La política d'habitatge a les Balears ha fet un gir amb el canvi de govern insular del PSOE al PP i ha passat de ser una comunitat autònoma amb predilecció per la Llei Estatal d'Habitatge, per considerar que envaeix competències autonòmiques i a anunciar que presentarà davant del Tribunal Constitucional (TC) un recurs d'inconstitucionalitat contra diversos articles i disposicions de la norma. Balears es convertirà així en la quarta comunitat autònoma en interposar recurs d'inconstitucionalitat contra la Llei Estatal d'Habitatge, després de Madrid, Andalusia i País Basc. En concret, l'Advocacia de la Comunitat ha identificat nou articles i quatre disposicions de la norma estatal que, en alguns dels seus apartats, "vulneren l'Estatut d'Autonomia". Entre altres, incideixen en les regulacions de l'habitatge protegit, el parc públic d'habitatges, la declaració de zones de mercat residencial tensat, les mesures de contenció de preus en la regulació dels contractes d'arrendament o les modificacions de la llei d'enjudiciament civil, segons va informar Europa Press.
La consellera d'Habitatge, Territori i Mobilitat, Marta Vidal, va recordar que el Govern balear té competències exclusives en matèria d'ordenació del territori, inclòs el litoral, l'urbanisme i l'habitatge, de conformitat amb l'establert a l'article 30, apartat 3, de l'Estatut d'Autonomia. Vidal també va avançar aquest divendres que el nou executiu del Partit Popular "treballa a la redacció d'una nova Llei d'Habitatge" per a les Balears, que està previst aprovar com a proposició de llei. "Encara que no podem no aplicar la Llei Estatal d'Habitatge, nosaltres exercirem les nostres competències i per a això hem d'accelerar la nostra pròpia llei", va assegurar Vidal. La titular del govern que lidera la popular Marga Prohens va subratllar que el seu govern està disposat a consensuar aquells reglaments "en cas que en regular competències autonòmiques, l'Estat considerés que s'està fent malament o que se n'està anant en contra de la normativa estatal". Per a això, s'atendran aquestes qüestions en una Comissió Bilateral, "com és habitual, i ens asseurem i parlarem de les competències", va manifestar Vidal i va insistir que "no limitarem, en absolut, l'exercici de la competència autonòmica en matèria d'habitatge".
La Llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l'habitatge, disposa que les administracions competents en matèria d'habitatge -en aquest cas les CCAA- podran declarar les zones de mercat residencial tensat per limitar el preu. Aquest reglament comptava amb el plàcet de la secretària general del PSIB i anterior presidenta del Govern balear, Francina Armengol, que considerava que la mesura alleujaria la problemàtica del mercat de l'habitatge a les Illes Balears, on l'accés a la residència habitual s'ha convertit, des de fa anys, en el problema que més preocupa els ciutadans de les Illes, víctimes de l'especulació immobiliària.
Per la seva part, el govern andalús de Juanma Moreno (PP-A) ha recorregut 16 articles i 4 disposicions sobre aspectes que considera ja reglats a Andalusia, com la durada de la qualificació o els requisits per ser adjudicatari. També impugnarà el concepte de gran tenidor que es rebaixaria als propietaris amb 5 immobles en lloc de 10 perquè consideren que envaeix el dret de propietat. O els criteris per identificar les zones tensades, aquelles que presenten més dificultats d'accés a l'habitatge on s'haurien d'aplicar les mesures de contenció. Així mateix, es recorrerà el percentatge de reserva d'habitatge públic de lloguer i el de reserva de terra per a habitatges socials en zones amb poca oferta i molta demanda.
Catalunya aplicarà les zones tensades
A Catalunya, el Govern de Pere Aragonés ha optat per identificar i definir com a àrea de mercat tens de l'habitatge fins a 140 municipis catalans (que engloben al 80% de la població catalana, 6,2 milions de persones). A més de les quatre capitals de província, la major part dels municipis identificats se situen en l'àrea metropolitana de Barcelona i al litoral català.