Aquest difícil any per als preus a tot el món, el petroli està començant a deixar de ser un problema en les tensions inflacionistes. Cotitza en els 75,33 dòlars el barril Brent de referència a Europa, sol|només un 3% per sobre que a començaments d'any, després d'haver tocat màxims en els 120 dòlars durant el mes de juny passat. Sens dubte, una evolució que afavoreix la marxa de la inflació mundial i la seva translació a la política dels tipus d'interès dels bancs centrals.
L'expert financer i matemàtic, Juan Ignacio Crespo apunta la forta caiguda del seu preu l'últim mes (-24%) pesi "al desig de l'Aràbia Saudita de mantenir-lo proper als 100 dòlars per barril; al límit|topall al preu del petroli rus marcat per Europa (60 dòlars el barril) que, suposadament, podria provocar una escassetat que ho faria pujar de preu, i a l'el reblaniment de la política de COVID zero a la Xina, que faria pensar, raonablement, almenys, en una augment de la demanda de petroli", explica.
Amb una miqueta més de perspectiva, el passat 5 d'octubre, el grup que formen els països Productores del Petroli (OPEP) més Rússia, anomenada OPEP Plus, van decidir reduir en dos milions de barrils diaris la seva producció. Elements més que suficients per intentar mantenir el preu del cru que, a més, ara s'abarateix per a tercers països amb un dòlar depreciant-se. Però això no ha passat.
Buscant paral·lelismes amb períodes anteriors, els experts de la gestora nord-americana de fons d'inversió, WisdomTree: apunta que les dades dels últims estocs de gasolina i de cru als Estats Units van augmentar en 3,1 milions i 1,7 milions de barrils. Una situació d'augment de les existències a l'inventari de tardor que es va veure només el 2008 quan aquesta economia estava caient en una recessió. "La creació d'inventari estacionalment atípica es va deure a menor demanda interna i reducció de les exportacions", explica en un recent informe la gestora.
El temor d'una recessió econòmica i, per tant, d'una reducció més o menys dràstica del consum de petroli supera a les mesures que estan prenent els països productors per ajustar la producció de cru a una demanda més apagada. Una lògica que, a dir dels experts, s'explica també que la retallada de producció és quantificable, mentre que la caiguda del consum és impossible de valorar ja que dependrà si la recessió és més o menys duradora, més o menys forta i si finalment es arribar a produir de forma sostinguda.
No falten experts que discrepen sobre l'evolució de l'or negre després del fort descens de novembre i part d'aquest mes. Ben Laidler, estrateg de mercats globals de eToro, apunta que s'ha obert "un enorme abisme entre la caiguda del 35% en els preus del petroli des dels màxims recents davant la retallada de només el 4% de l'estoc de cru. Pensem que el risc és que els preus del petroli pugin per sostenir les reserves de cru, amb un preu del Brent en nivells elevats per més temps impulsat per una oferta crònicament ajustada i una demanda encara resistent," adverteix. A més considera que la mesura de les economies del G-7 de limitar a 60 dòlars/barril el preu del cru rus només provocarà a mitjà termini que els fluxos d'aquest cru es destinin cap a Àsia. No oblidar que la Xina és el comprador de petroli número u del món, amb un 16% de la demanda total.
Energètiques a la Borsa
Els valors energètics dels Estats Units es van disparar un 60% aquest any, amb una de les pujades més importants de la història davant el pitjor sector. Segons Ben Laidler això no es repetirà, però els valors energètics es veuen recolzats per uns preus del petroli quatre vegades superiors al cost de producció. A més, és un dels dos únics sectors en els quals augmenten les estimacions de beneficis per al quart trimestre i per a 2023, ja que els analistes eleven les seves previsions cautes. El petroli nord-americà va esquivar els impostos extraordinaris d'Europa i és el sector més barat amb una ràtio PER inferior A 10 vegades el proper any. Es tracta d'un descompte del 45% respecte a la mitjana del S&P 500, i amb forts dividends i recompres.
El resultat ha estat que les firmes petrolieres a Europa hagin presentat recentment uns beneficis rècord de 53.607 milions d'euros, triplicant els obtinguts en el primer semestre de 2021. Petroli i gas cars, i forta elevació dels marges de refinament davant de l'allau de la demanda. Com és habitual, les borses van avançar aquests bons temps i les energètiques marcaven aquest juny passat fortes revaloritzacions que han perdut una mica d'empenta després de les pujades de tipus dels bancs centrals i la possibilitat que les grans economies entrin en recessió. L'índex MSCI Europa Energy s'ha revaloritzat en un any el 30,6%. Tot això en un context de caigudes dels mercats d'accions.
En el cas del mercat espanyol, Repsol ha aconseguit una revalorització del 32% l'any, arribant a tocar un màxim de 16 euros per acció el mes de juny passat. Tanmateix, aquests dubtes sobre els efectes d'una desacceleració en les economies l'ha baixat d'aquests nivells i actualment cotitza entorn dels 14 euros per acció.