 2020) i en l'agrària, 826.693 el 2021 i 828.284 el 2020.

IVA per franquícia

La data límit de l'1 de gener de 2025 ve marcada per la reforma fiscal més gran a què s'enfronten els autònoms: el pagament de l'IVA per franquícia que permetrà a aquells professionals que no superin els 85.000 euros d'ingressos, presentar les factures sense IVA, la qual cosa significaria que no hauran de cobrar l'impost als seus clients, permetent als més petits guanyar competitivitat contra empreses més grans. Ara bé, no podran repercutir l'IVA en el qual hagin incorregut en la seva activitat, i per això cada autònom haurà de llançar els seus comptes i decidir si opta per la modalitat de franquícia, o de continuar fent com fins ara liquidacions trimestrals de l'IVA. Per aquesta raó, acollir-se a la franquícia serà voluntari.

L'eliminació del règim per mòduls de l'IRPF està lligat a aquesta reforma de la tributació de l'IVA de franquícia, un sistema imposat des de Brussel·les en una directiva que ha d'estar endormiscada abans de 2025. L'estimació objectiva es va crear fa 40 anys per facilitar la declaració de la Renda als professionals amb més dificultats per gestionar els seus impostos. Així, el sistema de mòduls és extremadament simple, ja que els autònoms no tributen en funció dels seus ingressos reals, sinó a través d'una estimació que es fa segons diversos paràmetres: metres quadrats del local, ús d'energia, nombre de treballadors o taules en cas de restaurants. En funció dels esmentats paràmetres (mòduls), Hisenda determina quina quantitat han d'abonar per l'IRPF, que és la mateixa per a tots els autònoms amb idèntiques característiques.

Més senzillesa

Tanmateix, el sistema de franquícia, ideat per als autònoms més petits, suposa una simplificació més gran, ja que no hauran de presentar les declaracions trimestrals i, molt especialment, amb la introducció obligatòria de la factura electrònica -també en 2025-, que permetrà a l'Agència Tributària conèixer a l'instant els ingressos reals de cada autònom. Així doncs, ja podran tributar en Renda ajustant-se al que realment facturen, fent inútil l'estimació a què ara s'acullen.

Eduardo Abad, president d'Upta, comenta que el sistema de mòduls és un "sistema pervers", ja que al que factura molt li va molt bé, però per als autònoms amb una situació econòmica complexa, pagar sempre el mateix és molt dur quan les vendes no són tan bones. En aquest sentit, posa l'exemple d'un restaurant que tingui els mateixos metres quadrats, les mateixes taules, els mateixos treballadors i igual facturació energètica, però un sigui en el centre de Madrid o Barcelona, i l'altre en una zona rural amb poc atractiu turístic. Als dos se'ls aplica els mateixos mòduls -en tenir condicions idèntiques-, però la facturació i la fluctuació dels ingressos, és molt variable. En aquest sentit, a fi de la tributació per mòduls hi haurà autònoms que guanyin i n'hi haurà que perdin, encara que en ser voluntari, el normal és que ara quedin en el sistema aquells als quals li surt a compte.

Abad considera que, a més de posar fi al sistema per mòduls, també caldria acabar amb el recàrrec d'equivalència que paguen al sector de comerç. Es tracta d'un recàrrec addicional en l'IVA que s'aplica als comerciants detallistes quan fan compres als seus proveïdors.