Les dades que es deriven dels primers quatre dies de l'any 2023 confirmen que la mesura d'excloure o disminuir l'IVA de certs productes bàsics que ha implantat el govern de Pedro Sánchez no té una efectivitat notòria a la butxaca, tot i que es fa evident que els preus de certs productes s'han rebaixat d'un dia per l'altre. Així doncs, si recollim la informació que proporciona la plataforma DataMarket, que té dades diàries des del març 2021 de milers de productes de Mercadona, Dia i Carrefour, la baixada de preus no és elevada. Comparant les dades del 31 de desembre de 2022 i de l'1 de gener de 2023, es constata el canvi de preus en un total de 360 productes dels tres supermercats, com la llet, verdures o pa. D'aquests, a 285 productes els corresponia perdre un IVA del 4% i 75 productes havien de passar d'un 10 a un 5% d'IVA. Tanmateix, dels 285 productes que tenien l'IVA superreduït, només un 27% són ara —amb dades de l'1 de gener— un 4%, o més, més barats que el 31 de desembre de 2022.
I si entrem en el detall dels 75 productes analitzats que els tocava baixar de 10% al 5% de l'IVA, tan sols un 29% d'aquests productes tenen una rebaixa que arriba al 5% respecte de l'últim dia de l'any passat. Hi ha, doncs, diversos productes analitzats que han tingut una rebaixa de preu lleugerament per sota del 4% i 5% d'IVA que els correspondria. Aquesta diferència entre el preu actual i el que s'hauria d'aplicar amb la mesura de Pedro Sánchez, tot i això, tan sols es tradueix en la majoria de casos en una diferència d'un cèntim o menys. Si fem un exercici pràctic, podem veure d'una forma més gràfica l'impacte real que tindrà a les butxaques dels consumidors. Seleccionem una cistella de 22 productes que han tingut descompte. Aquesta cistella, en data del 31 de desembre de 2022, valia 68,19 euros, i ara, amb data 1 de gener de 2023, costa 64,6 euros (3,59 euros menys). Això és un 5,26% menys del que costava l'any passat. Ara bé, s'ha de tenir en compte que l'IVA dels productes bàsics ja era reduït en comparació amb altres, del 4% que ja era el superreduït, passant pel 10% del reduït i el 21% dels generals. Així doncs, en treure només la xifra més petita, evidentment l'efecte també serà menor.
Dades desiguals
No obstant, un recent informe de l'Associació d'Usuaris Financers (Asufin) calcula que la rebaixa de l'IVA dels aliments suposarà un estalvi del 10% en el cistell de la compra. Així ho constata un estudi de l'entitat, que després d'analitzar els preus de cinc cadenes de supermercats durant els últims dies detalla que de mitjana cada tiquet de la compra s'abaratirà uns 3,56 euros. L'associació d'usuaris financers també ha assegurat que des d'aquest dilluns, quan va entrar en vigor el nou paquet anticrisi del govern espanyol, ha detectat que "molts dels productes" tenen promocions. Asufin remarca que cal tenir en compte que després de Nadal i Cap d'Any els aliments "comencen a experimentar un descens de preus" per tal "d'estimular" la frenada del consum.
"Els qui no apliquin la rebaixa de l'IVA, poden ser sancionats"
Davant d'aquest escenari, hi ha altres factors a tenir en compte d'aquesta mesura. La gran pregunta que plana és si les grans superfícies igualaran el preu que ja costava i l'IVA se'l repercutiran per a ells mateixos. En aquest sentit, Francesc Reguant, president de la Comissió d'Economia Agroalimentària del Col·legi d'Economistes de Catalunya, ho veu difícil: "Teòricament no es pot fer. Existeixen els organismes de la competència i ja han deixat clar que controlaran els moviments". A més, es poden fixar els preus tal com estaven, però també han de comptar amb què tindran una major competència. Ara, aquest producte té un cost menor sense l'impost de l'IVA i, per tant, si el preu va vinculat al cost, això s'ha de veure repercutit en el consumidor. "Poden ser sancionats els qui no ho facin i hauran de justificar molt bé per què creen un nou cost que faci inamovible el preu actual sense l'IVA. Fins i tot, per un tema estètic, dubto que s'atreveixin a fer-ho. Darrere d'aquesta mesura hi ha el govern espanyol i es juga la seva credibilitat si no funciona", argumenta l'economista Reguant. D'altra banda, que les grans superfícies s'agafin a l'argumentari com el cost energètic no seria justificable ja que, precisament ara, aquest està baixant. L'obstacle que ara pot sorgir, segons els experts, és quin ús en faran, en la seva condició d'oligopoli, les grans superfícies.
