L’autovia B-40, també coneguda com la ronda Vallès, o el quart cinturó, és una carretera de circumval·lació que envolta Barcelona i la construcció i planificació de la qual s'ha vist retardada per diferents motius. La Cambra de Comerç de Sabadell reclama que es revisi la xarxa de carreteres vallesanes amb la mirada posada a l'entrada en funcionament del perllongament de la B-40 fins a Terrassa i la previsió d'allargar-la fins a Sabadell. Segons un estudi presentat per la cambra vallesana i l'Institut Ostrom, la carretera tindrà un efecte sobre el PIB real d'1,5% a mitjà termini, i de 4,2% a llarg termini; el volum de comerç tindrà un impacte positiu a llarg termini; la desocupació es reduirà entre un 2,8% i un 4,4% a mitjà i llarg termini, respectivament, una vegada estigui enllestida.
De fet, el document analitza els efectes produïts en altres països amb autovies i vies orbitals similars i assenyala que, de mitjana, entre 1960 i 2011, a Espanya, cada nova via que parteix de les ciutats centrals va causar una disminució del 8% al 9% a la població de les mateixes alhora que va fomentar un creixement de la població suburbana del 20%, en particular als municipis on es van ubicar vies d’accés. "Aquest fenomen podria tenir repercussions en forma de facilitació d’accés a habitatge suburbà de menor cost en contraposició al parc residencial del centre urbà, amb uns preus mitjans més elevats per la seva major tensió", assenyalen.
Pel que fa a la congestió viària de les àrees urbanes, la B-40 permetria retirar un mínim de 13.000 vehicles diaris del nucli urbà de Sabadell, que actualment creuen la ciutat per dirigir-se a l'autopista.
Congestió i impacte ambiental
Si bé l'estudi detecta el potencial que aquesta infraestructura pugui generar externalitats negatives en termes de contaminació i soroll a mitjà i llarg termini, s’identifiquen elements de compensació dels mateixos com una "correcta planificació de l’ús del sòl" (per exemple, espais verds més grans), "infraestructures de mitigació" (com ara pantalles acústiques) o "regulació de velocitat" (amb velocitats inferiors a horaris nocturns). Així mateix, l’eliminació del trànsit urbà permetria millorar la qualitat de l’aire a zones d’alta densitat poblacional.
L’estudi posa de manifest que la construcció de la B-40 i de les rondes també hauria d’anar acompanyat d’un programa integral que minori els efectes sobre la congestió i l’impacte ambiental dels canvis en la mobilitat que es produirien, "canvis en els quals cal integrar l’impacte positiu de l'electrificació progressiva i irreversible del parc de vehicles", argumenten els autors de l'informe. De la mateixa manera, insten les administracions a arribar a un consens, ja no en el tram de la ronda Nord entre Terrassa i Sabadell, sinó també en el traçat definitiu de la B-40 fins a Granollers, tot apuntant que en cap cas hauria de creuar l'interior dels trams urbans ja existents.
Corredor mediterrani
Aquesta via es va començar a planificar a la dècada dels seixanta, però la seva construcció i planificació s'ha vist endarrerida per múltiples motius. Actualment, la circumval·lació planeja connectar diferents trams que deriven pel sud amb les autopistes AP-7 i AP-2, i pel nord amb les carreteres C-60 i N-2, de manera que el trànsit procedent de la frontera francesa no hagi de passar pel centre de la capital catalana per poder seguir el trajecte pel corredor mediterrani.