La labor que duen a terme a Catalunya les entitats socials abocades a la inserció laboral de persones vulnerables i en risc d'exclusió ensopega amb les problemàtiques que sorgeixen al mercat de treball, que són un reflex fidel dels canvis que pateixen l'oferta i la demanda existent, i a les quals han de donar resposta. Per això és necessari disposar de projectes de formació i ocupabilitat -les polítiques actives d'ocupació- que atenguin les necessitats de la indústria i els serveis i alhora es puguin adaptar a la capacitació de les persones que precisen trobar una feina per tirar endavant en el món laboral, però també en el conjunt de la societat. Una tasca que no és fàcil ni ràpida.
És per això que les entitats socials com Intermedia, una organització amb una llarga trajectòria d’acció social per a la millora de l’ocupació, reclamen al Govern polítiques actives d'ocupació de llarga durada i més integradores i globals, és a dir, que la seva finalitat no sigui únicament l'ocupabilitat i la inserció. "Depenem de programes de suport a la inserció que tenen una curta durada -generalment entre sis i vuit mesos-, cosa que genera molta inestabilitat a l'hora de treballar i d'obtenir resultats òptims, perquè no és temps suficient per aconseguir que una persona deixi d'estar aturada o trobi la seva primera feina i, per tant, deixi enrere la precarietat laboral i la vulnerabilitat social", exposa Sònia Moragrega, directora general de la cooperativa Intermedia. A més del sistema de finançament públic que acompanya les entitats socials, que operen com a fundacions sense ànim de lucre, generalment.
Moragrega explica a ON ECONOMIA que la tasca que realitzen s'ha d'adaptar constantment a un mercat laboral canviant, tant pel que fa a l'oferta com a la demanda. Comenta la situació actual i paradoxal: el mercat de treball evoluciona favorablement, però, en canvi, l'accentuen les situacions extremes. "Veiem com el perfil del demandant s'extrema, amb un important i cada vegada més complex col·lectiu d'aturats de llarga durada i, per altra banda, persones amb una situació més greu i enquistada de vulnerabilitat i molts joves víctimes del fracàs escolar", manifesta la directora d'Intermedia.
Les entitats s'adonen que les persones que truquen a la seva porta, sovint provinents del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC), tenen situacions més límits de vulnerabilitat (llarga durada, mancances socials, fracàs escolar...), per la qual cosa, els programes d'inserció han de dissenyar itineraris amb serveis més adequats. "Les polítiques actives d'ocupació haurien de ser més estables en el temps i més flexibles, és a dir, més obertes a canvis i ajustos per respondre a les característiques de l'oferta empresarial i, especialment, als coneixements i capacitats dels demandants", insisteix Moragrega.
Si més no, l’experiència d’Intermedia palesa que el Govern ha fet millores en els programes destinats a joves. “S’han fet licitacions públiques per a programes de dos anys de durada i més integradors i transversals”, assegura. Aferrant-se a aquests canvis, Intermedia ha potenciat els anomenats centres de noves oportunitats, una iniciativa del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), cofinançat pel Fons Social Europeu Plus, que té l’objectiu de formar i incorporar al món laboral i educatiu a joves entre 16 i 24 anys que no estudien ni treballen. Amb una metodologia innovadora, oferim itineraris personalitzats que responen a les seves necessitats i motivacions dels i les joves a través d’accions d’orientació, formació en competències tecnicoprofessionals, transversals, i accions tutorials.
Treballar en xarxa
Intermedia també esmenta la Formació Professional Dual com un aspecte a fomentar. “Certament, s’ha avançat, però cal fer-ne més foment de cara a les empreses, destinant-hi més recursos perquè hi participin”, considera Sònia Moragrega. La responsable d’Intermedia aconsella que les polítiques públiques de foment de l'FP Dual “estiguin en xarxa” amb les de la inserció i, per tant, tinguin en compte a les entitats socials “que són les que coneixen les casuístiques dels demandants de feina i això moltes vegades actua com a aval de seguretat davant les empreses que tenen reticències en la contractació de joves vulnerables o en risc d’exclusió o a aturats de llarga durada”, determina.
Aquests tipus d’innovacions es cap a on s’hauria d’encaminar l’administració en matèria d’inserció laboral, apunta Moragrega i destaca que els programes adreçats als joves, per exemple, “són itineraris complets perquè inclouen inserció laboral, formació, cohesió i empoderament dels participants, que han de definir ‘on són i cap a on volen anar’. Es tracta de formacions més a mida de la persona”. Actualment, Intermedia té en funcionament set centres de noves oportunitats repartits per tot el territori català.
El 32% troben feina
El 2023, a través d’aquests centres de noves oportunitats i d’un total de 44 programes amb itineraris diversos per a la inserció, Intermedia ha acompanyat 13.056 persones, amb una mitjana del 32% d'inserció. Alhora, ha col·laborat amb 796 empreses. Tot això amb uns recursos anuals de poc més de 13 milions d’euros.
La directora d’Intermedia també insta al Govern a tirar endavant d’una vegada els canvis normatius per fomentar el sistema de la concertació, en detriment de les licitacions públiques. Perquè la concertació territorial actua com a element canalitzador i facilitador de la cooperació, col·laboració i coordinació entre tots els agents que intervenen en l’àmbit de les polítiques actives d’ocupació a Catalunya. L'objectiu és el disseny, la implementació i la gestió integrades de les polítiques públiques d'ocupació en el marc de l'estratègia territorial, més pròxima a les necessitats reals de les persones; i, d'aquesta manera, millorar la seva ocupabilitat, i incrementar la competitivitat de les empreses i dels sectors d'activitat dels territoris a Catalunya, segons recull l’estratègia de les noves polítiques del SOC. “Ens calen contractes marc per a les entitats que estiguin certificades per a la prestació de serveis en matèria d’inserció perquè això afavoreix l’estabilitat de la labor que desenvolupem i, també i molt important, la dels professionals que treballen en el si de les entitats perquè d’aquesta manera els hi podem oferir contractacions indefinides. La plantilla d'Intermedia està formada per 287 persones treballadores.
Ciments Molins i Encofrats Alsina
Mentrestant, Intermedia intenta atendre també les demandes del teixit empresarial “que no sempre trobo el perfil professional que necessita perquè hi ha llocs de treball que no s’ajusten a les actuals certificacions sectorials”. Té experiències exitoses, per exemple, amb les companyies Ciments Molins i Encofrats Alsina. El 2023, es va dissenyar un itinerari de capacitació de 20 persones en recerca activa de feina en el perfil professional dels prefabricats de formigó, per a l’empresa Precon, del grup Ciments Molins, ubicada a Cervera (Lleida). Un programa que ha suposat la incorporació laboral i, més, “en una part del territori on treballar i tenir un arrelament és fonamental per a persones sense permís de residència, per exemple”. Aquest itinerari es va fer juntament amb la Fundació Laboral de la Construcció i la Fundació La Caixa, perquè “està demostrat que hem de treballar conjuntament per ser encara més eficaços”, esmenta Moragrega.
Enguany, s’ha iniciat una experiència similar amb la firma Encofrats Alsina. Adreçat a l’àrea de Barcelona, hi ha un programa per a la capacitació professional en les funcions d’operari d’encofrats. La transversalitat d’aquests itineraris es fa palesa amb les 80 hores de formació en competències tècniques, 80 hores en competències transversals, unes 20 hores destinades a adquirir coneixements digitals i altres 70 hores de pràctiques no laborals.