La política econòmica del govern de Pedro Sánchez
Així doncs, hi ha interrogants que es respondran en les properes setmanes, però també es constata un canvi de tendència en la política econòmica aplicada fins ara pel govern de Pedro Sánchez entre PSOE i Unidas-Podemos. Reguant subratlla que, fins ara, les coses no s'havien fet bé: "Venim de dos intents frustrats que no eren tècnicament correctes i són el topall de preus i l'impost a les grans superfícies". El fet de limitar els preus ha estat una estratègia errònia: "Les grans superfícies, entre elles, ja es marquen i parteixen d'una competència ferotge. Si ho han de fer condicionades a factors externs, ho repercutiran als de sota. I en paral·lel, el comerç petit no podrà competir, com ja s'ha demostrat i van lamentar". D'altra banda, l'impost a les grans superfícies sí justifica que, immediatament, aquestes pugin els preus. I Reguant afirma que si el govern es nega a aquesta tendència entrarien en "la interpretació de que passen a ser preus públics i ja sabem que si entrem en aquest terreny, la cosa es comença a complicar".
Altres mesures aplicades
Quina és la gran diferència amb les mesures actuals? Que no trenquen les dinàmiques de mercat. Si es treu un impost al consum, aquest va directe al preu i si no es compleix, l'estat sí té arguments per vigilar i controlar-ho. En paral·lel, cal recordar que aquesta gran mesura ha anat acompanyada d'altres en el camp de l'alimentació. Una d'elles, menys mediàtica, és l'ajut per fertilitzants. Aquests suposen un cost essencial dels aliments i cal incentivar els agricultors perquè la producció els surti rentable. A més, coincideix un moment en el qual, el món agrícola està estalviant fertilitzants i fa que la producció baixi i hi hagi més debilitat. Reguant sosté que cal mantenir la cadena alimentària i no posar en risc el proveïment global. Un altre aspecte és que es manté la reducció del preu del dièsel i la gasolina per l'agricultura i el transport. I, per acabar, les ajudes de 200 euros per a famílies amb menys recursos que beneficiarà 4,2 milions de famílies amb rendes inferiors a 27.000 euros i un patrimoni inferior a 75.000 euros. El xec, de pagament únic, es pot sol·licitar des del 15 de febrer fins al 31 de març del 2023. "Pot ser que sigui una mesura més estètica, però aquest sector de la societat té grans debilitats econòmiques i pot ser de gran ajuda". Malgrat tot, hi ha dos aspectes negatius: el cobrament no es farà efectiu fins el mes de maig i les persones que han d'accedir a aquesta ajuda ho han de fer per Internet i a través d'un tràmit burocràtic massa feixuc. A més, el seu perfil coincideix amb el majoritari que no tenen accés a Internet i amb una bretxa digital majoritària.
La força d'aquestes mesures, sumada a la supressió de l'IVA, és que no trenca les dinàmiques de mercat actual i afecta directament als costos, vital per fixar el preu, i al preu de venda. Reguant considera que "pot aconseguir trencar, en part, els oportunismes de tendència" i pronostica una situació millorable, tot i tenir en compte la incertesa del moment derivat, especialment, de la guerra d'Ucraïna que segueix vigent i el proper mes de febrer complirà un any des de la invasió de la Rússia de Vladimir Putin. L'economista especialitzat en polítiques alimentàries conclou amb un pronòstic: "Aquest mes de gener tindrem males notícies pel que fa a la inflació, ja que venim d'un mes que tradicionalment ja és molt inflacionista. Ara bé, els efectes d'aquest IVA reduït, si res passa de forma sobtada, es començaran a reflectir a partir del mes de febrer".