La tensió en els preus del lloguer, que no s'ha rebaixat amb les "mesures coercitives dels governs", unit a la baixada dels tipus d'interès recondueix a les famílies que busquen un habitatge al segment de la compravenda, amb un pes més important de la segona mà que de l'obra nova, a causa de la seva escassetat. Aquesta és a radiografia del sector de l'habitatge que realitza l'expert Ferran Font, director d'estudis i portaveu de la plataforma pisos.com.
Si es compleixen les previsions més optimistes, l'any tancaria per sobre de les 616.000 compravendes, al voltant d'un 5,4% més que el 2023, d'acord amb uns 51.300 habitatges venuts al mes, amb un pes especial de la segona mà, ja que l'obra nova continua escassejant. "En els dos últims anys, la pressió inflacionista en el preu dels materials i les dificultats en les importacions d'alguns altres a causa de la situació geopolítica mundial van paralitzar moltes promocions de nova construcció que ara s'estan reprenent i que s'espera que en obra nova aquest any i el pròxim el sector reprengui una certa empenta", ha assegurat l'expert. Tanmateix, això no arribarà a cobrir la falta de demanda. Ferran Font ha recordat que, segons les dades del Banc d'Espanya, el 2024, es crearan 270.000 noves llars i el 2025 les previsions n'apunten unes 300.000 més.
L'expert assenyala que "l'aposta per la propietat s'intensifica amb les retallades en els tipus d'interès i amb la confiança en uns ingressos mensuals fixos que asseguren el poder adquisitiu suficient per fer el pas". A més, tenint en compte les elevades rendes que s'ofereixen per viure de lloguer, "amb molt poca diferència del que s'ha de pagar per una mensualitat d'hipoteca", també influeixen en la decisió dels compradors. "Amb estalvi i solvència, pocs escullen ser llogaters tenint la possibilitat d'adquirir un bé que es revalora amb el temps i al qual se li pot extreure un rendiment", assenyala Font.
Però no tot és positiu. La falta d'obra nova és considerable. Per això, els preus de venda de les construccions que s'acaben el 2024 i 2025 són elevats. Segons pisos.com, la segona mà donarà un repunt interanual a finals d'any del voltant del 14,4%. El 2025, hi haurà certa moderació, però la senda positiva no es ressentirà massa, pronosticant un increment del 12,1%.
Si geopolíticament no hi ha conseqüències econòmiques profundes, la guerra hipotecària continua i el turisme no abandona la seva intensitat, el 2025 registraria un ascens del 8,2%, amb alguna cosa més de 666.000 operacions. "En aquesta previsió també seran fonamentals les firmes de primer habitatge, en les quals els possibles ajuts, oficials o familiars, seran determinants", diu Font.
En obra nova, els visats d'habitatge residencial van superar les 109.400 unitats el 2023, una xifra que podria engreixar fins a les 125.500 unitats el 2024, el que vindria a suposar un ascens interanual del 14,7%. El desitjable seria que els visats creixessin també a doble dígit el 2025, adverteix Font, però es contrauran i pujaran un 1,9%, la qual cosa suposaria una xifra total de visats l'any que ve de gairebé 128.000. "Som lluny de les necessitats per cobrir la demanda", insisteix l'expert.
A més, per als joves i les famílies més vulnerables, el segment de la compra continua sent prohibitiu perquè s'ha de disposar d'un cert nivell d'estalvi, per això s'han d'ajustar als lloguers. No sense problemes, ja que el lloguer no deixa de pujar: al voltant d'un 8,2% la renda mensual aquest any i un 10,3% el 2025, de mitjana a Espanya. Aquestes mitjanes, extrapolades a les grans capitals com Madrid o Barcelona, poden arribar a increments del 20%, alerta Font i afegeix que també hi ha zones turístiques on es revaloren per sobre de la mitjana espanyola.
"El mercat del lloguer viu una situació dramàtica", ha manifestat Font en roda de premsa aquest dimecres. Considera que les mesures que apliquen els governs no contribueixen a resoldre un problema "enquistat" arran de la falta de política en habitatge de lloguer i social dels últims 15 anys. Per tant, "serà dificultós solucionar-lo a curt termini".
En el mateix sentit, Font insisteix en el fet que les mesures "coercitives" dirigides cap al propietari no resolen la situació, però "no únicament a Espanya, sinó que també es produeix el mateix fenomen en ciutats com Berlín o París". Segons l'expert, les administracions haurien de prendre un altre tipus de decisions, més encaminades a la generació d'oferta pública i privada de lloguer i, mentrestant, donar resposta directa amb accions concretes per ajudar els col·lectius amb més dificultats d'accés a l'habitatge.
Set de les 10 ciutats amb lloguers més alts
Ferran Font ha comentat la situació de les capitals i les seves àrees metropolitanes com les més agudes, però també la situació a les ciutats de les Illes Balears. "No podem obviar que set de les 10 ciutats amb rendes de lloguer més altes d'Espanya són a les Balears", ha assegurat. Per això, amb una demanda creixent pel turisme i els residents i visitants estrangers, a les Balears els increments per a aquest any i el pròxim seran encara més acusats i superiors a la mitjana espanyola. I amb un element més a tenir en compte: a les Balears les previsions de nova construcció són fins i tot més baixes que en la resta d'Espanya.