Nova escomesa contra la inflació del Banc Central Europeu. L'organisme monetari de la comunitat europea acaba d'elevar els tipus d'interès en 50 punts bàsics, fins al 3%. La institució amb seu a Frankfurt ha mantingut el mateix ritme que va mostrar en la passada reunió de desembre, quan, com en la d'avui, va alçar les taxes d'interès un 0,50%. Amb aquesta nova variació monetària, el BCE ha dut a terme cinc pujades consecutives des del juliol passat, quan va començar a endurir la política monetària.

En un comunicat emès per l'organisme monetari confirmen que "en vista de les pressions sobre la inflació subjacent, el Consell de Govern preveu augmentar els tipus d'interès uns altres 50 punts bàsics en la seva pròxima reunió de polítiques monetària al març". A més de la pujada anunciada, la institució amb seu a Frankfurt recalca que hi haurà una nova alça i que, a més, serà similar a la realitzada en la jornada d'avui. Malgrat això, el BCE aclareix que les futures decisions monetàries dependran de com evolucionin les dades.

Europa engega l'any amb les taxes d'interès més elevades dels últims 14 anys i mig. Des de novembre del 2008 no es veien els tipus d'interès sobre el llindar del 3%. Amb aquesta nova pujada, el BCE prossegueix en el seu full de ruta, el qual implica rebaixar l'IPC de l'eurozona fins al 2%. De moment, els preus del Vell Continent es mantenen sobre el 8,5%, segons les últimes dades corresponents a gener. Malgrat que l'IPC actual dista del que voldria l'organisme liderat per Christine Lagarde, la realitat és que els preus han anat cedint a poc a poc des que, el novembre de l'any passat, l'índex va sobrepassar el llindar del 10%.

Sembla que la política restrictiva que el Banc Central Europeu ha anat duent a terme en els últims mesos està començant a donar els seus fruits. Malgrat això, entenen que el camí serà lent i ja han avisat que duran a terme les alces de tipus que siguin necessàries per rebaixar l'índex de preus de l'eurozona.

La primera pujada del BCE a més ritme que la de la Fed

El discurs hawkish de la institució monetària del Vell Continent s'ha convertit en una tònica general. I és que aquesta última pujada de tipus és la primera que supera l'última realitzada per la Fed des que ambdós bancs van començar a endurir la política monetària el passat exercici. La Reserva Federal dels Estats Units va dur a terme durant la jornada d'ahir una nova alça, la vuitena consecutiva des de març, de 25 punts bàsics. Els Estats Units van començar a combatre la inflació abans que el BCE. És per això per la qual cosa els analistes creuen que la travessia dels States fins a l'IPC al 2% serà més curta que la de l'organisme europeu.

Sigui com sigui, el Banc Central Europeu ha complert les expectatives del mercat. El consens d'analistes esperava una alça de 0,50%, i més després que Luis de Guindos, vicepresident del BCE, veiés amb bons ulls una variació així. A més, diversos oradors de la institució amb seu a Frankfurt van donar el vistiplau a una pujada d'aquest calat, ja que entenen que és el millor camí per aconseguir rebaixar l'impacte de la inflació.

"La inflació és elevada, es miri per on es miri"

Lagarde ja va avisar al Fòrum Econòmic Mundial de Davos de les intencions del BCE. "Mantindrem el rumb fins al moment en què ens hàgim situat en un territori restrictiu durant prou temps perquè puguem tornar la inflació al 2% de forma oportuna", va comentar la màxima mandatària de la institució.

A més d'això, i justificant les variacions monetàries, Lagarde va afirmar que "la inflació és elevada, es miri per on es miri". Després d'això, la presidenta del BCE va assegurar que "el 2023 no serà un any brillant, però serà molt millor de l'esperat".

L'exercici que va acabar fa poc més d'un mes va ser un dels més convulsos des del punt de vista macroeconòmic. Malgrat que la inflació semblava que seria un problema des de principis del 2022, l'esclat de la guerra d'Ucraïna va catalitzar l'escalada de l'IPC de totes les nacions europees. Davant dels problemes esdevinguts del conflicte armat, sobretot, la crisi energètica, el BCE va tardar més temps que els seus iguals a endurir la política monetària.

Per això mateix, per exemple, els Estats Units mantenen unes taxes d'interès d'un 1,50% superiors a les d'Europa. Això avantatja la nació americana davant la regió europea en la cursa per rebaixar l'IPC fins al 2%, i així ho creuen membres de l'FMI.

Malgrat el clar deteriorament econòmic patit a l'eurozona, les últimes dades relatives al PIB certifiquen que el Vell Continent va créixer un 3,5% en el conjunt d'un any que no va ser falaguer. Encara que no sigui un dels creixements més abruptes, aquest és positiu. En els mateixos es detalla que el creixement econòmic del continent en el quart trimestre va ser d'un 0,1%. Els experts d'ING creuen que l'economia europea, encara que progressa, es mantindrà "estancada" el 2023.

El Banc d'Anglaterra també ha tret el puny de ferro

El Banc d'Anglaterra ha estat un altre que, com el Banc Central Europeu, ha elevat els tipus d'interès durant la jornada d'avui. En el seu cas, l'organisme britànic va decidir elevar els tipus un 0,50%, fins al 4%. D'aquesta manera, el BoE ubica la taxa d'interès en el seu nivell més elevat des del 2008.

L'anunci es coneix en un context d'elevada inflació, després que tanqués desembre en el 10,5 %, dues dècimes menys que al novembre.

Els tipus d'interès del país se situen ara en el seu nivell més elevat des d'octubre del 2008, quan el banc central anglès havia començat a retallar-los com a resposta a la crisi financera.