Només 113 baixes laborals per desordres mentals de l'any passat han estat considerades com una malaltia causada directament pel treball, segons les dades del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions. Molts metges de capçalera poden donar la baixa a un treballador per depressió o ansietat, però en aquests casos, el facultatiu no ho atribueix a una causa en concret. La diferència és important, doncs si la patologia es considera directament lligada al treball, la baixa es qualifica de malaltia professional i, per tant, el treballador malalt tindrà una prestació major durant el temps que estigui de baixa. Tanmateix, el Govern espanyol no ha accedit a qualificar els problemes de salut mental com una malaltia professional, el que posa molt difícil que tingui el tractament econòmic d'un accident laboral.
Recentment, el Ministeri de Treball, els sindicats i les patronals van firmar l'Estratègia de Salut Laboral 2023-2027 en la qual cobra rellevància la salut mental en l'àmbit laboral després d'un any i mig de negociació. L'Estratègia s'articularà a través de dos plans bianuals i el primer, 23-24, ja s'està negociant entre el Govern central, comunitats autònomes i agents socials. Tanmateix, l'Estratègia res diu d'elevar les malalties de salut mental a la categoria de malaltia professional. Tanmateix, la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha anunciat l'obertura d'una taula de diàleg social amb els agents socials per abordar canvis en la legislació. Carmen Mancheño, adjunta a Mariano Sanz, responsable de salut laboral de CCOO, insisteix que fa anys que els sindicats demanden que malalties com la depressió o l'estrès siguin considerades com a "professionals" quan es derivin de l'exercici laboral.
Fins que això arribi, si és que arriba, l'única possibilitat que una patologia mental sigui considerada com a malaltia professional i, per tant, tractada com un accident de treball, és que l'empresa o la mútua d'accidents de treball ho accepti. Una cosa extremadament rara. L'any passat segons l'estadística de la Seguretat Social d'informes comunicats per categoria de patologia de l'any passat, tan sols 113 estan en la categoria de "desordenis mentals", sota tres malalties diferenciades: desordres afectius, 4 l'any passat; trastorns fòbics i neuròtics, uns altres 36, i d'altres desordenis mentals, sota l'epígraf del qual es van donar 73 parts l'any passat, per una mútua d'accidents de treball. Segons l'estadística, dels 113 informes, 88 van ser amb baixa i 25 sense ella. Per gènere, 77 parts van ser per a treballadores (54 amb baixa i 20 sense ella) i els 39 restants per a homes, 34 amb baixa i 5 sense ella.
Tanmateix, des dels sindicats saben que no és fàcil que s'acabin reconeixent els trastorns mentals com una malaltia professional perquè la Unió Europea no els té catalogats com a tal, la qual cosa és un dur hàndicap. Des de la Confederació Europea de Sindicats (CES) porten també pressionant Brussel·les, sense sort, perquè es catalogui com a malaltia professional. Però l'Organització Internacional del Treball (OIT) ho recomana, la qual cosa obre una porta, segons l'opinió de Mancheño.
De moment, l'única possibilitat que una mútua de treball (encarregada de pagar la prestació d'un accident de treball i el tractament del pacient) o la pròpia empresa consideri que un desordre mental es consideri accident de treball és que el treballador demostri de forma fefaent que el seu trastorn es deu exclusivament a problemes en el seu lloc de treball. La qual cosa tanca les portes, perquè correspon a l'empresa tramitar l'informe de baixa a la mútua i després a aquesta admetre-ho. I l'any passat això només va succeir en 113 ocasions. No obstant això, el treballador pot acudir a la via judicial i que sigui el tribunal l'encarregat de decidir si realment es tracta o no d'un accident laboral. Encara que d'aquests casos no hi ha estadístiques, assenyala.
De moment, Mancheño ressalta com un èxit que s'hagi inclòs la salut mental dins de l'Estratègia de Salut Laboral per als propers quatre anys. El segon objectiu de l'Estratègia estableix una acció especial de salut mental amb cinc mesures:
Accions dirigides a conèixer les possibles causes d'origen laboral en pacients en edat laboral amb diagnòstic de depressió-ansietat que causen incapacitat laboral tant temporal com permanent i a dissenyar una intervenció preventiva en funció dels factors laborals identificats.
S'identificarà i reconeixerà aquelles empreses que acreditin bones pràctiques en el maneig de la salut emocional i prevenció de malalties mentals.
Es posarà a disposició de les empreses un procediment que faciliti l'ocupabilitat i el retorn al treball després de patir una malaltia mental.
Coordinació amb l'Estratègia de Salut Mental del Sistema Nacional de Salut en les àrees de coneixement i salut mental del personal sanitari, sociosanitari i d'altres treballs essencials, amb l'objectiu de "cuidar qui cuida".
S'estudiarà específicament la influència dels factors psicosocials en el risc per a la salut mental. Per a això, es constituirà un grup de treball que, partint d'un diagnòstic de situació, elabori un guia per a la identificació, avaluació i prevenció dels riscos psicosocials i vigilància de la salut, podent abordar-se de manera genèrica o per activitats amb més prevalença de malalties mentals.
La sindicalista posa èmfasi en aquest aspecte, segons la seva opinió, més rellevant, ja que els factors psicosocials són presents en la totalitat de l'Estratègia. De fet, el terme "salut mental" apareix 9 vegades al document firmat per Treball, sindicats i patronals, i 22 el de "factors psicosocials".