Les 3 grans associacions d'autònoms, Upta, ATA i Uatae, coincideixen en la necessitat que els treballadors per compte propi tinguin un subsidi per a aquells professionals que hagin complert els 52 anys -com tenen els assalariats- i hagin esgotat la prestació per cessament d'activitat (equivalent a l'atur). El demanden de fa temps i entenen que, igual com succeeix amb els treballadors amb nòmina, ha d'existir un sistema intermedi entre el cessament d'activitat i l'Ingrés Mínim Vital (IMV) l'objectiu del qual sigui la reincorporació d'aquest col·lectiu d'autònoms al mercat de treball. Tanmateix, hi ha notables diferències entre les tres sobre el com hauria de ser. Mentre Upta i ATA estan disposats a cotitzar més a la Seguretat Social per generar fons amb què finançar aquest subsidi, des de Uatae consideren que els autònoms han d'entrar en l'actual sistema de subsidi d'atur, que abona el SEPE, i que, segons remarquen, es finança a través dels Pressupostos de l'Estat a l'ésser un subsidi al marge de les cotitzacions.

Eduardo Abad, secretari general d'Upta, assenyala a ON ECONOMIA que ha remès aquesta setmana als ministeris d'Inclusió i Seguretat Social i al de Treball i Economia Social un document de com hauria de ser el nou subsidi. Per a Upta es tracta d'una prestació nova, que es costejarà amb una nova cotització deslligada de la del cessament d'activitat. La petició d'Upta estableix que el pagament de la prestació i de la cotització per a la jubilació no es finançarà "a càrrec dels pressupostos generals de l'Estat, sinó via cotització equivalent al 0,5% a aplicar sobre la base mínima del tram 1 de rendiments nets de la taula general del sistema de cotització per ingressos reals". Abad assenyala que suposaria un cost de 4 euros mensuals (per 14 pagues). Amb això, es recaptarien 13,5 milions d'euros anuals.

Les condicions exigides per accedir al sistema serien similars a les que recauen sobre els assalariats. Entre aquestes, haver cotitzat almenys 6 anys pel cessament d'activitat -obligatori des de 2019- pel que seria efectiu a partir de 2025, haver esgotat el dret a la prestació per cessament d'activitat, mantenir-se inscrit a les oficines d'Ocupació i tenir més de 52 anys, entre d'altres. Però a diferència del subsidi que cobren els assalariats, a través del SEPE, que pertany al Ministeri de Treball, en el cas dels autònoms serà a través de les Mútues de Treball, dependents del Ministeri d'Inclusió i Seguretat Social.

Sistema mixt

La vicepresidenta d'ATA, Celia Ferrero, assenyala que per aconseguir el subsidi caldria cotitzar una mica més, "poquet", matisa, i utilitzar els romanents del Reta i de la cotització per cessament d'activitat que abonen tots els autònoms: seria, doncs, un sistema mixt, amb un recàrrec en la cotització i romanents del pagament per altres prestacions. En aquest últim cas, Ferrero assenyala que primer cal saber quins són aquests romanents, dades que no ha aportat la Seguretat Social. No obstant això, fins a la declaració de l'IRPF no es coneixerà quants autònoms han incrementat les seves cotitzacions a la Seguretat Social amb l'entrada en vigor de la reforma del Reta. Ni tampoc es coneixen els romanents generats pel cessament d'activitat. I insisteix en la necessitat de general aquest nou sistema com una transició entre el cessament d'activitat i l'ingrés mínim vital (IMV) que afavoreixi la recerca d'una nova ocupació. El president d'ATA, Lorenzo Amor, ha assenyalat aquest diumenge que és partidari que s'inclogui en l'actual subsidi de desocupació als autònoms, ara que s'obre la taula de negociació, encara que no ha donat detalls de si s'hauria d'augmentar la cotització o equiparar-la a la qual els assalariats abonen per desocupació.

Una petició que s'ha plantejat a la taula que la nova ministra de Seguretat Social, Elma Saiz, ha obert amb els agents socials. Carlos Bravo, responsable de Seguretat Social de CCOO, confirma que el subsidi per als autònoms de més de 52 anys s'ha posat a sobre de la taula, però que el prioritari és que es coneguin els romanents que es generen en el sistema després de les últimes reformes per saber si es pot assumir el cost. I confirma que els representants de la Seguretat Social es van limitar a prendre nota, però sense donar pistes sobre el futur de la proposta.

Entrar en el subsidi d'atur

Uatae, per la seva part, es desmarca de les posicions de les altres dues associacions. Miguel Vila explica que són contraris a una nova cotització destinada al subsidi de majors de 52 anys i que s'utilitzin els romanents del sistema. L'organització que dirigeix María José Landaburu considera que existeixen prou arguments jurídics perquè els autònoms s'incloguin en l'actual subsidi d'atur que cobren els assalariats, a l'entendre que surt dels Pressupostos Generals de l'Estat, i no de les cotitzacions. I, per tant, defensen que sigui el SEPE i no les mútues les que es facin càrrec del nou subsidi. Vila declara que hi ha 50.000 autònoms que estan cobrant actualment el cessament d'activitat i que aviat se'ls esgotarà. Sobre aquests càlculs, estimen en 250 milions el cost d'incloure els autònoms en la reforma del subsidi d'atur, la negociació del qual amb els agents socials s'iniciarà aquest dilluns. A tal finalitat, Uatae ha posat blanc sobre negre la seva proposta per lliurar el Ministeri de Treball en una reunió que han sol·licitat.

Upta i Uatae, davant ATA, que presideix Lorenzo Amor, estan d'acord que els romanents del sistema, ja sigui el del Reta o el del cessament d'activitat, tenen caràcter contributiu i han de destinar-se en exclusiva a les prestacions per a les quals es recapten. Però allà s'acaben les coincidències entre les dues organitzacions sobre el futur subsidi. Abad entén que s'han confós les coses, volent ficar els autònoms en el subsidi d'atur, creat per als assalariats, i no a través de la Seguretat Social, i les mútues de Treball, que s'encarreguen del cessament d'activitat. Per la seva part, a Uatae consideren que deixar fora els autònoms de la futura reforma del subsidi d'atur suposa una discriminació i remarquen que, per les informacions que reben, el Ministeri no s'ha mostrat ni a favor, ni en contra de sumar un nou col·lectiu a una reforma el cost de la qual pot superar els 7.500 milions d'euros. A tal finalitat, ha elaborat un document Subsidis d'atur en el treball autònom per lliurar el Ministeri de Treball quan es reuneixin.