El Banc Central Europeu (BCE) ha complert les previsions i rebaixat els tipus d'interès 0,25 punts: el tipus de dipòsit al 3,75%, el tipus de refinançament al 4,25% i el tipus de la facilitat marginal de crèdit al 4,50%. Un moviment en el preu dels diners que es produeix 9 mesos després de l'última pujada de setembre del 2023, que va situar el tipus d'intervenció en el 4,5%. La caiguda d'avui posa fi al ral·li de pujada de tipus més accelerat que ha viscut el BCE des de la seva creació, ja que va passar de la primera pujada de mig punt el juliol del 2022 (des del 0% imposat el 2016) fins al 4,5% de setembre de l'any passat.
La política monetària ha estat la principal arma utilitzada per posar fi a una inflació que a l'eurozona va arribar a superar el 10% i que el maig passat va donar una xifra del 2,6%, més a prop de l'objectiu del 2% de l'organisme presidit per Christine Lagarde. La rebaixa d'avui del BCE tindrà conseqüències en el conjunt de l'economia, en els mercats financers (bons i borses), en l'estalvi segur, en el finançament de les famílies i empreses, i en els moviments de divises.
La baixada de tipus abaratirà el finançament dels particulars, especialment dels hipotecats si es trasllada a l'euríbor. A més, també tindrà impacte en la petita i en la gran empresa. Tipus d'interès més baixos que permetran a les companyies accedir a crèdits més barats, la qual cosa millora directament els seus resultats: tenen més diners per invertir o per retribuir els seus accionistes. Lògicament, les empreses més endeutades són les més beneficiades, encara que seria aviat per llançar les campanes al vol, ja que el BCE, de moment, només rebaixarà un quart de punt el preu dels diners i aquesta millora l'han de traslladar després els bancs als seus clients. També els mercats de bons partiran de nivells de tipus inferiors per a aquelles empreses, normalment grans, que fan servir aquesta via de finançament.
Menys interès en les lletres
La rebaixa de tipus és, sens dubte, una mala notícia per als estalviadors més conservadors que opten per col·locar els seus diners en lletres del Tresor, dipòsits bancaris o fons de diners (Fiamm). Les escasses ofertes de retribució del passiu de les entitats financeres seran ara més escasses, basant-se en la retallada de tipus del BCE. També els fons de diners que es nodreixen de lletres i pagarés veuran minvada la rendibilitat una vegada vagin renovant els actius que tenen en cartera. En les lletres, la tendència a la baixa ja s'ha vist aquesta setmana, dimarts, dos dies abans de la decisió del banc emissor. El Tresor Públic espanyol ha pagat un tipus d'interès mitjà del 3,407% per les lletres a un any, i del 3,36% per la referència a sis mesos, inferior en totes dues referències al mes anterior i lluny del 4% que vorejava l'octubre de l'any passat.
La retallada de tipus té un efecte menys directe als bons a llarg termini, com ara el de 10 anys. Ara bé, el convenciment que l'autoritat monetària està fent un gir en la seva política acaba també rebaixant les rendibilitats d'aquests actius. Per exemple, el bo espanyol a 10 anys cotitza al 3,22%, per sota del 3,39% amb el qual va tancar el maig passat. Una pèrdua de guany al mercat secundari que es reflecteix en una pujada del preu del bo.
Tot i que encara hi ha dubtes sobre l'evolució de la inflació i hi ha l'amenaça dels problemes geopolítics, els analistes ja estan convençuts que ha arribat el moment de comprar bons a més llarg termini, convençuts que vindran tipus més baixos que permetran elevar els preus. Franck Dixmier, CIO global de Renta Fija de Allianz Global Investors, ho resumeix així: "La pressió sobre les rendibilitats dels bons ofereix una bona oportunitat per augmentar la durada, afavorint les estratègies de pronunciament de la corba de rendiment", explica.
Avantatges per a la borsa
La borsa és la gran beneficiada de la retallada de tipus per dues vies: les empreses guanyen més diners perquè redueixen els costos financers i uns tipus més baixos conviden els inversors a assumir el risc del mercat d'accions, ja que col·locar els seus estalvis en bons o lletres és menys atractiu. François Raynaud, gestor de carteres de multiactius a Edmond de Rothschild AM, explica que, "en general, les baixades de tipus solen anar acompanyades de recessió, la qual cosa no és el cas actual de millores en el creixement. Les últimes dades mostren, fins i tot, un lleuger repunt en la zona euro, sobretot a Alemanya, que va ser el país més afectat econòmicament l'any passat". I afegeix: "l'inici d'un cicle de retallades de tipus hauria de suposar aquesta vegada un nou alleujament per al mercat de renda variable. L'anunci sostindrà les perspectives de creixement europeu amb la perspectiva de disminuir els costos d'inversió", conclou.
Raphael Olszyna-Marzys, economista internacional a J. Safra Sarasin Sustainable AM, comenta que, altres cops, les baixades de tipus a l'eurozona venien acompanyades de caigudes a la borsa europea (l'EuroStoxx 50 va retrocedir fins a un 60% amb les retallades del 2001 i amb l'ajustament del 2008). Tanmateix, aquest cop l'entorn és molt diferent. El 2008, la crisi financera mundial va obligar tots els bancs centrals a retallar els tipus de forma agressiva. El 2001, l'esclat de la bombolla de les puntcoms va llastar els preus mundials de les accions, va contribuir a empènyer els Estats Units a la recessió, la qual cosa al seu torn va llastar l'economia mundial. "Podria dir-se que aquesta vegada el BCE començarà a retallar els tipus, ja que l'activitat econòmica està començant a recuperar-se després de gairebé dos anys d'estancament. En realitat, la combinació de la millora de les dades macroeconòmiques i unes valoracions relativament atractives és un bon auguri per a la renda variable de la zona de l'euro. En tot cas, segons la nostra opinió, les valoracions de la renda variable nord-americana semblen una mica exagerades", indica. I, finalment, Michele Morganti, estrateg de renda variable a Generali AM, apunta: "Com que la inflació sembla que baixarà, encara que per un camí ple de sots, el BCE retallarà els propers mesos. En aquestes condicions, el mercat d'accions hauria de respondre relativament bé", conclou.
El dubte de les divises
Un tema interessant d'aquesta primera retallada de tipus del BCE és si podrà continuar amb aquestes caigudes si al camí no l'acompanyen els Estats Units. L'economia nord-americana té una inflació més elevada (3,4% dada d'abril), un PIB més fort, i el mercat ja ajornat la primera rebaixa de tipus per part de la Reserva Federal com a molt aviat per al setembre (no falten informes que auguren que aquest any no hi haurà retallades en el preu dels diners en la principal economia mundial).
La presidenta del BCE, Christine Lagarde, voldrà presumir d'independència de la Fed nord-americana, però, en general, els analistes no ho veuen tan possible. En gran manera, polítiques contràries en tipus o descensos massa descoordinats provoquen tensions en les monedes. Els diners podrien dirigir-se als tipus més alts del dòlar i provocar la debilitat de l'euro.
La gestora de Natixis IM, Loomis Sayles, considera que els EUA encara són percebuts com el "refugi segur" per excel·lència. "Per sortir de l'estancament, creiem que els mercats necessiten més claredat sobre la trajectòria de la Fed i el creixement a Europa i la Xina", expliquen. Variables que seran clau per veure com es mouen les forces entre l'euro i el dòlar en els propers mesos. A més, és la gran incògnita electoral de les eleccions presidencials dels Estats Units per al mes de novembre.